Doncs tot i que ja fa uns dies, miraré de deixar-vos algunes impressions del Concert-Jam que vam fer al JCLV amb l'Amadeu Casas Trio, amb l'Amadeu Casas, guitarra; Matías Míguez, baix elèctric i Salvador Toscano, bateria.
De fet i per primera vegada, m'estava esperant el Salvador feia estona, tot i jo no arribar gaire tard, una mica més de les 20h i ja ser a dalt la Sala Xica. L'assumpte és què ell i el Matías em buscaven essent-hi jo ja, coses de la incomunicació compartida. Jo m'esperava algun missatge...on sinó? doncs al Facebook. Bé, després de trobats i abraçades mútues ens vam posar a fer feina, jo la meva, acabar de preparar-ho tot, i ells muntant la seva paradeta. l'Amadeu no l'esperàvem, car havia de venir més tard....coses personals relacionades amb la seva filla. Nosaltres vam anar fent via, i ja vam encarar el sopar manegat per un servidor a base, com sempre, de truita de patates i ceba i formatges i embotits diversos amb un bon pa amb tomàquet i un bon vi del Priorat.
 |
| Afegeix la llegenda |
Amb el sopar i xerrades vitals i musicals se'ns va passar l'estona i tot i parlant de què jo no em considerava un músic pel fet de no haver estudiat com ells, a banda del pobre domini de l'instrument que un aficionat te (això sí és relatiu a cadascú), ens vam embrancar amb el fet del què és ser un músic, i la veritat és que després d'escoltar-los vam arribar a la conclusió que sí, què jo em podia afegir a la llarga llista dels músics. Una de les argumentacions va estar relacionada amb el B.B.King i el fet que ell tampoc havia estudiat el què s'estudia ara i a veure qui és capaç de dir que el Rei no és un músic de dalt a baix. Jo argumentava d'altres coses relacionades amb el domini de l'instrument i la concepció teòrica i harmonia, coses de les quals en soc un total deutor, i que els músics professionals sí dominen i comprenen. En fi, que com què soc capaç de fer música i fer-ho amb l'ànima i el cor i amb la màxima intensitat i que més o menys sona el que faig, doncs això, que soc un músic que cada dia mirarà de fer-ho millor. Amb tot això vam tenir temps encara d'abordar un tema jo tocant amb ells, tot i esperant l'arribada de l'Amadeu. El cas curiós és què el tema que va començar el Matías, "There is no greater love" l'havia mirat una mica a casa el mateix matí, ja veus quina casualitat. El fet és que el vam fer i deu ni do com va quedar de bé, per un aficionat com jo, eps, per un músic com jo.
 |
Eren les 22h i diversos minuts i ja teniem gent a la Sala Xica i l'Amadeu que no arribava. Els amics i fidels companys de fatigues, en David Carreras, Joan Recolons, havent arribat el primer quasi com sempre, el millor aficionat torrellenc, en Salvador Manrique. Un altre dels fixos va ser l'Oriol resident a Sant Cugat. Alguns amics col·laboradors van venir com el Sergi Via, Carlos Lázaro i la Montse la seva parella, com també l'amic Pasqual Blasco i Maite Siñol i d'altres que ho van fer per primera vegada com el vicentí Alfred Rey Castells i parella. També van venir l'Eloi Salcedo i Marça Bosch acompanyant a un jove anglès que tenen convidat a casa....allò de...amistat i anar xerrant i el col·laborador Antón Muñoz. D'altra gent va venir i no voldria que els que no menciono s'enfadessin amb mi per la manca de memòria, però avui, 10 de juny, ja fa uns dies d'aquest concert i un no dóna per més.
Al final el Matías em va dir que ja havia arribat i que estava aparcant el cotxe. La seva arribada va fer que ens tranquil·litzéssim tots plegats i ja ben aviat vaig poder presentar de manera escueta el concert de Blues que estava a punt de començar.
Com sempre que hi ha inquietuds diverses, passen coses que afecten definitivament a l'esdeveniment i tot i no ser greu, el que va passar és què, primer, no vaig enregistrar el concert en els inicis, i després, què alguna cosa va passar perquè finalment no es va enregistrar res de res. Encara no m'ho explico.
Aixà farà que no em pugui estendre com voldria jo tot i parlant dels temes que van fer. El cas és però que us parlaré de les meves impressions i memòria visual i auditiva, aquesta cada vegada més minsa.
Amadeu Casas és, ara per ara, un dels guitarristes de blues més delicats i fins que tenim a casa nostra. És un guitarrista de Blues, bàsicament. Això fa que el volum no tingui l'estridència dels guitarristes de Blues agermanats amb el Rock, i compaginant ambdós estils en un escenari. El seu estil és pulcre i nítid, i els temes van sorgint de l'escenari amb noms com el dels diversos ReisdelBlues, com B. B. King, Albert King, Freddie King i també amb les seves composicions, aquestes darreres ubicades en diversos compactes personals amb acompanyants de luxe com la Miriam Swanson i el seu "Early Moods Blues", l'August Tharrats i Nono Fernández amb el seu "Pocket Concerts", disc posat en el "Programa 250" a Jazz Club de Nit, ambdós discos cedits amablement per l'Amadeu tot just abans de començar el concert.
S'ha de dir però que l'èxit del projecte rau alhora amb els seus dos acompanyants, en Matías Míguez i Salvador Toscano. Aquests formen una veritable màquina rítmica que serveix de coixí perfecte per descansar-hi sobre seu les notes de la guitarra del líder. Ells dos són una Sessió Rítmica de gran nivell. Recordem que forman part d'un altre projecte, aquest més Jazzero tot i barrejant les músiques del con sud, les de l'Argentina i països veïns. Va ser amb l'Ariel Vigo i el seu projecte Vigorous que van venir tots dos aixoplugant i de quina manera la magistral manera de tocar de l'amic Ariel Vigo.
El que sí us posaré és la llista de temes que van tocar o que volien tocar, i fins i tot us posaré la tonalitat en què les van fer......extret de la llista d'un d'ells i que es va deixar a l'escenari...som-hi doncs amb una llista on ja entendreu de qui és el què:
F, Gerard Viatja a Mart
Cm, Hummingbird
Am, Je t'aime a la folie
C, I'm Tore down
F, El Lido
E, La Santa
D, Dinner Check
Am, Quan te'n vas no brilla el sol
A, Ask me no question
C, The King is Gone
C, Rock me Baby
A, Crossroads
E, Hideway
C, The Blue Machine
A, Crosscut Saw
Si les van fer totes o no això no us ho puc assegurar, però sí que en devien fer la majoria en aquest el primer set, en acabar el qual va permetre a l'Amadeu cruspir-se el seu sopar. La Jam va començar amb la intervenció de dos dels músics que havien vingut a tocar, l'un guitarra, l'Albert Npi (així el podeu trobar al FB) i el mestre de tots els saxos d'aquest poble, l'estimat Toni "Pato" al saxo tenor. Amb la mateixa base rítmica, aquests dos músics van seguir amb l'estil iniciat pel líder, el Blues, tot i mantenint-se força gent a la sala. I això ho dic perquè alguns ja en tenen prou i tot i començar la Jam Session desfilen cap a casa. No problem, nosaltres seguim i seguim fins que entenem què ja és hora de plegar veles.
Després d'ells crec que em vaig atrevir jo a tocar el tema comentat, "There is no Greater Love", tot i convidant al sempre fidel saxo alto Juan Carlos "Speedy" González. Com sempre passa, el que fa la foto no surt mai....el que sí va sortir a tocar va ser un jove guitarrista, alumne de l'Amadeu el qual va venir amb el seu petit fillet..i lo bé que es va portar la criatura...Un altre guitarrista també havia vingut, en Roger Rubió, aquest però, va voler tocar una mica més tard. Aquest company músic és un altre dels afectats amb acúfens al qual vaig poder ajudar deixant-li un parell de taps dels què jo utilitzo....quasi que m'abraça...de l'alegria que tenir.
Els músics anaven arribant i tocant quasi ja, entre els quals se'ns va presentar el també sempre fidel Josep Maria Martí, bateria. Un altre bateria va ser el Toni Gairin acompanyat de l'Alfons Peñas. D'altres que van venir van ser el Modest Pelfort, trompeta i Elisenda Tortosa, saxo alto. L'assumpte és que quan ve el Modest, aquest puja a l'escenari i ja quasi que no l'abandona. Tal és l'energia i ganes de tocar i també el motiu més important és que s'apanya la mar de bé gràcies a la bona oïda musical que te i el seu domini del metall, tot i ser ell un consumat baixista professional. Així ens vam estar tots plegats tocant i fins i tot, i sobretot amb els dos guitarristes comentats, amb la presència de l'Amadeu a l'escenari tot i compartint Blues i algun estàndard com el "There will never be another you" que vaig tocar jo i alguns més.
En fi que ja no recordo més detalls significatius que us puguin interessar i així doncs donaré per acabes aquestes "quatre ratlles", no sense abans agrair a tots els presents, públic i músics la seva assistència i participació en aquest esdeveniment que fem una vegada al mes i si pot ser en el darrer divendres, patrocinat per l'Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts.
Miquel Tuset i Mallol.
.jpg){kind=link}
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada