Jeff Lorber Quartet (Jamboree), Matas_Léiton_Rosa (Jam FIZZ) i Carles Benvanet Trio & Ray Colom i Tomasito

Bé, doncs tot i que la setmana no ha acabat us faré un resum dels concerts vists vins el dia d'avui, divendres 13....

Començarem pel que van fer en Jeff Lorber al Jamboree amb un quartet d'allò més punyent pel que fa a la marxa i on els aficionats a aquest tipus de Jazz Fusió van gaudir d'allò més. El meu cas és un altre, i no perquè no m'agradi la Fusió que sí, (tot i no ser el que més escolto ara mateix) i sinó pel fet de no poder aguantar massa estona en un espai on el so te un nivell auditiu massa (per mi) alt. Els meus acúfens no m'ho permeten i així va ser com després d'una mica vaig haver de marxar. El Jamboree tenia molt bon aspecte el primer passe i segur que també va ser així en el segon. Els músics que acompanyaven al mestre dels teclats més elèctrics van ser el gran saxofonista Eric Marienthal, en Jimmy Haslip baix elèctric i el incommensurable i potent bateria, en Gary Novak.

Encara vaig tenir temps d'anar al FIZZ del carrer de Balmes per gaudir de la tranquil·litat necessària pel meu esperit. Allà en Ramiro Rosa hi organitza una Jam de Jazz des de ja fa quasi tres anys, si no vaig errat. Aquest és un espai tranquil on es pot escoltar la música força bé, tot i haver-hi algú que de vegades xerra, però tot i així, res a veure amb l'espai de la Ronda de la Universitat. Aquest dimarts Ramiro va comptar amb la col·laboració de Jordi Matas, guitarra i Martín Léiton, contrabaix i el coordinador ja sabeu que remena la bateria. Tot i que la convocatòria us convida a anar-hi a les 21h, sempre comencen una mica després, més o menys com ens passa al Jazz Club La Vicentina, o sigui que a les 21h30m el trio ja es va posar en marxa. 

En arribar jo però, a la primera persona i músic que em vaig trobar va ser la saxofonista de Santa Fe, ja de fa dies entre nosaltres, la Melissa Bertossi. Després de no gaire ja hi teníem al Fèlix Rossy, trompeta i Roger Mir, saxo soprano. Fèlix s'hi va posar ben aviat, tal és la desimboltura d'aquest noi que no te cap problema en ficar-se on sigui, coses aquestes relacionades amb la llibertat dels individus. Roger també va tocar, així com també un pianista també jove del qual no en sé el nom i també el gran flautista malagueny i ara entre nosaltres, en Fernando Brox, i també al contrabaix en Pau Lligades, tot i haver-hi el Marc Cuevas i que segur que devia tocar tot just després que marxés a la recerca de Bus-Metro-Tren per arribar a casa passades del 00h del dia després. Us recomano que hi aneu. FIZZ, Carrer de Balmes 83. 

I ja per acabar, el magnífic concert del dijous al Jamboree amb en Carles Benavent Trio featuring Raynald Colom i Tomasito, a banda d'un parell de convidats més dels quals, ai las, no vaig memoritzar-ne els noms. Un trio fantàstic, que camina tot sol de la mà destra del més internacional dels nostres músics i gran baixista, el qual atresora un estil propi i totalment personal a base de barrejar els diversos estils com el Jazz-Rock-Fusió-Flamenc. Un home afable a l'escenari i fora, on el somriure ens mostra el seu permanent agraïment als altres companys i públic en general. Com sempre, en Pere Pons va presentar el concert per després iniciar-lo el líder amb un magnífic i llarg solo introductori a baix elèctric, per després intervenir-hi el gran Roger Blàvia el qual és un dels pocs drummers que toca la bateria com si d'una percussió completa es tractés, i espero que se m'entengui. Un duet que va donar pas a la intervenció d'en Roger Mas al piano i teclat, ja amb el celebrat trio al complet. 

Després va ser el nostre gran trompetista Raynald Colom el següent en mostrar-nos el seu tarannà i compenetració amb el projecte, no endebades ell mateix n'és un artífex de la fusió entre el Jazz i el Flamenc. La formació es va ampliar amb la intervenció d'un gran flautista, del qual no en sé el nom, i finalment amb la presència del "bailaor" i "palmero", el gran Tomasito. Aquest és un home que entén el Flamenc i el ball també des de l'aspecte de la Fusió, formant part de projectes liderats per ell mateix on el Flamenco-Rock són el seu pa de cada dia. Una magnífica balladora de claqué va estar convidada pel "bailaor" i així va ser com s'hi van trobar tots dos, ballant, sobre una zona improvisada dalt l'escenari del Jamboree. Un concert que va ser vist per força gent, però també per una de les ànimes més vitals del Jazz de casa nostra i des de fa més de 50 anys i estic parlant del gran Valentí Grau. Amb ell vam compartir les nostres dèries jazzístiques una estoneta abans d'acabar el magnífic concert.
Voilà i de moment. Miquel Tuset i Mallol.

0 comentaris:

Publica un comentari