Doncs teníem moltes ganes de veure aquest nou projecte Underpool sorgit de la persistència de les dues ànimes que fan caminar aquesta editorial, en Sergi Felipe i Pep Mula. Ells dos porten a càrrec una gran tasca "instigadora" i creadora que ha fet d'aquest segell un referent del "Jazz d'Autor" de casa nostra. Per Jazz d'Autor em refereixo al fet què, per cada projecte que es presenti o sol·liciti, cadascun dels músics que en formaran part haurà, ha de presentar algun tema propi, un o més d'un segons es vulgui o pugui.
Alguns d'aquests Projectes Underpool, si no tots, s'han editat en format físic podent també escoltar-los i/o descarregar-los des del web http://www.underpool.org/
Aquest dimarts 3 de gener la formació d'aquest projecte va estar formada per Alfred Artigues, guitarra; Àlvar Monfort, trompeta; Albert Cirera, saxo tenor; Victor Correa, trombó; Manel Fortià, contrabaix; Ivo Sans, bateria i Txema Riera, piano, en un septet extraordinari. La conjunció d'aquests músics, oberts a totes les tendències però amb clares divergències pel que fa a projectes personals, va fer que aquestes desapareguessin en pro del projecte comú. Amb això només vull dir el que alguns ja sabeu, i és que en aquest septet hi ha músics amb una clara projecció vers l'univers musical més Discordian i d'altres no tant, rés més.
L'assumpte és que aquest septet ens va oferir tot un seguit de temes de cadascun dels músics i que tot i les diferents personalitats, el conjunt d'aquests temes va resultar força homogeni. No cal dir que els solos de cadascun d'ells van ser impressionants, i es que teniem davant un septet de mestres amb projectes personals molt importants. El swing hi va ser en alguns temes com el tema de l'Ivo i el seu tema "Motis Mutis", i també hi va ser amb el primer tema que vam escoltar de l'Àlvar Monfort anomenat "Eliseu My Friend" on l'Albert Cirera ens va fer un magnífic solo. El swing existent gràcies a la secció rítmica va permetre el desenvolupament del solo de l'Albert en un àmbit força modern, i així mateix Txema Riera el va desenvolupar. Després d'ell, hi van tornar amb la melodia del tema de l'Àlvar. El tema de l'Ivo és ja un tema existent en anterioritat i no el va composar per a la ocasió com sí la resta dels que van sonar i també el primer. En el següent tema que van tocar d'en Txema Riera, tot i començar a un tempo lent, aquest es va anar desenvolupant reconvertint-se en quelcom més amb swing i on vam poder constatar l'estat de gràcia del guitarrista Alfred Artigues el qual amb un so molt pulcre tot i recordant els grans mestres del so més "acústic" de la guitarra com Joe Pass ens va endinsar en la immensitat del Jazz. Manel Fortià es va lluir també en el seu solo, només acompanyat pel sempre persistent Ivo i els acords del Txema al piano.
Etc, etc, podríem dir que els següents temes del Víctor Correa, de l'Alfred Artigues, i demés i em sembla que el darrer en clau de Blues però força complex rítmicament parlant, el del Manel Fortià van cloure una vetllada musical moderna, sense oblidar la tradició, com se sol dir, d'un nivell impressionant. No us oblideu d'entrar i tafanejar al web de Underpool que la feina que fan els dos que ho remenen te un valor molt gran.
Miquel Tuset i Mallol.
.jpg){kind=link}
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada