Doncs aquest era un altre concert al qual no hi podíem faltar. Un mestre del contrabaix que ja havia trepitjat el Jamboree un 13 de març de 2014 amb una formació diferent i igualment de diferent la proposta. Aquestes van ser les quatre ratlles penjades al Facebook post concert:
"Doncs encara flipo, literalment, de la descàrrega energètica i sonora que hem rebut la molt bona colla que ens hem trobat al Jamboree. El quartet de l'Eric Revis ha estat superb, imaginatiu, potent, delicat, i un llarg etc de qualificatius que igualment apliquem a cadascun dels integrants de la formació. Una màquina polirítmica impressionant amb Kalimba inclosa a càrrec del Chad Taylor, amb el líder Eric Revis dirigint-lo vers espais rítmics i melòdics inversemblants. El gran Ken Vandermark, extraordinari en el tenor i clarinet i atent a tots els canvis inclosos en els temes, i moltes vegades senyalitzats per la magnífica Kris Davis. Tot un luxe d'una proposta musical gens fàcil, per a gaudi d'entesos i curiosos. Compenetració total del líder amb canyes i ritmes i indicacions visuals i sonores d'aquest vers la magnífica pianista. Cap símptoma però de res que pugui fer pensar en inestabilitat ans el contrari, la improvisació a l'inici dels temes (allò de,,,ara farem aquest o l'altre), o els inicis de temes a càrrec de solos o intros del líder, esdevenien en perfectes simbiosis musicals de cadascun dels components del quartet.
Un tastet el podeu tenir amb aquest vídeo penjat al Facebook:
Perfecte conjunció en el desenvolupament lliure dels temes i perfecte comunió a l'hora d'interpretar-los, en els solos i posteriors finals i retorns a melodies. Una música diversa, melòdicament i rítmica, rica en sonoritats artificials com quan Kris feia sonar el piano "tunejat" o en Chad introduïa els sons de la Kalimba (gràcies Martí). El líder ha presentat als companys en cadascun dels passes i no s'ha estat massa a presentar temes tot i haver-me semblat escoltar que havien fet algun tema del Ken, i fins i tot m'ha semblat escoltar el nom de Monk. Hi ha hagut en els dos passes temes que s'han enllaçat amb d'altres aconseguint mantenir-nos en tensió prop de 20 minuts sene parar. Els canvis eren però evidents, pel ritme, però en cap moment hi ha aparegut el silenci entre ells. La continuïtat de la música ens situava en una altra atmosfera tot i entendre que passaven coses diferents. El deixar-nos portar pels camins diversos ha estat la clau i demostració de com de predisposats hi hem anat tots plegats. Moments repetitius, rítmicament parlant, han permès veure com les "altres" músiques es desenvolupaven en llibertat. El swing ha dansat en algun tema quasi clàssicament, i amb els sons del tenor, més moderns, quasi ens oblidem que escoltàvem a Monk. Els solos del líder han omplert de profunditat sonora l'espai de la nostra cova-cava.
Un altre tastet de vídeo en el segon set:
La concentració de tots plegats ha estat esglaiant. La serietat de la proposta només es veia rebaixada pel somriure còmplice del líder vers el baterista. Una serietat que s'ha mantingut en els dos passes en el rostre impenetrable de Vandermark. Kris Davis s'ha deixat portar pel líder i ella mateixa s'ha desfermat mans al piano en determinades ocasions. La musicalitat de la pianista, amb una música situada an una òrbita contemporània, podia contrastar amb els sons més estratosfèrics del saxofonista, estripant literalment el so del seu tenor. Amb el clarinet les coses han anat d'una altra manera, evidentment, tot i haver-lo tocat poquet. Si hagués dut el clarinet baix, altre gall hauria cantat. En fi, una proposta trencadora, i ja en portem algunes al Jamboree, gràcies Pere Pons, i dues en pocs dies si recordem la recent del gran Barry Guy. Tot i la proximitat de les músiques, és evident la llunyania d'aquestes. Projectes similars però amb clares diferències estilístiques al menys pel que fa a la concepció i manera d'entendre el contrabaix d'ambdós líders. M'ha semblat que Revis no estava massa còmode en l'aspecte més free de com tocar la berra i obtenir-ne sons diversos de múltiples maneres, la qual cosa no semblava passar-li a Barry Guy. Tot i això, que m'ho podia haver estalviat, Eric Revis ha estat immens liderant la seva proposta tot i estar tan súper ben acompanyat per Kris Davis, Ken Vandermark i Chad Taylor. Un so magnífic per les mans destres de Pol i un ambient magnífic de Club amb amics fidels, fotògrafs i dibuixants, crítics de revistes, músics i aficionats, fa d'aquest l'espai idoni per a gaudi en proximitat de les millors músiques, les que sempre escoltem. Gràcies Mauri Estruga per embolicar-te d'aquesta manera."
I per acabar-ho d'arrodonir...
https://www.facebook.com/mtusetmallol/videos/10207395142951445/
I per acabar-ho d'arrodonir...
https://www.facebook.com/mtusetmallol/videos/10207395142951445/
Miquel Tuset i Mallol.
.jpg){kind=link}
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada