Un dijous de jornada completa..23 Robadors i Nova Jazz Cava..des del Free al Jazz Modern

Ramon, Àlex i Iván

Doncs ahir va ser un dijous amb fort contingut musical i algunes estones de transport públic i privat, amunt i avall. La cosa va començar prop de les 18h30m anant de casa de cap a l'estació per anar a buscar el "carrilet" i poder-me plantar amb els estris al 23 Vintitres Robadors Robadors per enregistrar un tros de la sessió. La part humorística la vaig provocar jo, tot i demanant-los a lIván González i l'Àlex Reviriego, que em deixessin uns minuts entre el "tema 1" i el "tema 2" per recollir els trastos i marxar sense molestar. En parlar jo de "temes", van començar a fer broma..l'Àlex li va dir a l'Iván que si ja se l'havia estudiat a casa tot rient, els cabronassos, he, he. 

Tom, Míriam, Ramon i Iván

El fet és que quan vaig veure que havia de marxar a agafar el tren per tornar a casa i tenir temps d'agafar el cotxe per anar a Terrassa i arribar a temps per veure com començava en Gabriel Amargant Quintet, vaig començar a parar el Zoom H4, desconnectar l'allargador del triple posat a dalt del sostre i recollir-ho tot amb la millor discreció i circular. En fer-ho i passar per davant de la Marianne, aquesta em va fer entendre que bé, que fotés el camp d'una puta vegada. Vaig poder enregistrar un bon tros de la Free Session, Antoni, o sigui que aviat la podràs escoltar al blog si no passa res greu. Ahir, els protagonistes varen ser com sempre, el coordinador i ànima d'aquestes, en Ramon Prats, amb l'Àlex Reviriego, Tom Chant, Iván González i la convidada ahir va ser la violoncel·lista Miriam Fèlix. Els moments de compenetració entre els dos instruments de corda es van veure reforçats amb la dels dos de vent, mentre els timbals eren picats per les masses i sense bordonera. En Dave Foxall en farà una molt bona descripció al seu blog de ajazznoise.com de ben segur. 

Marco, Adrià, Miguel, Gabriel i Gonzalo.

Arribant a Sant Vicenç, sort en vaig tenir que em va venir a buscar el meu fill Valen a l'estació, tot just per portar-lo a casa i jo encarar cap a Terrassa. A la Nova Jazz Cava m'esperava una invitació del meu estimat Valentí Grau per poder veure i gaudir amb la doble i magnífica proposta del dia. Arribar a la Nova Jazz Cava i començar a trobar-te gent amiga, músics o no, va ser el vist i no vist. El primer, el sempre somrient Xavier Figuerola, amb el qual ens vam abraçar ( i res més, he ) i comentar les vegades, dues, que ens havíem vist en pocs dies i d'altres vicissituds. Saludar al Valentí i companys d'allà, al Joan, Marc Cuevas, Aldo Caviglia, Ernesto Aurignac, etc, demanar una bona menja (pa amb tomàquet amb truita de carbassó, boníssima) i un bon vi, i deixar-me portar per la coneguda música que aleshores va començar a sonar. Jo diria que del públic assistent, només dos, en Joan Vidal i jo, coneixíem la música que sonava, potser algun més, però no gaires. El projecte que presentava en Biel el va presentar jo diria en primícia al Jazz Club La Vicentina el 21 de març de 2014, més o menys ara fa un any. El bon costum que tinc d'enregistrar els concerts, em permet poder-los gaudir tot i escoltant-los una pila de vegades, tantes que aviat m'aprenc els temes. Suposo que el Joan se'ls aprèn per les vegades que els escolta en directe i potser en els assajos. El cas és que jo els vaig cantar tots, des del primer fins el darrer, i suposo que el Joan també. L'assumpte és que el projecte del Biel tenia format físic, editat per Fresh Sound Records New Talent, i amb el Jordi Pujol Baulenas allà mateix, acompanyat del seu amic Josep Mestres, un altre savi de veritat. Va ser un concert extraordinari, amb una gran compenetració de tots els músics amb individualitats tant importants com el Marco Mezquida, Adrià Plana, Miguel Serna i Gonzalo del Val. Cadascun d'ells va brillar en els seus solos i intervencions de grup i de manera especial la intervenció de l'Adrià en una magnífica intro d'un dels temes. Marco també va brillar com sempre fa, i nosaltres que ja n'estem acostumats, mai ens cansarem d'escoltar-lo. De la mateixa manera, Gonzalo que va estar impecable amb el Miguel fent anar la màquina, va fer un espectacular solo, fortament aplaudit per tothom. Però és clar que el líder, va ser el que es va emportar la gran part de la feina, melòdica i individual en els llargs i magnífics solos que va fer amb el saxo tenor, soprano i clarinet. Només per mencionar el tema del bis el qual va iniciar amb una llarga intervenció a clarinet aplaudida per tothom, i més encara de la manera com va anar evolucionant el tema, per la majoria, desconegut com els altres. En definitiva, un magnífic projecte que podrem escoltar en un proper programa a Jazz Club de Nit.

Jordy, Marc, Fredrik, Julián, Aldo i Hugo

La segona proposta, aquesta sí, incògnita, portava un nom propi que ja de per si et podia tranquil·litzar per la possible sorpresa. Un projecte totalment nou, enregistrat a Suïssa amb una formació mixta de suïssos-catalans-etc, i ahir amb noms tan il·lustres com els del Fredrik Carlquist, Julian Sánchez, Hugo Astudillo, Marc Cuevas i Aldo Caviglia. Un sextet de luxe amb tot de temes d'autoria pròpia del Jordi Jorge Rossy, i un del seu fill Damià, de quan tenia 8 anys i convenientment arranjat i harmonitzat per donar-li el cos necessari i adequat. L'assumpte és que la proposta va començar amb un magnífic tema en plan Hard Bop, amb un pletòric, divertit i comunicador, Jordi Rossy. Un mestre en tots el conceptes musicals, tot i escoltant amb la màxima atenció les intervencions dels seus companys, tot i mostrant sempre satisfacció i sorpresa. En termes generals, i per no passar-me de les quatre ratlles habituals, dir-vos que aquesta proposta que tant ens va agradar, i ja després del primer tema més canyero, va ser tota una gran delicadesa. Les melodies i sobretot els arranjaments sobre els tres vents, (i la resta, evidentment) varen ser magistrals. En Marc al contrabaix va desenvolupar uns magnífics solos en el segon tema, força complicat, i amb gran satisfacció i aprovació del Julian, una vegada en Marc l'hagués finalitzat. Fredrik, que era la nova incorporació va estar magistral al tenor i ens va captivar amb el clarinet baix. El segon tema va estar marcat per un punt de malenconia sobretot amb el so del clarinet baix. Després d'aquest tema, Jordi va presentar el projecte tot i fent conya sobre el seu nou vibràfon, tot just arribat des de Sevilla. En general, la música va ser força dolça, amb grans dosis d'escombretes per part de l'Aldo, i magnífica sonoritat del contrabaix del Marc en el segon tema amb més Hard Bop en el tercer tema, amb un Juilan magnífic a la "turuta" amb sordina. En Jordi cada dia domina més el vibràfon i des del primer dia els seus solos han estat sempre increïbles, a dues masses. Tampoc es tracta de parlar de cadascun dels temes interpretats i em sembla que amb aquest retall ja en teniu prou. No vaig poder-ho enregistrar amb el Zoom i sí que ho vaig fer amb el mòbil, i deu ni do tot i no ser high fidelity sí que és una bona mostra del que podrem escoltar quan aquest treball vegi la llum física de la mà de Fresh Sound. Només falta que ells dos es posin d'acord per editar-lo ben aviat. Dels tres primers temes dir-vos doncs que el primer tema va estar basat en un Rhythm&Changes en G, o sigui que es deia "GRhythm", mentre que el segon tema, un pèl trist, anomenat "Taïnos", la primera ètnia que va existir a la península abans que els exterminéssim a tots, menre que el tercer havia de dir-se "Easy to Love", però després d'harmonitzar-lo i canviar-ho tot, es va dir "Not so easy". En definitiva, una magnífica nit a la Nova Jazz Cava, després d'una Sessió de Free a 23 Robadors. Hora d'arribada a casa, les 2h45m, minut amunt, minut avall, quasi 8 hores de moguda, tota una jornada laboral. Miquel Tuset i Mallol.