"SHARK" o el TOM JOHNSON QUINTET AL JAMBOREE

Hola aficionats al Jazz: Vam anar a veure el grup "Shark" que és una formació liderada pel Tom Johnson i formada per la Giulia Valle al contrabaix, Martí Serra al saxo tenor, Guim Garcia-Balasch al saxo alt, el Tom al trombó i de bateria, Ramón Rabinad. Què fantàstic va ser; realment és difícil d'expressar el munt d'impressions, sensacions i sons que et venen al cap quan escoltes música, però música com la que vam escoltar ahir, doncs encara ho és més. Van tocar una espècie de suite de jazz-groove composada pel Tom, d'una gran bellesa lírica i melòdica, d'una dificultat harmònica considerable, si tenim en compte qui ho escolta i no qui ho interpreta, i amb un ritme funky molt sincopat, de vegades molt difícil de seguir. Uns solos brutals dels dos saxos i més lírics els del trombó. En Guim va fer diversos solos rapidíssims tipus Bop, mentre que els del Martí van ser més melòdics, tot i que també algun sonava a Coltrane, Shorter, i a Serra. La Giulia és una contrabaixista extraordinària, d'una gran personalitat i que transmet concentració permanentment. També va fer el seu solo, el qual ens va captivar, encara que no sé si va ser ell o ella, no ho sé, o si? El Ramon va mantenir la màquina del ritme sempre mirant-se els papers, amb uns redobles suaus, plats i bombo a les entrades i sortides dels infinits canvis dins la partitura, tocant el "charles" i la caixa constantment i de manera sincopada i d'una dificultat extrema. El Tom, compositor de tot el que va sonar ahir que estava escrit, va fer també les seves improvisacions. El trombó de vares deu costar d'allò més el bellugar-la, la vara. Els sons del trombó son suaus, tot i que de vegades sonen estripats també. Ell el va fer sonar més aviat suau i melós. El Tom però, a més a més, te una simpatia i unes maneres totalment desinhibides, podríem dir a l'americana, que les transmet també dalt l'escenari. Ell es comunica amb naturalitat i simpatia amb els seus companys i també ho fa amb el públic, fins i tot amb humor i alegria; és clar, l'alegria de la persona que veu que el resultat de tant esforç per millorar professionalment i personalment ha quallat i s'ha consolidat i ara ja no queda res més que gaudir interpretant i comunicant-ho al públic. Als companys del Tom els vam veure de la mateixa manera, gaudint, rient, ballant, finalment vivint aquell moment màgic. Crec que això passa en no gaires professions, aquesta n'és una d'elles i a la majoria dels músics que toquen dalt d'un escenari els hi passa. Quina sort que tenen. La resta dels mortals gaudim amb ells quan ells ens ho transmeten, que sol ser quasi sempre. No va ser una nit d'estàndards de Jazz, va ser una nit de Jazz com el que feien The Jazz Compossers Orchestra, i d'altres investigadors d'harmonies "diferents", si se'm permet aquesta comparació. Quan cadascun del músics, en majúscules, van executar el seu solo vam sentir Jazz de debò i del bo. Crec que ha estat un dels millors "concerts" que hem sentit darrerament. Miquel Tuset.

1 comentaris:

Charly ha dit...

Pues sí, tiene razón Miquel, este es un grupo completamente diferente y divertido a la vez.No deja indiferente que de eso se trata.
Carlos de Sant Cugat

Publica un comentari a l'entrada