Gran concert de Miguel Fernández Quartet el 29 d'abril al Jazz Club La Vicentina

Doncs tot i fer ja alguns dies, tampoc masses, ja toca deixar algunes paraules escrites relacionades amb el magnífic concert del Miguel Fernández Quartet, amb ell mateix, saxos tenor i soprano; Xan Campos, piano; Masa Kamaguchi, contrabaix i David Xirgu, bateria. Un quartet de grans músics, amb un jova pianista vingut expressament de Galícia per aquest bolo, i essent per a ell el primer concert realitzat a Catalunya per la qual cosa ens n'alegrem. 



Doncs vam gaudir d'un concert variat, tot i interpretant-nos temes dels dos darrers treballs del Miguel, aquests discos en formació de quintet tot i comptant amb la col·laboració del gran trompetista Jason Palmer

A la primera part, van encadenar tres temes seguits interpretant-ne quatre segons el "list set" que em va enviar el Miguel i que van ser:

1.- Elástica, una flor 
2.- Júpiter I
3.- My ship
4.- Geotrick

Podem veure ara mateix un parell de vídeos enregistrats per una professional amb els àudios que jo vaig enregistrar i editar....comencem pel tema 2:

Júpiter I




http://www.ivoox.com/1er-set-miguel-fernandez-quartet-al-jclv-el-audios-mp3_rf_11497137_1.html


El primer tema, Elástica, una flor, pertanyent al darrer treball "Ocean Blood", va ser l'adequat per la seva suavitat per començar el concert tardà, tot i esperant la gent que anés venint. Un tema com si d'un val es tractés, que ens va acaronar des del principi, amb delicadesa melòdica i rítmica, on ja vam copsar la mestria del líder Fernández al saxo tenor, a la vegada que la dels acompanyants, amb un Xirgu en permanent creació. El jove pianista Campos es va mostrar també precís amb la seva missió d'acompanyant i molt modern en les seves improvisacions. Notes soltes, moltes de les vegades, van omplir el seu primer solo en aquesta magnífica melodia, la del primer tema. Després d'ell, hi van tornar tots da capo per acabar-la, suaument amb el líder desgranant un solo final impressionant, sense tenir però un final i més aviat, en Masa va ser qui va donar el passe al següent tema, un pèl més viu i també pertanyent a aquest darrer treball. Tots s'hi van posar en aquest segon tema, encabit en l'anterior treball "Afrikan Blues", amb una mica més de vida rítmica, car l'altra vida ja la tenia com en el primer tema. Una melodia curta que va donar pas al solo del líder, encara amb el seu tenor. Mentrestant, la secció rítmica de dos, contrabaix i bateria, no parava de crear, estant en tot moment a un nivell altíssim. Pocs moments després, el tema va agafar una dimensió íntima de la mà primer del pianista gallec i després de la del contrabaixista japonès, en una intervenció a tres, piano, contrabaix i bateria, omplint els espais que deixava en Masa amb puntuals notes-acords i diversos sons percussius, fins deixar-lo a ell, Masa, tot sol en un espai-temps-silenci-so que només ell és capaç de manegar amb autoritat. La melodia d'aquest Júpiter I va sorgir en finalitzar ell el seu solo a contrabaix, una melodia que ens va remetre de cap al final, un final sonoritzat ara amb el soprano.


S'ha de dir però que en tot moment, el públic va estar-se en un absolut silenci escoltant de quina manera anaven ells desenvolupant els temes, essent aquest tercer també encadenat amb els altre s dos i anomenat My Ship. Una altra delícia de tema, amb el líder amb el seu soprano i fent-nos gaudir amb el seu so, en un altre espai-temps i ell sol amb el soprano, deixant-nos en un permanent silenci tot i escoltant de quina manera va anar desenvolupant-lo. en Masa s'hi va anar afegint mica a mica, a la vegada que en Xan al piano. Un llarg solo al soprano que va tenir uns moments àlgids impressionants fins aconseguir de tot el públic els primers aplaudiments de la nit després de quasi mitja hora ininterrompuda de magnífica música. El so del tenor amb la melodia va obrir aquest quart tema, ben embolcallat pels companys en aquest Geotrick també del "Ocean Blood". Masa hi va tornar amb la mateixa presència i amor interpretatiu, no endebades ell és un dels més carismàtics i internacionals contrabaixistes dels qui comparteixen el nostre territori amb la resta del món. Després d'ell, en Miguel va tornar a enlluernar-nos amb el seu lleuger i modern fraseig en un solo embolcallat per un Xirgu en plena creació alhora que la dels altres dos companys. Moments àlgids n'hi va tornar a haver en aquest increïble tema en plena intervenció del líder, acabant-se el tema delicadament amb la melodia inicial i després d'un final preciós.

Veiem ara el segon vídeo enregistrat, el Geotrik.



Vam fer un petit decans, tot i comentant com sempre les diverses vicissituds del primer set, considerant també la modernitat del projecte i la excelsa música i interpretacions magnífiques dels quatre mestres. 

En el segon passe van fer:

5.- A is to B
6.- Júpiter II
7.- Nono
8.- Robot skin
9.- No rain allowed 
Bis: adams Apple 

Doncs vam tenir la sort, el luxe i el plaer de poder escoltar en primícia el primer tema A is to B, tema estrenat al JCLV en honor nostre. Un magnífic, complex i complert tema, llarg també, el qual ens va mostrar el Miguel Hernàndez en la seva faceta compositiva més plena a la vegada que la interpretativa també. El segon tema, Jùpiter II forma part del darrer treball "Ocean Blood", i va resultar ser també una magnífica balada amb una preciosa melodia després de la qual, Miguel va encetar el seu delicat solo. Sempre però, Xirgu i Kamagushi al darrera seu i ben acompanyats pels brillants acords del jove Campos. Aquest darrer s'hi va posar amb delicada pulsió igualment acaronat pel David i Masa, en un solo de creativitat compartida i delicada. La melodia del tenor va tornar a sonar per situar-nos a les acaballes del tema, suau tema, on vam poder gaudir d'aquesta magnífica música. I els temes van seguir, amb canvis rítmics i melodies precioses i millors interpretacions de tots ells, i és per això que us deixo els àudios penjats perquè els pugueu escoltar i gaudir, Nono i No rain allowed pertanyents a aquest "Ocean Blood"  mentre que Robot skin és un tema que no tenim identificat en cap dels seus anteriors treballs i potser va ser també novetat i primícia. Tot i això dir-vos que hi va haver més moments brillants com els que van protagonitzar el líder al tenor només acompanyat del contrabaixista Kamagushi

Veiem el tercer vídeo, el del tema Robot Skin:




El Bis va ser un dels temes estrella del gran Wayne Shorter el Adam's Apple amb el qual van cloure una gran actuació d'una de les formacions més potents peninsulars. Tot i això, la Sala Xica no es va veure plena i sí amb un bon aspecte. Què hi farem. Haurem de tenir, mantenir la paciència i esperar que la gent s'animi per la propera ocasió i que serà el divendres 13 de maig amb el Josep Tutsaus Quintet i el seu "Missing Link". Gràcies però a tots els assistents i als amics col·laboradors, sense els quals aquest JCLV no podria existir.



Miquel Tuset i Mallol.

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada