Jam Session Campari Milano, amb David Mitchell, Matías Míguez i Anton Jarl, 11 de juliol de 2017

Doncs aquest dimarts 11 de juliol vam tornar a anar al Campari Milano per mirar de participar amb algun tema a la Jam. Una Jam coordinada com sempre per l'Anton Jarl amb el sempre Matías Míguez i aquest dia amb la participació estelar del gran David Mitchel a la guitarra. Un trio magnífic els quals van estar-s'hi una molt bona estona, quasi una hora, interpretant tot un seguit d'estàndards a la perfecció. Una combinació perfecte de guitarra, baix i bateria, amb el càlid so de la guitarra del David. Un Campari amb deu ni do de la gent que hi va ser, i sense aquells dies molt plens i sorollosos, dies que fins i tot els músics han hagut de fer callar als més xerraires. No va ser aquest el dia i sí que vam poder  gaudir força de la música que van tocar els nostres herois. Després d'una bona estona de bona música va començar la Jam Session encara sense massa músics però sí que hi havia el sempre entranyable Tom Johnson i el seu trombó, i tot i així, l'Anton em va convidar a tocar el que seria el meu primer i únic tema de la nit, el "Yesterdays" al costat del David, Matías i crec que el baterista americà Robert. Començar així essent el primer doncs no em va impedir fer-ho el millor possible, i sí que deu ni do, tot i ser un tema que m'havia mirat la mateixa tarda. És un conegut estàndard però això no vol dir que el puguis tocar així com si res. En fi, que deu ni do. 

Després del meu únic tema de la nit, Tom Johnson va tocar el conegut "All of me" amb un swing espaterrant. Una magnífica interpretació d'aquest gran trombonista i millor persona, aquest anglès ja quasi igual de català. Mentre tocaven aquest estàndard varen anar arribant més i més músics, veient llavors que poc més podria fer jo. Entre els arribats i que després varen ser requerits a l'escenari, l'amic i gran guitarrista Sergio Belloso, i un saxo tenor que va resultar ser magnífic anomenat Arnaud els quals varen tocar amb el Tom i la base rítmica de Míguez i Robert. Una magnífica formació que ens van tocar de manera excel·lent un tema bastant bopper, crec recordar. 

Sempre em queixo que soc el més dolent, la qual cosa em comença a cansar i fins i tot replantejar les meves aparicions a segons quines jams, però aquest dia va resultar que encara hi havia algú pitjor que jo, i va ser una noia estrangera que va voler cantar el "My Funny Valentine". Bé, nooo, malament...crec que mai abans l'havia escoltat tan malament interpretat, cantat o digues-li com vulguis. Una cosa terrible, vaja. Les cares de tothom, les dels músics sobretot, eren un poema. En fi, no m'estendré en detalls. Després d'aquesta desfeta va pujar una noia a la bateria i un guitarra amic per fer-nos quasi ballar amb un tema força potent i funky. Molt bé tots dos, acompanyats del Sergio i el Matías. I varen continuar arribant músics entre els quals l'entranyable Larry a la guitarra de blues, tot i no dur-la i sí els amics que duia, un saxo tenor i una noia en el saxo alto, els quals es van apuntar a tocar el darrer tema de la nit, el marxós "Wattermelon Man". 

En fi, una darrera apreciació de la meva moguda. Per anar al Campari i començant a les 21h sempre vinc des de Sant Vicenç amb cotxe. A vegades aparco a prop però aquest dia no va ser així, i vaig haver de deixar-lo a Aragó Aribau. Bé, doncs carrega't el saxo alto (ja sé que no pesa gaire) i baixa caminant fins el Milano. Arribada, salutacions i estar-te quasi tota la hora escoltant els músics de la formació base. Ja sé que podria arribar a les 22h i potser tocar, però no ho faig per respecte als músics que iniciaran la Jam. En fi, després d'aquesta hora, l'Anton em crida i faig un tema. Després, seus, et prens una cervesa convidada per ell (gràcies Anton) i vas escoltant com s'ho fan els altres músics així una hora més o quasi. Total, que després de xerrar com sempre fem amb el Manu Dimango, alguns dies molta estona, aquest dia en concret volia marxar aviat a Sant Vicenç. Total que carrego el saxo i cap a munt fins a Aragó Aribau des de Ronda Universtat per agafar el cotxe i tornar a casa, fet i fet cap a quarts de 12, tampoc massa tard. O sigui, vaig sortir a les 20h30m i vaig tornar al cap de tres hores, per tocar un sol tema, amb despeses energètiques i caminada doble amunt i avall. I un es pregunta....però home, què fas. Afició trastocada?
Miquel Tuset i Mallol.