Gran, Gran Jam Session del 26 d'octubre amb Geni Barry i amics

La Sala Xica   by  Miquel Munté

Hola de nou benvolgudes i benvolguts, amigues i amics del Jazz Club La Vicentina. De nou amb la intenció d'explicar quelcom del què va passar el divendres 26 d'octubre a la Jam Session que es va fer a la seu del Jazz Club La Vicentina, la Sala Xica. 

Aquest divendres era també un possible dia de "pertorbacions" atmosfèriques, tot i que no tan importants com les de l'anterior "fatídic" cap de setmana. Afortunadament només va refrescar una miqueta però no el suficient per fer quedar el personal a casa seva  davant de l'estufa o calefacció, encara no. 

Estava jo muntant la "paradeta" cap a les 20h i algun quart quan se'm va presentar el sempre somrient Geni Barry. Abraçada i el comentari sempitern, "que estàs content?" i jo, sí, sí, t'esperava més tard, etc....

Una balada   by   Miquel Munté

Mentre muntem arriba en Felipe Muñoz carregat de "plats" i algun peu, salutacions i comentaris diversos. Acabem de muntar i ja tenim en Geni al piano ensenyant-nos un acord que sembla es va inventar en Frederic Mompou, un acord anomenat "Metàl·lic", començant amb un F#, i després ves a saber què més, un acord dels que li agraden a ell, un d'aquells que "fan mal", referint-se a la possible "dissonància" però que s'escau perfectament substituint-ne algun altra de molt més tou i diatònic.

Anem a sopar uns entrepans i allà ja hi teníem a l'Albert Caire amb diversos llibres de partitures sobre la taula. Salutacions i ataquem quan arriben els entrepans. Al cap d'una estona ja hi teníem al Xavi Zurita saludant-nos a la taula on acabàvem amb la resta de la menja. Algun cafè i cap a dalt prop de quarts d'onze. 

Miquel Munté, Sílvia Juncà i Geni Barry

Va començar Geni  i l'Albert en format duo, tocant un tema del qual ja n'havien parlat a l'hora de sopar. De moment poca gent.....Ai, ai, pensava jo, com es repeteixi la "punxada" del concert anterior....Mentre ja veiem com entrava en Carles Pineda carregat de saxo alt i flauta. Una gran abraçada i salutació i ja teníem la formació completa dalt l'escenari: Geni Barry, vibràfon / Albert Caire, piano / Carles Pineda, saxo alt / Xavi Zurita, baix elèctric i Felipe Muñoz, bateria, els quals ens van fer gaudir d'una colla de temes estàndards de Jazz una bona estona. Mentre tan, anava entrant gent, músics i no músics: la Sílvia Juncà, saxo alt / Camilo Motta, saxo tenor / Miguel Ángel, congues o tumbadores, etc...Entre els no músics vam poder comptar amb la colla dels amics del Club de Jazz Sant Cugat, amb el Carlos Sampietro, David Carreras en Karli i parella , l'Enric, germà d'el primer, els pares de la Sílvia; tota una colla d'amics de la Sílvia, entre els quals el ja mencionat Miguel Ángel de la Torre, i en Sebastià, i tres o quatre més de Cornellà. 

Carles Pineda i Toni Pola  by Miquel Munté

De Sant Vicenç  vam tenir al Rafa i Toni, companys aficionats que darrerament no fallen a les Jams, a més a més del nostre amic i fotògraf oficial, en Gustaf Soldevila i una estoneta, en Llorenç Fumador. De Rubí vam tenir a la Angi i Toni parella d'aficionats que sempre ens solen acompanyar fins i tot en els concerts. De Barcelona va venir l'Albert Punsoda, amic i tècnic de so i tota la colla liderada pel Luís Blanco i pertanyent a l'Escola Jam Session, amb en Jeroni Pagan, Enric Asensio, el sempre amable i simpàtic Miquel Munté i la família al complet de l'Arnau Alonso, amb la seva mare, la Quimi Montané i el seu pare Ginés Alonso. 

Alba cantant el "Summertime"  by Miquel Munté

També entre els músics van venir tres joves amics d'en Karli, que fins i tot un d'ells va pujar a tocar el piano en un tema. De l'Escola Jam Session va venir també un dels seus professors de flauta, qui després la va tocar en un Blues cantat per un dels companys que van venir de Cornellà. Una de les diverses sorpreses va ser la presència d'en Toni Pola, actiu important d'Icat FM on presenta novetats del Jazz que es fa a casa nostra i gran saxofonista tenor, qui va venir acompanyat de la seva parella i del seu magnífic saxo tenor. Un altre dels qui ens ha acompanyat alguna altra vegada i que va venir a la primera Jam el julol de 2009 i que també va venir va ser en Toni González, acompanyat d'una parella de músics, l'Alba, cantant, i el seu company, bateria. 

Miguel Angel de la Torre i Josep Mª Martí by Miquel Munté

També va venir el nostre amic, també de Sant Cugat en Josep Mª Martí, sempre afable i que després va tocar la bateria. Uns altres que sempre solen venir van ser els amics de l'Albert Caire en Josep Pinyol, guitarra i Lluís, bateria, els quals van venir de Sant Sadurní d'Anoia. Segur que em deixo gent, la qual cosa sempre em sap greu, però la memòria no sempre acompanya. Espero que em perdonin els qui no he mencionat. 

I per què em dedico a parlar del públic, amb noms i cognoms? Doncs per comentar la diversitat de la seva procedència, agrair-los la seva presència i la seva col·laboració en aquestes Jams Sessions, tan per la part de públic com per la part dels músics, que van ser molts. 

Toni González, Luís Blanco i Jeroni Pagan  by M. Munté

Com després em recordava en Toni Pola, la "moguda" que teníem entre mans, la Jam Session que estàvem vivint, era quelcom que no es feia enlloc del Baix Llobregat, exceptuant-ne la seu de la CGT de Rubí on els nostres amics de l'Associació de Jazz de Rubí en solen fer també cada mes. Per gaudir d'una Jam Session com la nostra, t'he n'has d'anar els dijous a Terrassa, Sabadell,  algun dissabte a Rubí, en molts dies de la setmana a  Barcelona,  que per això és la capital de Catalunya, i fora del Baix, hauries d'anar a Sitges que sembla que encara en fan i a no gaires llocs més. Potser en el Hot Club d'Igualada en fan alguna. Bé, en Toni Pola valorava la nostra activitat de manera molt positiva, on ell mateix la va gaudir tocant meravellosament el seu tenor en alguns dels temes que vam escoltar.

Fen el "You don't know what love is"

Com sempre faig, vaig enregistrar l'àudio de la Jam resultant-ne quasi quatre hores de música pràcticament ininterrompuda i d'una molt alta qualitat, en molts dels temes, i d'una no tant, quan vam pujar alguns dels aficionats a l'escenari.

Aquesta no serà una crònica on els temes en siguin els protagonistes, ja que seria una de les més llargues i que per tant, ningú s'ho miraria, i a més a més no tindria massa sentit. 

Sí però els músics i el públic, vertaders artífexs de l'èxit de la convocatòria del darrer divendres d'octubre.

Esment especial a la gran actuació d'en Geni Barry, líder indiscutible de la sessió fent meravelles harmòniques amb el seu vibràfon, i fent-nos gaudir d'allò més en els seus magnífics i increïbles solos, a més a més de veure'l tocar la bateria i les congues. Un gran geni, en Geni. l'Albert Caire cada dia ens sorprèn més i millor amb els seus acompanyaments i solos. Segons ell mateix ens diu, millora gràcies a les explicacions harmòniques que li fa el mestre Geni. El mateix li passa al Felipe Muñoz, que tocant la nostra bateria amb els seus plats, i fent-ho seguint les instruccions del líder genial pel que fa a volum i ritmes, cada dia que l'escoltem el veiem més sòlid i segur, i content de poder tocar en aquesta formació de manera estable, encara que només sigui una vegada al mes. La recent nova adquisició, tot i que ja ens havia acompanyat fent una substitució, és la del jove baixista elèctric Xavi Zurita, actualment fent classes de contrabaix de la mà del nostre amic i gran músic Jordi Gaspar. Aquest jove músic va acompanyar durant molt del temps de la Jam a  tots els músics que van anar pujant amb gran solvència. Finalment, encara parlant dels músics de la formació estable, hem de comentar de quina manera ens va agradar, com sempre fa, l'amic d'en Toni Pola, i gran amic nostre, gran músic i millor persona, en Carles Pineda, qui amb el seu saxo alt ens va fer gaudir en tot moment, fins i tot a l'inici de la Jam, amb poc públic, fins al final de la Jam, on ja només hi quedaven músics. Durant tota la llarga estona que va estar tocant, com tots ells, ho va fer amb una gran qualitat, gran generositat i tècnica, i sempre amb la seva particular elegància interpretativa, serietat i rigorositat, qualitats totes d'un gran professional. De fet, en totes les interpretacions que vam poder gaudir, vam poder "veure i entendre" aquestes qualitats comentades abans. 

Toni González i Josep Pinyol   by Miquel Munté

Un dels participants  a la Jam Session, ara sí oberta a tothom, va ser el guitarrista Josep Pinyol. Va estar-se una bona estona a dalt l'escenari tocant diversos estàndards formant part de diverses formacions. Sempre que ve, ens demostra de quina manera controla la seva guitarra, una magnífica Ibanez de caixa, una gran guitarra de Jazz. En Josep també el veiem cada vegada més sòlid i segur i els seus solos sempre et deixen amb una bona impressió. Del seu company, en Lluís, bateria, s'ha de dir que toca amb molta empenta, la que li dóna la seva envergadura que és molta, per la qual cosa en Geni el va haver de frenar una miqueta. Agrair-li però igualment la seva col·laboració amb empenta inclosa.

en Toni Pola, company de ràdio, encara que ell en l'àmbit professional i de comú interès en el Jazz que es fa a casa nostra, i que va resultar ser un gran saxofonista, ex company d'estudis clàssics amb Carles Pineda, i segons ell mateix ens va comentar, amb alguns anys al darrera ja aficionat a interpretar  Jazz. Toni va tocar diversos temes amb una gran solidesa i seguretat, la d'un professional que domina tant l'escenari com l'instrument i la música que n'extreu. Gran so i grans solos, de tècnica depurada, ràpid fraseig i gran inventiva, amb un so "pròpi", amb "llenguatge", com tenen els companys que ens van acompanyar.

Carles Pineda i Sílvia Juncà  by Miquel Munté

També ens fa ver gaudir un altre gran saxofonista tenor, un home jove resident a Sant Vicenç dels Horts i amb qui hem gaudit en d'altres ocasions que ha vingut a anteriors Jams fins i tot tocant el clarinet; estem parlant de Camilo Motta que ens va fer gaudir amb el seu tenor d'allò més. Aquest jove músic m'havia comentat anteriorment que te una formació pròpia amb la qual gaudeix d'allò més. Va tocar no massa temes ja que va haver de marxar cap a la una de la matinada, com també va fer alguna altra gent del públic. 

Nosaltres però encara ens hi vam quedar quasi dues hores més, durant les quals vam poder veure com d'altres músics van gaudir i ens en van fer gaudir a tots nosaltres. Va pujar la Sílvia Juncà, que ho va fer amb el saxo alt, ja que el tenor el tenia a ajustar. La Sílvia millora dia a  dia, gràcies als estudis que fa a l'Escola Jam Session i també pels seus esforços i treball. Un company que ho va fer amb les congues va ser el veí de Cornellà  en Miguel Ángel, qui va gaudir durant tota l'estona, primer com a públic i després com a intèrpret, al costat de la bateria, on van tocar diversos músics. Aquest home afable i amable, ens va comentar estar molt agraït per la "moguda" que havíem muntat, i que segons ens va dir el tindríem en properes ocasions. Ho va fer molt bé, va demostrar domini de la tècnica de picar les congues, i va demostrar estar molt a gust en tot moment. Un gran aficionat que a més a més va gaudir d'allò més mentre interpretava qualsevol dels temes que va tocar. 

Un altre dels qui van participar a la Jam va ser l'amic d'en Karli i molt jove pianista, que només va tocar un tema, però que segur que quan torni, conjuntament amb els seus amics, en tocarà més.

C. Pineda, T. González, J. Pagan i M. Munté

Jo mateix vaig poder tocar un tema entremig de la feinada que tenia a la "barra" servin refrescos al personal. Vaig poder-ho fer acompanyant als tres grans saxofonistes dels quals ja n'he comentat la seva gran participació. Un va fer el que va poder i la gent va tenir l'amabilitat d'escoltar-me el  solo i després la gentilesa de deixar caure algun aplaudiment, la qual cosa és el que més s'agraeix. 

Un altre dels companys de Cornellà va poder cantar un Blues acompanyat d'alguns dels amics de l'Escola Jam Session, en Jeroni Pagan, piano i el company professor de flauta de la mateixa escola del qual ara mateix no en recordo el nom. El mateix Lu

Entre els guitarristes que ens van acompanyar vam tenir al nostre amic Toni González, gran guitarrista que abans d'agafar la seva magnífica Gibson va acompanyar a diversos companys al baix elèctric, entre els quals a la jove i simpàtica cantant Alba que va cantar un magnífic Summertime. Toni va agafar la seva guitarra i ja no la va deixar fins el final de la sessió, fent-nos gaudir a tots plegats amb els seus solos i diversos acompanyaments amb acords, fets amb molta delicadesa, tocant i movent-se mentre ho feia com sempre fa, d'una manera molt personal. Ell te un so "propi", si parlem del "llenguatge" que cadascun dels músics finalment acaba obtenint després de molts anys de treball i estudi de tècniques d'improvisació.

M. Munté, S. Juncà i E. Asensio

Entre els bateries que van pujar a tocar hi va haver el Josep Mª Martí, amic i músic de Sant Cugat, que sempre ve i a vegades no toca, però ve, escolta i gaudeix, i si toca doncs millor.
Esment especial a la intervenció del més jove dels bateries, l'Arnau Alonso, que ho fa molt i molt bé, però que el divendres ens va sorprendre a tots amb les quatre masses del vibràfon d'en Geni Barry. Ja ens havia dit que li donava classes, sembla que n'hi havia fet tres o quatre i ja veus com s'ho va fer el noi, tocant el So What fen molt bé la melodia i millor encara la improvisació, passant per les dues escales a la perfecció i aconseguint una sonoritat de professional, i tot això en només poques classes. Aquest noi te futur amb les masses i baquetes i potser també amb les 88 tecles que aprèn com a segon instrument a l'Escola Jam Session.

S. Juncà, M. Tuset, J. Pagan i E. Asensio

El director de la mateixa escola, en Luís Blanco va cantar una balada, el "You don't know what love is" de la manera com ho fa ell, sempre amb un tarannà rockero simfònic, que és lo que més li agrada a ell. I aquest va ser el motiu necessari per fer que en Miquel Munté sortís també a cantar en el mateix tema on jo mateix intentava recordar de quina manera tocava la bateria quan tenia 14 anys. 
Segurament hi va sortit més gent, més músics però ara mateix no els recordo. Si més endavant me'n recordo, els afegiré.
Finalment, i tot i que en Miquel Munté va fer tota una sèrie de fotos que aniré penjant poc a poc, dir-vos que també fa ver un reportatge fotogràfic i de vídeo en Gustaf Soldevila, fotògraf oficial del Jazz Club La Vicentina, i que el penjaré quan el tingui. Miquel Tuset.