Martín Léiton Big Band, al Jamboree el 13 de desembre de 2016

Doncs aquest dimarts i 13, ens vam atrevir a anar al Jamboree tot i la fatídica data per a alguns. L'assumpte és que ens vam trobar força colla de gent aficionada per veure, alguns, per primera vegada el projecte del canari i gran contrabaixista i també compositor, alhora que magnífica persona. Haig de dir que jo personalment, i alguns més, ja havíem vist com anava quallant tot dia a dia en les presentacions dels assajos a 23 Robadors. En un espai tant reduït com és l'espai més alternatiu de música de Barcelona (amb el també alternatiu Soda de Gràcia), els havíem vist com anaven polint tema darrera tema, i quan convenia, el director aturava l'execució, comentava alguns detalls a corregir i hi tornaven de nou. Així fins que ja va ser l'hora de presentar-ho de veritat en "societat" al lloc més emblemàtic de la ciutat, el Jamboree. Abans però, recordo que l'1 de maig, també hi van ser en un esdeveniment organitzat per Underpool en un espai situat prop del Parc Güell i del qual ara no en recordo el nom.

Una formació que el dia de la presentació va comptar amb:

Martín Leiton direcció, composició i arranjaments, Pep Garau, Òscar Latorre, Andrea Motis i Ivan González trompetes, Joan Mas, Marcel·lí Bayer, Santi de la Rubia, Gabriel Amargant i Joan Chamorro saxos, Vicent Pérez, Joan Codina, Rita Payés i Darío García trombons, Dani Pérez guitarra, Toni Saigi piano, Pedro Campos contrabaix, Ramon Prats bateria i Juan Rodríguez Berbin, percussió.

I el mateix Pere Pons ens diu tot i presentant el projecte:

El contrabaixista i compositor canari instal·lat a Barcelona Martín Leiton s’ha llençat a l’aventura amb la creació d’una big band que reuneix alguns dels exponents més destacats de l’escena jazzística del país de les més diverses generacions i corrents estilístiques. En l’apartat dels veterans es troba el saxo de Joan Chamorro i la guitarra de Dani Pérez, en la zona intermèdia, els noms de Marcel·lí Bayer, Gabriel Amargant, Ivan González i Santi de la Rubia i entre els més joves, Andrea Motis, Rita Payés, Òscar Latorre i Pedro Campos. I així fins a 18 músics que integren una big band amb què Leiton posa en solfa unes composicions pròpies en què el jazz conviu amb el folklore i les sonoritats més diverses d’arreu del món. Una autèntica festa pels sentits.

Doncs així mateix va ser, una festa pels sentits que vaig poder enregistrar amb el meu Zoom H4 (uns 35 minuts de música) i que miraré de penjar. Recordo que aquell dia es feia la Festa dels premis de l'Associació de Músics de Jazz i Música Moderna al Foro del carrer Princesa i per aquest motiu no em vaig quedar fins el final. 

Tres temes magnífics, diversos però no del tot, car la mà del compositor la vam veure en els tres temes, i intueixo que també amb la resta. Cal parlar dels músics que hi van participar, alguns d'ells ja en el top de l'escena de casa nostra, per edat, reconeixement i professionalitat com el Joan Chamorro i Dani Pérez. D'altres també mestres amb trajectòria i reconeixement com el Ramon Prats, Santi de la Rubia, Ivan González, Joan Mas, Gabriel Amargant, Juan R. Berbin i Marcel·lí Bayer. Cadascun d'ells representa una part diferenciada i diversa del Jazz de casa nostra amb màxima entitat. Projectes diversos que van des del Jazz més Clàssic al més modern i estirant més també alguns cap el Free o la Lliure Improvisació.

Amb un primer tema consistent i relativament curtet, d'uns 4m i mig, van començar el projecte del contrabaixista canari. Van seguir amb un tema més llarg i amb una cadència rítmica ternària on vam poder escoltar magnífiques improvisacions com la del Joan Mas al saxo alto i després el Gabriel Amargant al saxo tenor en un Vamp repetitiu ideal per emmarcar-hi els seus solos. Un tema amb un Riff que ens recordava al "Love Supreme" de Coltrane. El tercer tema que vaig poder escoltar va ser el més llarg, arribant quasi als vint minuts, i on vam tenir temps d'escoltar la Big Band i els seus intèrprets en diferents situacions musicals i rítmiques. Primer començant dolçament amb la guitarra del mestre Dani Pérez i anar-se ampliant amb l'afegitó de la resta de companys. El solo del jove Vicent Pérez al trombó em dóna peu per acabar de parlar de la resta de "sàvia nova i jove" de músics amb el títol a la butxaca, com els anteriors, com en Pep Garau, Darío García, Toni Saigi,  mentre que alguns com en Vicent Pérez i Pedro Campos  el deuen estar a punt d'obtenir. La qüestió de la titulació només la comenta per situar-nos generacionalment. Els més joves entre els quals Òscar Latorre, Andrea Motis, Rita Payès i Joan Codina són alumnes de G.S. en plena expansió de coneixements. El tercer tema, llarg i complex melòdicament i rítmicament ens va sorprendre a tots per la composició i per les improvisacions, tot i ser força col·lectiu com el moment en que  els vents fan una mena de "Riff" i el ritme es trenca sobtadament gràcies a la mestria del Ramon Prats. Un solo de l'Òscar Latorre ja quasi al final d'aquest tema, ja reconvertit amb quelcom de diferent i més modern fins i tot avantguardista, ens el mostra en tot el seu esplendor. Els vents "piquen" tots alhora tot just abans del que serà el magnífic solo del guitarrista i màster Dani Pérez. Amb un so estratosfèric electrònic i modulat pel seus estris i propia guitarra excepcional, Dani desenvolupa amb la modernitat adequada un "tros" de solo, que ja encarà el final del tema, altre cop amb els vents "picant" tots alhora.

En fi, que vam assistir a un magnífic concert presentació de projecte que espero aviat pugui veure el format físic. Enhorabona Martín Léiton. Recordo com ell dialogava amb el seu fill petitó que hi havia anat amb la seva mare, tot just abans de començar i fins i tot entre tema i tema. Per descomptat estàvem com a casa. 
Aquest va ser el dia en què el David Xirgu em va donar el seu magnífic disc "Ugrix" no sé si a a canvi d'unes branques de morera que li havia dut, tallades a 40cm i més o menys rectes i poc gruixudes per utilitzar-les com a "baquetes" casolanes.
Gràcies Pere  per aquest i tants concerts que hem pogut gaudir al Jamboree, a casa nostra.

Miquel Tuset i Mallol.