SHARK AL CLUB DE JAZZ DE SANT CUGAT. I VAN DUES.....

Hi van dues....repetir sempre és bo, ja que la percepció inicial la pots entendre millor, la pots gaudir més, doncs la sorpresa es veu substituïda pel coneixement. Això és el que em va passar aquest dissabte al Club de Jazz de Sant Cugat (llibreria el Siglo). Tornar a escoltar la música de Shark va ser realment gratificant. Em reafirmo amb la opinió d'haver sentit com una mena de "Suite de Jazz", i no tant com el paral·lelisme que hi vaig veure amb la Jazz Composers Orchestra. Hi ha alguna cosa de la J.C.O. en Shark però no és la base. Tot i les bones opinions del trombonista Roswell Rudd sobre els arranjaments del Tom, hi ha quelcom més en Shark.. Aquest grup muntat pel Tom Johnson, trombonista anglès fincat a casa nostra d'ençà fa uns anys, que parla i presenta els temes en català...i acompanyat per una parella de saxofonistes, tenor i alt, que ara per ara es poden considerar els de més empenta, imaginació i creativitat..Martí Serra i Guim Garcia Balash, a més d'una secció rítmica, bateria i piano, d'una força impressionant...Ramon Rabinad i Tom Warburton. Doncs amb aquest personal ja us podeu imaginar què podeu escoltar!!! Aquesta cosa més en Shark és quelcom com el ritme, funky, però de vegades la manca del ritme esperat. És a dir, la sorpresa permanent del què et vindrà moments després...és que no ho saps...els canvis de ritme són constants, sempre però deixant a l'oïdor d'assimilar-ne el suficient per notar que hi ha ritme. Alguns dels temes que ens van oferir el dissabte els podreu escoltar a casa si teniu la sort d'aconseguir el compacte, editat i produït pel mateix Tom.  http://www.tomjohnson.eu/

Van ser onze temes repartits en cinc i cinc i el bis de rigor. Van començar amb el tema Algoritmo, on ja vam poder aplaudir els solos del Guim i del Martí. La intro ja ens va indicar el modus vivendum de la nit, Els vents fent les intros junts, per després iniciar els solos el Trombó (en aquest tema) i sempre, amb una mena de background, els dos saxos fent unes harmonies precioses. El Martí va iniciar el seu solo al saxo, només acompanyat pel Ramon,incansable, i el Tom mantenint un ritme a base de la repetició de notes. Després tots tres vents entrant amb uns rifs curts i sempre al darrera el coixí del ritme, sincopat, funky, tot ell però amb el punt d'alegria, de ball...els músics ja es començaven a bellugar dalt l'escenari volent transmetre el feeeling al personal. Bioritme va ser el segon tema, seguint dintre la Suite, i enriquint-la una mica més a base de les harmonies creades pel Tom. Unes harmonies absents de Blues (del Blue), plenes d'imaginació, i riques amb ritme. La nit s'estava escalfant...ho estaven aconseguint...els músics ja començaven a riure, a gaudir...El Tom va fer el seu solo i per darrera el Ramon i el Tom acompanyant-lo, oferint-li el suport. Després els dos saxos fent-li un rif acompanyant, i tornem-hi amb el Tom per acabar el tema amb el Tom Warburton. La continuació d'un Bioritme és un Isoritme, que a més vol dir ritme constant. Varem continuar amb el bon feeling, l'alegria que els músics ja anaven transmetent al personal, i sempre les grans interpretacions dels músics. Sempre fora del concepte estàndard relacionat amb el Jazz. Aquesta música serà estàndard gràcies a l'esforç del Tom. Són composicions agosarades de melodia, de canvis de ritme, però sempre excel·lentment interpretades. El quart tema va ser PF2 amb solos del Tom i del Guim Garcia, acabant aquest primer set amb el tema Bòbila amb els solos del Martí i del Guim. Vam anar al break amb un molt regust d'orella. Veies com tots els que allí hi érem havíem gaudit d'aquell primer set. Parlàvem amb el Joaquim i el David comentant l'estil....el David el veies dient que si amb el cap, volent dir, quina gran interpretació..el Joaquim anava seguint el ritme i se'l veia content, tot i que no és exactament el Jazz que més li agrada...El Carlos sempre satisfet, l'Emili i l'Andreu fent els seus UAu!!! sobre tot l'Emili, l'Andreu és més reservat...Tothom va gaudir d'aquest primer passe. El segon set va començar amb PF1 i solos del Martí i del Tom Johnson. Alguns d'aquests temes estaran inclosos en el seu segon compacte que enregistraran el proper maig. Van tocar un tema dedicat a la línia 4 del metro, presentat aquest tema,i tots els altres, amb la gràcia i simpatia d'un anglès no tant anglès o potser molt anglès. Simpatia que ja feia estona que la gent havia captat, assimilat i entès. Un tema que et transportava al mateix Underground dels metros, però a molt bon ritme. Amb solos dels vents i del Tom Warburton, i sempre al darrera un Ramon fent córrer la màquina, invisible, per amagat darrera els plats. Van continuar amb Inùtil Paisagem de A.C.Jobim amb protagonisme del Tom Johnson al trombó, i continuant amb Jobim, va ser l'Stone Flower el tema següent. Una melodia preciosa i un ritme que no és ben bé una bossanova i que s'escau perfectament en l'estil de Shark. Els solos del Guim i del Ramon van fer d'aquest un dels temes de la nit, potser per ser més assequible o potser perquè ja estàvem immersos en l'univers Shark. Un tema del Jobim que en la versió original dura 3 escassos minuts però que Shark ens el va fer gaudir una bona estona més. Ja per acabar la nit....noooo...senties del personal i de mi mateix....siiiiii deia el Tom fent conya....doncs aquest tema li ho va dedicar a un amic seu, anglès, en el seu 40é aniversari i com no sabia quin nom posar-li li va possar For Ti, que ja vejeu que és un joc de paraules. Aquí els vents van fer tots tres els seus solos de magnífica tesitura. En aquest gran For ti, el Ramon va marcar el ritme a cops de caixa i per darrera els vents, essent el Guim el primer en fer les seves inversemblants incursions tocant el seu saxo alt. Tema aquest, bàsicament pels rifs de la bateria i contrabaix, que em va recordar l'època en que el Miles Davis va introduir-se en el món del funky jazz, posterior a la seva invenció (Weather Report) del Jazz Rock. En aquest tema el Martí feia de Wayne i.....Un gran tema per quasi acabar....El bis de rigor va arribar després d'uns llargs aplaudiments i va venir de la mà d'un tema a ritme  de reagge, del mateix Bob Marley, el Wait in Vain...on el Tom Johnson va començar a fer el seu solo. El Martí però el va acompanyar fent el seu amb el tenor..És un dels millors tenors del moment..ho va demostrar el dissabte i ho pots escoltar en diferents treballs discogràfics en què ha participat, inclòs el seu Martí Serra Trio. Molts d'aquests treballs els podeu trobar al web de FreshSound a New Talent. http://www.freshsoundrecords.com/

Amb aquest preciós tema del Bob varen acabar una nit plena d'hamonia, de bon rotllo, de simpatia, de música, de Jazz, i molt bon feeling. 
Podeu veure la crònica que vaig fer del concert que varen fer al Jamboree el setembre passat.
http://jazzclublavicentina.blogspot.com/2009/09/tom-johnson-quintet-al-jamboree.html 
També podeu sentir alguns dels temes del concert clicant en aquest enllaç.
http://www.myspace.com/sharkgroove
Miquel Tuset    .