Evidentment que tampoc podíem faltar a aquesta magnífica proposta, primer amb concert i després amb la Jam posterior, tot i conèixer el projecte de Martín Léiton per haver-lo vist en la seva presentació a 23 Robadors. Hi havia però una novetat en el músic que tocaria el saxo tenor, i també per això hi vam anar. Aquest és un projecte de temes del contrabaixista canari alhora que també amb arranjaments de temes estàndards quasi reconvertits en una altra cosa. Un projecte inicial que vam veure a Robadors amb Martín Léiton, Toni Saigi, Andreu Pitarch i Santi de la Rubia. El canvi doncs el vam tenir aquí, en el tenor i amb el Gabriel Amargant al capdavant. Tot un seguit de temes d'autoria pròpia o personals pels arranjaments tan brutals i en molts casos reconeguts per haver-los escoltat tot i que no pas tots. El primer a un tempo ben viu i swing magnífic amb intervencions solistes rellevants de Saigi, Amargant, Léiton i el mateix Pitarch en una revisió molt personal d'un clàssic com és el "All The Things You Are", reconegut ben bé al final quan la renovada melodia seguia una coneguda harmonia. Martín va presentar el següent tema anomenat "El secreto peor guardado" iniciant-lo a contrabaix solo, amb una intro i magnífica demostració del domini que ell te d'aquest instrument. Ben aviat va aparèixer la melodia dolça a cavall d'un ritme càlid, una melodia interpretada pel Biel amb total delicadesa. Un precís solo de Toni va deixar pas al més potent a moments del saxofonista d'Argentona amb tota una demostració de tècnica i creativitat amb un so totalment reconeixible, un "So gens Amargant", ja m'enteneu.
En fi una proposta de Léiton de la qual ja en vaig fer una crònica en aquest mateix blog, i que ara es veuria modificada bàsicament per les intervencions del "substitut de luxe", Gabriel Amargant. Varen seguir amb les "revisions" dels estàndards i ho van fer amb un arranjament bestial del "Old Devil Moon" on el tempo i ritmes eren totalment canviants, aconseguint situar-nos en una nova moguda musical. Després un tema propi anomenat "La raiz de la alegria", una preciosa balada que ens recordava algun estàndard tot i que de molt lluny. El solo del Gabriel va ser càlid i amb un relat magnífic portant-nos amb la melodia principal de la mà, de la mateixa manera que el del cada vegada més i millor pianista en Toni Saigi. Allà que hi érem amb el David Carreras a primera fila gaudint, al menys jo, d'allò més de la proposta de Martín i amb les intervencions de tots quatre. I així van seguir fins acabar de presentar el projecte més d'una hora després tot i encarant la Jam Sessions que aviat gaudiríem i de quina manera.
I així és que el Juan Rodríguez Berbín, coordinador aquesta nit de les Jam Sessions, va encoratjar-nos a aplaudir als músics del quartet inicial i va convidar a dos grans trompetistes, Oriol Vallès i Pol Omedes, a iniciar la Jam amb la formació base i ho van fer amb el tema de Monk anomenat "Let's Call One". Parlar-vos d'aquests dos músics és quelcom que em fa molta il·lusió, car jo com molts altres aficionats els hem vist créixer com a persones i músics, havent arribat ara per ara a un nivell molt alt pel que fa a la improvisació i sobretot obtenint un molt bon so dels seus difícils instruments. Les llargues hores que empren els músics en l'estudi de l'instrument alhora que els aplicats a la teoria, harmonia i improvisació acaba donant resultats, i la fita conquerida per ells dos així ho testifica. De la mateixa manera parlo de la resta de músics que hi havia, amb la mateixa circumstància, en Toni Saigi i l'Andreu Pitarch, mentre que els dos grans cracs, Léiton i Amargant ja fa temps que van passar pels mateixos o similars camins de creixement. Magnífic tema i magnífiques intervencions de tots els presents varen donar pas al següent tema proposat i que va ser el "It Could Happen To You" iniciada la melodia per la trompeta de Pol Omedes i amb la continuació del solo magnífic de Gabriel Amargant. En fi, que posteriorment s'hi va afegir el Lluc Casares tot i proposant al magnífic saxo tenor d'Argentona tocar el "A Night in Tunissia", tema que Biel havia de fer al piano tot i no coneixent-lo massa, al piano és clar. Tot i el dubte d'aquest i gràcies a les insistències dels seus joves amics, Lluc, Oriol i Pol, tot i que més el primer, Gabriel va asseure's al piano i tot i escoltant la resta de músics, es va anar situant harmònicament de tal manera que després dels solos dels joves vents, va desenvolupar el seu en el primers chorus encara tímidament, la qual cosa va desaparèixer del tot ja en el segon. Mestre en els vents, mestre en la música, posseïdor d'una gran oïda musical, Gabriel ens va mostrar què és això de ser un músic complet. El mateix Lluc i en un tema posterior que vaig filmar i on hi va participar un trompetista anglosaxó anomenat Bob amb una "pocket", també va demostrar la gran formació musical, ell també al piano, rebuda de les institucions d'aquest petit i gran país. D'altres temes que van sonar amb la formació comentada van ser el "I'll Remember April" a tot Bop. Moments després Juan Berbin va acomiadar la banda base tot i desitjant a l'Andreu una bona estada a Nova York.
L'escenari va canviar de músics i així doncs vam tenir a la pocket trumpet al Bob, al saxo tenor a Nil Mujal, al Lluc Casares al piano, a Dimitri Skidanov, contrabaix i Robert a la bateria. El tema que va tocar aquesta formació i que vaig enregistrar amb el mòbil P9P va ser el magnífic blues "Billie's Bounce", o sigui que aquí el teniu:
https://www.facebook.com/mtusetmallol/videos/10208344775331661/
Després d'ells, Juan Berbín ens va presentar una altra banda o modificada en alguns instruments cridant a una noia xilena anomenada Isabel la qual va acompanyar a la formació en un tema del qual recordo que em va agradar més en l'scat que en la melodia primera i que després, al final del tema, també amb la melodia, ja segurament més relaxada. Després d'ella va pujar una altra cantant cubana anomenada Olvido amb la qual van cantar un magnífic "Bésame Mucho" del qual en vaig poder fer aquest vídeo:
https://www.facebook.com/mtusetmallol/videos/10208345335465664/
Van passar més coses amb aquesta formació o lleugerament modificada, però els canvis importants encara havien de venir, i nosaltres sense saber-ho. Juan Berbín va presentar-nos una formació totalment diferent tot i haver-se quedat a la bateria en Robert i afegir-s'hi al piano en Martín Léiton, i aquesta va ser la liderada per un conegut (no per mi, ho reconec) instrumentista de corda, també de guitarra elèctrica, però que es va presentar amb un instrument originari del nord d'Àfrica i parlo d'en Walid Mahmud Mountassir, acompanyat del gran percussionista Aleix Forts, una noia al teclat i una altra al contrabaix, Laia. La música del nord d'Àfrica va aterrar al Jamboree, agermanant-nos en tots els aspectes que ens uneixen amb totes les cultures i que és la música que porta la pau. De cop i volta érem ben bé a un altre lloc, a un altre espai i així hi vàrem estar una bona estona com podeu veure amb els següents vídeos:
https://www.facebook.com/mtusetmallol/videos/10208344921455314/
Amb un tema d'un altre "pal", com passa amb el flamenc:
https://www.facebook.com/mtusetmallol/videos/10208346209367511/
Entremig de tot plegat que va pujar un noi a fer un bon Rap seguint les músiques de Walid alhora que intervingué també l'Oriol Vallès a la trompeta una petita estona i les músiques del nord d'Àfrica tan ben interpretades per la formació de Walid van anar-se diluint tot i deixant pas a d'altres músiques de les quals ja no en vaig ser partícip. Fet i fet, des de les 20h fins les 00h ja portava 4 hores escoltant les més i magnífiques diverses músiques i ja era hora de tornar cap a casa on m'esperaven el Tigret i la Camarona.
Miquel Tuset i Mallol
L'escenari va canviar de músics i així doncs vam tenir a la pocket trumpet al Bob, al saxo tenor a Nil Mujal, al Lluc Casares al piano, a Dimitri Skidanov, contrabaix i Robert a la bateria. El tema que va tocar aquesta formació i que vaig enregistrar amb el mòbil P9P va ser el magnífic blues "Billie's Bounce", o sigui que aquí el teniu:
https://www.facebook.com/mtusetmallol/videos/10208344775331661/
Després d'ells, Juan Berbín ens va presentar una altra banda o modificada en alguns instruments cridant a una noia xilena anomenada Isabel la qual va acompanyar a la formació en un tema del qual recordo que em va agradar més en l'scat que en la melodia primera i que després, al final del tema, també amb la melodia, ja segurament més relaxada. Després d'ella va pujar una altra cantant cubana anomenada Olvido amb la qual van cantar un magnífic "Bésame Mucho" del qual en vaig poder fer aquest vídeo:
https://www.facebook.com/mtusetmallol/videos/10208345335465664/
Van passar més coses amb aquesta formació o lleugerament modificada, però els canvis importants encara havien de venir, i nosaltres sense saber-ho. Juan Berbín va presentar-nos una formació totalment diferent tot i haver-se quedat a la bateria en Robert i afegir-s'hi al piano en Martín Léiton, i aquesta va ser la liderada per un conegut (no per mi, ho reconec) instrumentista de corda, també de guitarra elèctrica, però que es va presentar amb un instrument originari del nord d'Àfrica i parlo d'en Walid Mahmud Mountassir, acompanyat del gran percussionista Aleix Forts, una noia al teclat i una altra al contrabaix, Laia. La música del nord d'Àfrica va aterrar al Jamboree, agermanant-nos en tots els aspectes que ens uneixen amb totes les cultures i que és la música que porta la pau. De cop i volta érem ben bé a un altre lloc, a un altre espai i així hi vàrem estar una bona estona com podeu veure amb els següents vídeos:
https://www.facebook.com/mtusetmallol/videos/10208344921455314/
Amb un tema d'un altre "pal", com passa amb el flamenc:
https://www.facebook.com/mtusetmallol/videos/10208346209367511/
Entremig de tot plegat que va pujar un noi a fer un bon Rap seguint les músiques de Walid alhora que intervingué també l'Oriol Vallès a la trompeta una petita estona i les músiques del nord d'Àfrica tan ben interpretades per la formació de Walid van anar-se diluint tot i deixant pas a d'altres músiques de les quals ja no en vaig ser partícip. Fet i fet, des de les 20h fins les 00h ja portava 4 hores escoltant les més i magnífiques diverses músiques i ja era hora de tornar cap a casa on m'esperaven el Tigret i la Camarona.
Miquel Tuset i Mallol
.jpg){kind=link}
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada