Doncs el dimecres 12 de juliol havíem d'anar al Jamboree a veure aquest magnífic baterista i la seva proposta tot i considerant que al cap davant i d'empeus hi trobaríem a un dels saxos tenors actuals més en forma de l'escena Novaiorquesa, en Jason Rigby. Una formació amb Mark Guiliana bateria, Jason Rigby saxo, Fabian Almazan piano, Chris Morrissey contrabaix.
En Pere ens en va fer la presentació a la web de masimas/jamboree/programacio amb aquestes paraules:
Pocs músics amb la joventut i l’aprenentatge de Mark Guiliana poden lluir un full de serveis com el que defineix les credencials d’aquest excepcional baterista. Des de Brad Mehldau, amb qui va signar el disc “Mehliana”, fins a David Bowie, amb el que va contribuir a rubricar el seu llegat pòstum, “Black Star”, Guiliana es manifesta com un músic inquiet, versàtil i sorprenent com pocs. L’italo-americà arriba al Jamboree com una de les estrelles del moment del jazz mundial en companyia de tres solistes de primera magnitud com el pianista Fabian Almazan, el saxofonista Jason Rigby i el contrabaixista Chris Morrissey.
Doncs sí, vàrem tenir a quatre magnífics solistes dalt l'escenari del Jamboree liderats per la proposta musical del baterista, amb la majoria de temes propis i crec que algun del mateix saxofonista. De fet, el Mark Giuliana Jazz Quartet, la seva primera proposta acústica ve del seu projecte editat el 2015 anomenat "Family First". Un quartet inicial amb el pianista Shai Maestro el qual vam tenir crec amb l'Albert Vila un dia també al Jamboree. La proposta de Giuliana ve de l'amistat entre tots els membres de la banda tot i considerant que el mateix 2015 Maestro ja va ser substituït pel Fabian Amazano. El mateix Giuliana parla del seu projecte en aquest vídeo presentació del "Familiy First":
Al Jamboree varen començar amb un tema força impressionant per la concepció rítmica imparable i on el líder no va parar de fer les més increïbles "virgueries", alhora que Jason Rigby en un esglaiador solo ens tombés de KO. El solo del pianista Amazano va ser també brutal, si considerem com anava la maquinària rítmica, a tot tren. Un tema amb un a melodia força enganxosa i ritme trepidant, que per començar va ser d'allò més adequat. Després d'aquesta "tempesta", el contrabaixista Morrissey va iniciar un tema lent, de manera aparent i per les notes llargues del saxo i no per les constants del contrabaixista. El líder va seguir, imparable, creant motius rítmics i elucubrades combinacions de sons percussius. El Groove hi era sense parar per la constància rítmica de contrabaix i bateria. Algunes notes soltes del piano només feien que més lluïs la preciosa impro del saxofonista. Un tema delicat, el qual va acabar de la mateixa manera que havia començat, després de magnífics solos de pianista i contrabaix. Després d'aquests dos primers temes, Mark Giuliana va presentar els músics i va parlar dels dos temes anteriros els quals apareixerien en el següent projecte, el setembre. El següent tema que van tocar va resultar ser un tema de Chris Morrissey anomenat "Our Lady". Doncs ens vam tornar a trobar amb un tema força impactant per la melodia, saxo tenor, i el concepte rítmic, persistent però sense passar-se en el volum, i parlo del líder que va saber estar-se contingut. Moments magnífics repetitius varen deixar pas al magnífic solo del saxofonista. modern i farcit de motius i gran tècnica. Alguns dels motius principals del tema varen servir per al solo del líder i baterista en una combinació de saxo tenor i piano fent-li de reforç. Un altre tema amb el personal so del tenor i ritmes del baterista varen situar-nos de nou en la òrbita d'aquest gran baterista. Chris va endegar un magnífic solo seguit pel del pianista Amazano i sempre amb el ritme trepidant i creatiu del líder, magnífics tots quatre. El líder va presentar els dos següents temes, el primer d'un tal Peter Jensen anomenat "September" i un altre dedicat a Elvin Jones, al seu fill i al mateix Rigby. El primer va resultar ser una balada majestuosa i impressionant, la lentitud de la qual només es veia amagada per la persistència del pianista. El so lànguid de les notes llargues del saxofonista ens acaronaven tot i situant-nos en unes músiques que a mi em recordaren a Jan Garbareck i alguns discos de la ECM. Sense parar, el líder es va enfrascar en el ritme més trepidant del següent tema, i sí, dedicat a Elvin Jones, en un magnífic tema on la intervenció del líder va ser força esplendorosa. Ben aviat però, la delicadesa hi va fer acta de presència amb un preciós solo del contrabaixista. El solo de Rigby es va veure només acompanyat per Giuliana en una combinació de saxo tenor i baterista que ens situà en un entorn proper, tot i recordant a Gorka Benítez i David Xirgu. En fi, que vàrem gaudir d'un magnífic concert sonoritzat per l'Àlex Monsoliu i amb presentació prèvia del Pere Pons, essent aquest un concert emmarcat dins el Grec Festival de Barcelona.
Després de veure aquest magnífic concert encara havíem de tornar a veure al magnífic guitarrista argentí Guido di Blasi al terrat del "Museu d'Història de Caalunya". Aquests són uns esdeveniments muntats des de la Nova Jazz Cava i per tant des de Terrassa al Terrat. Aquest és un projecte que Guido em va passar tot just abans de sortir el disc i que jo vaig posar al programa Jazz Club de Nit. També vaig poder assistir a la presentació en societat a la Sala Sandaru aquell dia molt ben acompanyat per la Mercè Porras i el nostre "president" del Jazz, el gran Jordi Pujol Baulenas, editor ell del disc de Guido per "Fresh Sound World Record". I aquestes varen ser les quatre ratlles que vaig posar a Facebook amb alguns dels protagonistes entre els quals el Joan Recolons.
I què bé s'està a la terrassa del museu d'Història de Catalunya veient a Guido Di Blasi New Tango Project, amb Dario Apolonara, Xavi Castillo i Ramiro Rosa, en un esdeveniment muntat des de Jazz Terrassa, Nova Jazz Cava, o sigui amb la Susanna Carmona i el Valentí Grau, amb tècnics inclosos, Marc Ribera i Oriol Bacardí. I per ser-hi tots, ara ja amb la Lourdes i el Miquel Carol, per deixar-ne constància gràfica.
Miquel Tuset i Mallol.
.jpg){kind=link}
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada