Enguany vaig tenir la oportunitat de poder gaudir amb tota una colla de grans músics i força públic amic de la Mary Gumà, d'un magnífic dia de companyonia, bones menges i música. Com sempre que ho fa, va ser en diumenge i concretament el del 12 de juliol....
Però qui és la Mary Gumà? Doncs és una Olesana que viu a cavall d'Igualada i El Vendrell en un paratge natural d'una increïble bellesa i quietud. Envoltada de boscos i cavalls que ella mateixa munta i cuida, Mary és una artista plàstica que domina l'art de la ceràmica, sobretot. És allà, on viu, treballa i gaudeix de la vida també escoltant Jazz, la música que més li agrada. Amiga dels nostres amics Valentí Grau, Adrià Font, Josep Mª Farràs, Joan Masats, Geni Barry, i un llarg etcètera, d'ençà no massa que convoca als seus amics músics a un dinar de germanor precedit per un vermut per entrar en "calor". Cadascú dels músics pot portar alguna cosa de menjar i així col·laborar en la causa, on ella mateixa, i la colla de col·laboradors, cuina i prepara taules i cadires, plats i gots, i beure, força beure per encarrilar millor l'actuació musical que serà a partir de les 18h de la tarda. Tothom, i parlo dels músics professionals, hi va i toca de manera gratuïta, com gratuïta és l'entrada del públic que vindrà a mitja tarda. Aquest també col·laborarà amb pastissos diversos a fi i efecte de fer un magnífic berenar a l'entreacte musical.
Així doncs que a partir d'una trobada casual amb la Mary al Gastro Naya, restaurant que hi ha a la Gran Via on s'hi fan concerts, espero que encara, motivada pel fet que hi toqués en Geni Barry Trio, i jo hi anés a veure'l després d'un decebedor concert del genial guitarrista Stanley Jordan. Allà va ser on ens vam conèixer la Mary i jo mateix i on va sorgir una molt bona amistat que m'ha portat fins a casa seva, a mi, i a ella, a veure un magnífic concert de la meva filla Marina Tuset Quartet al terrat del Museu d'Història Nacional de Catalunya.
No només això, o sigui anar a concerts i gaudir d'allò més, sinó també tenir un "criteri" similar si més no, que ens permet amb només una mirada parlar del mateix.
Mary em va convidar al Jazz a les Vinyes després d'haver-me vist tocant (intentant fer-ho) el saxo a la Jam del 1er dia de Festival de Jam Sessions a Can Comamala, un dia d'aquells que, pels qui som aficionats, sembla que em va sortir prou bé. En Deme hi havia anat l'any anterior, o sigui que em va semblar que sí, que també hi podria anar. Deme i jo ja hem tocat força vegades junts a les Jams del JCLV i també de vegades amb el Geni en alguna de les seves actuacions, tocant un parell de temes com a convidats, aficionats.
Doncs vam ser els primers en arribar, la Joana i jo, i ho vam fer portant estrictament la nostra presència i instrument, la qual cosa em va fer empal·lidir de vergonya i tot i la voluntat meva de marxar a comprar quelcom de menja, la Mary m'ho va impedir de totes, totes. Ella ens va guiar pel seu museu i taller ensenyant-nos la seva gran obra, diversa i increïble obra, extensa i d'una gran qualitat i nosaltres vam "flipar" per un tub. Després, els cavalls, l'entorn, i amb ganes d'ajudar-la pel què calgués, la vam ajudar.
Aviat van començar a arribar els músics i parelles, i així ens vam trobar ja gaudint amb les menges del "vermut" i beures diversos. Companyonia, bon rotllo, coneixences, trobades i xerrar de música i músics i de la magnífica trobada de la qual n'érem els protagonistes. A banda dels músics ja comentats, s'hi va deixar caure tota la família Casares, en Joan Masats, l'Angie (parella del Deme), amigues i amics de la Mary, d'Olesa de Montserrat, la Victòria, parella del Geni, en Xavi Ortiz, Nuri Palet, Benet Palet, Jöel González, Pau Bombardó, Aldo Caviglia, i algun més que ara no recordo.
A l'hora del dinar, tots junts a les taules i conversant i menjant mentre les voluntàries ens anaven alimentant portant-nos plats, postres i beures. Vàrem acabar menjant-nos un magnífic pastís de fruites diverses tot i estirant les cames a posteriori i fen alguns, alguna becaina.
Un veí amic de l'amfitriona es va encarregar que tot sonés el millor possible considerant que sonoritzar un directe amb no massa equipament tècnic és d'una dificultat inqüestionable. Al final però, tot va sonar prou bé.
A l'hora del concert, passades les 18h, va començar a arribar gent i més gent carregats amb pastissos i demés, passant primer per les salutacions, per després descarregar els presents a la cuina i finalment anant a seure a les cadires adhoc. Valentí Grau, l'únic "Master of Cerimonies" qualificat, i entranyable com només ell és, es va encarregar de "muntar" les formacions segons els músics presents. A l'hora D, Mary va presentar l'acte donant les gràcies a tothom, públic i músics, per la seva presència i col·laboració donant pas al Valentí el qual va presentar la primera formació de luxe amb Josep Mª Farràs, Geni Barry, Pau Casares, Joan Masats, Adrià Font, Xavi Ortiz i Jöel González.
Després d'aquesta gran entrada amb tots aquests màsters, amb el suport constant dels únics, pianista i baix que hi va haver, en Jöel i Xavi, Valentí va convidar a Benet Palet a tocar al costat del Josep Mª amb la mateixa secció rítmica, per després presentar la següent formació, també de mestres amb Nuri Palet, Benet Palet, Jöel, Xavi, Adrià i Geni.
Valentí va seguir presentant i la següent formació va incorporar a la Nuri Palet amb la resta de secció rítmica ara però amb l'Aldo Cavíglia, Geni Barry i també el seu germà Benet. Una altra magnífica formació, amb la càlida veu de la Nuri i tocant amb el seu germà, un dels grans metalls de casa nostra una mica a la rereguarda però sempre disposat a participar en mogudes diverses i carismàtiques com és aquesta que organitza la Mary. Un escenari que va veure com els músics anaven i venien compartint-lo gent que no havia tocat mai conjuntada.
Després d'aquesta primera part va venir l'hora del berenar i companyonia entre públic i músics gaudint amb els pastissos i beures que en un moment tothom va poder pessigar....delícies que alguns, la majoria, van poder degustar excepte jo mateix que em vaig dedicar a escalfar l'instrument que hauria de sonar a la primera de canvi..
Valentí va presentar la primera formació de la segona part, i aquí ja ens hi vam trobar de nou amb el Deme Gómez, aquesta vegada també amb un saxo alto, a més a més del Jöel González, Albert, Pau Bombardó i Geni Barry. Una formació de luxe per a nosaltres, aficionats, i on vam poder gaudir d'allò més amb tots ells. S'ha de dir que amb el Geni hem tocat una pila de vegades a Jams i fins i tot en llocs tan emblemàtics com el Campari Milano, Belluna, Jamboree, (en aquests espais amb el Joaquim Castañer), Jazz Club La Vicentina, i potser algun lloc més, o sigui que ja sabem com les gasta, he.
Després de nosaltres va ser el torn dels germans Casares, Lluc i Joan amb Jöel González, Xavi Ortiz, i després amb la col·laboració de la sempre disposada a cantar, la Nuri Palet. Les maneres interpretatives del Lluc i Joan, col·legues amb diversos projectes amb el Jöel, són de tots reconegudes, i el públic present i la resta de músics ho vam poder tornar a corroborar. Joves amb talent tots tres, amb un futur que si no es trenca els hi serà molt beneficiós. Ningú regala res a ningú i ells ben bé que s'ho mereixen i mereixeran.
Ja per acabar, vam tocar un parell de temes tots junts amb el "merder" que això va suposar, refermat després per algun dels músics amb algun comentari força graciós. Allà que ens hi vam trobar els possibles, és a dir, només hi podia haver un bateria dels quatre; la resta ens hi vam presentar tots excepte la Nuri que no va poder cantar. Tots els vent vam fer una bona ventada i els ritmes es van desbocar així com els sons i el seu volum que va ser força eixordador per les meves oïdes "tocades" pels malignes acúfens a freqüència fixa i so constant.
I ha semblat que, de moment, el blogger no em deixa penjar les fotos que falten, dues, o sigui que quan pugui les hi penjaré, què collons.
Doncs ja vegeu quina meravella de vetllada vam passar tots plegats un diumenge 12 de juliol en plena muntanya, envoltats de pins, cavalls, escultures i quadres, amigues i amics i grandíssims músics, i tot gràcies a la bona voluntat i energètica voluntat de la sempre càlida i comunicativa personalitat creadora, la de la Mary Gumà. Gràcies Mary, i fins l'any vinent.
Miquel Tuset i Mallol.
Així doncs que a partir d'una trobada casual amb la Mary al Gastro Naya, restaurant que hi ha a la Gran Via on s'hi fan concerts, espero que encara, motivada pel fet que hi toqués en Geni Barry Trio, i jo hi anés a veure'l després d'un decebedor concert del genial guitarrista Stanley Jordan. Allà va ser on ens vam conèixer la Mary i jo mateix i on va sorgir una molt bona amistat que m'ha portat fins a casa seva, a mi, i a ella, a veure un magnífic concert de la meva filla Marina Tuset Quartet al terrat del Museu d'Història Nacional de Catalunya.
No només això, o sigui anar a concerts i gaudir d'allò més, sinó també tenir un "criteri" similar si més no, que ens permet amb només una mirada parlar del mateix.
Mary em va convidar al Jazz a les Vinyes després d'haver-me vist tocant (intentant fer-ho) el saxo a la Jam del 1er dia de Festival de Jam Sessions a Can Comamala, un dia d'aquells que, pels qui som aficionats, sembla que em va sortir prou bé. En Deme hi havia anat l'any anterior, o sigui que em va semblar que sí, que també hi podria anar. Deme i jo ja hem tocat força vegades junts a les Jams del JCLV i també de vegades amb el Geni en alguna de les seves actuacions, tocant un parell de temes com a convidats, aficionats.
Un veí amic de l'amfitriona es va encarregar que tot sonés el millor possible considerant que sonoritzar un directe amb no massa equipament tècnic és d'una dificultat inqüestionable. Al final però, tot va sonar prou bé.
Després de nosaltres va ser el torn dels germans Casares, Lluc i Joan amb Jöel González, Xavi Ortiz, i després amb la col·laboració de la sempre disposada a cantar, la Nuri Palet. Les maneres interpretatives del Lluc i Joan, col·legues amb diversos projectes amb el Jöel, són de tots reconegudes, i el públic present i la resta de músics ho vam poder tornar a corroborar. Joves amb talent tots tres, amb un futur que si no es trenca els hi serà molt beneficiós. Ningú regala res a ningú i ells ben bé que s'ho mereixen i mereixeran.
Ja per acabar, vam tocar un parell de temes tots junts amb el "merder" que això va suposar, refermat després per algun dels músics amb algun comentari força graciós. Allà que ens hi vam trobar els possibles, és a dir, només hi podia haver un bateria dels quatre; la resta ens hi vam presentar tots excepte la Nuri que no va poder cantar. Tots els vent vam fer una bona ventada i els ritmes es van desbocar així com els sons i el seu volum que va ser força eixordador per les meves oïdes "tocades" pels malignes acúfens a freqüència fixa i so constant.
I ha semblat que, de moment, el blogger no em deixa penjar les fotos que falten, dues, o sigui que quan pugui les hi penjaré, què collons.
Doncs ja vegeu quina meravella de vetllada vam passar tots plegats un diumenge 12 de juliol en plena muntanya, envoltats de pins, cavalls, escultures i quadres, amigues i amics i grandíssims músics, i tot gràcies a la bona voluntat i energètica voluntat de la sempre càlida i comunicativa personalitat creadora, la de la Mary Gumà. Gràcies Mary, i fins l'any vinent.
Miquel Tuset i Mallol.
.jpg){kind=link}
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada