Rebento si no ho dic....si no ho dic rebento.

Rebento si no ho dic....si no ho dic rebento.
Sembla ser que en el segon dia de Lee Konitz al Jamboree va passar quelcom de desagradable, molt desagradable. Jo no hi vaig ésser, car si hi hagués estat no s'hauria produit. Per tant, això m'ho ha explicat algú que hi va ser.
Sembla ser que en Chano Domínguez va començar a "increpar" a Mr. Lee Konitz a base de barroers comentaris des del lateral de la nostra cova-cava. "Que no tens swing", "Que si vaja quina merda", etc, tot això convenientment traduït. 
Al cap d'una estona ja era l'estimat mestre qui l'engegava a pastar fang, entre d'altres respostes. L'assumpte va seguir i així va ser que va passar aquest primer passe entre les respostes d'un i les increpacions del dominguero, el qual sembla que anava passat de moltes voltes.
No en va tenir prou i la cosa es va reproduir en el segon passe, i ara ja, per part del dominguero, felicitant a la resta d'acompanyants tot i dient...."Tu sí que ho fas bé, Quadre", etc...
Fins i tot algun dels joves músics acompanyants li va fotre alguna esfereïdora mirada o potser algun comentari.
No sé com va acabar ni m'hi interessa, el que sí sé és que tal falta de respecte vers un dels més grans mestres encara viu, tot i les seves dificultats a l'hora de tocar el saxo alto provocades entre d'altres coses per la seva avançada edat, 88 anys, no te cap explicació. Potser la única sigui la del que es creu més enllà del bé i del mal, i vulgui ser ell, com si la resta de públic no se n'adonés, qui volgués fer paleses totes les mancances del vell mestre. 
Un espectacle execrable que em vaig estalviar, però repeteixo, si hi hagués estat, no s'hauria produit entre ells dos i sí entre el dominguero i jo. I és que si no t'agrada, no hi tornis. O sinó, perquè hi va tornar?
I sí que algú de la sala li va dir alguna cosa ja al final del segon passe i fins i tot els del servei de seguretat el van fer fora, a ell i a un altre.
Si hi ha algú dels qui hi van ésser que pugui corroborar-ho o corregir-ho, per favor que ho faci.
Algú ho havia de dir.

Això és el que vaig posar al Facebook i bon tremolor que va causar. Inicialment havia posat uns comentaris sobre la música del músic C.D. els quals eren més producte de la mala llet per tot plegat, els quals no s'ajustaven a la vertadera essència musical d'aquest gran músic, per la qual cosa els he tret. L'assumpte del seu comportament però, queda aquí igualment exposat. Tan de bo que això no hagués passat.
Miquel Tuset i Mallol.

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada