 |
| Guillermo i Martín |
El magnífic retorn de Guillermo Calliero amb Federico Mazzanti, Martín Laportilla i Nicolas Correa.. A més a més de Oriol Vallès López, Joan Casares Alcobé, Matthew L. Simon, Gilles Estoppey, Joao João, Silva Paula Grande i potser alguns més que ara deuen estar tocant a la "trully WTF"...Avui ens hem retrobat amb el Jazz modern interpretat de manera excelsa per tots els músics.. Amb el sempre sorprenent Aurelio Santos que avui ens ha fet picar per aplaudir, a la de tres, i només amb una picada de mans. El Leo Bianchi que com sempre ha estat superb en el so i les llums, el Josep Tomàs que ha fet les millors i més artístiques fotos i el Ramon i l'Oscar De Pombo Pérez a la barra amb els millors somriures. Ganes d'editar l'àudio per penjar-lo al blog..i tot això passa els dilluns a les WTF del Jamboree Jazz.
Aquestes quatre ratlles són les que van acompanyar la pujada de fotos al Facebook, només com a constatació de l'esdeveniment i amb ganes d'ampliar la crònica tot i recordant i escoltant els temes....
 |
| Martín i Nicolás |
Dir-vos que el primer tema va ser un estàndard a tempo mig preciós iniciat pel mateix Guillermo, la melodia, i després deixar pas al primer solo de la nit a càrrec del baixista Martín Laportilla, fent un solo curtet però precís que va donar pas al del líder Guillermo. Aquest ens va fer el seu amb el so càlid de la seva trompeta, i d'una riquesa melòdica i d'idees interpretatives impressionants per deixar pas al solo del Federico, magnífic, i seguir amb els "quarts" que va encetar el Nicolás amb tots els músics, per després encetar altre cop el tema amb el so càlid de la trompeta del Guillermo i acabar el primer tema de la nit, un magnífic tema i que ja albirava com aniria tot plegat, per a gaudi de tothom i de manera particular. Aquest primer tema tenia com a nom alguna cosa similar a "That All Fine".
Seguidament Guillermo va presentar el següent tema, a ritme de Candombe de Carlos Gardel anomenat "Golondrina". De fet va ser un tango de Gardel a ritme de Candombe. Iniciat pel so càlid del líder a la trompeta. Federico va seguir-lo ja iniciant el solo i mentre al darrera el Nicolás i Martín, en una bona comunió portant el ritme un pel entretallat, si fem cas de com anaven les escombretes.
 |
| Oriol, Martín, Guillermo i Nicolás |
Un magnífic so del Federico seguint amb una certa claredat la melodia del tema, amb unes harmonies precioses. Guillermo el va seguir executant un gran solo. La manera com els construeix és exquisida i la melodia hi és sempre present. Tot i això, la seva incursió en arpegis i lcks descendents és força notòria. Martín el va seguir seguint la mateixa tònica melòdica amb el seu magnífic Fender Jazz Bass. I mentrestant, Federico amb petits acords acompanyants i el sempre constant ritme del Nicolás a base de cops al canto de la caixa i charles amortit. Guillermo va encetar de nou la melodia del tema ja per anar-lo acabant.
Amb dos temes ja anàvem pels 20 minuts, tot un plaer i un luxe; temes llargs que el mateix Guillermo va comentar que els havien acabat de muntar la mateixa tarda.
 |
| Joan |
El tercer tema de la nit va ser el tema dels germans Gershwin, "Embracable You", tocat a mig tempo, suau, iniciat pel magnífic so de la seva trompeta, i iniciats els solos pel del Federico, majestuós tema amb impressionants solos. El ritme ben marcat pel Martín i Nicolás mentre els companys anaven gaudint i fent-nos gaudir. Després dels aplaudiments del solo del Federico, Guillermo s'hi va posar amb tota la suavitat adequada al tema, interpretant-lo en el registre mig i mig alt, tot i que algunes vegades puja als molts aguts, no és la zona del registre on ell toca habitualment, és clar que això depèn dels temes. Un tema que tocat a aquest ritme sembla que tingui una altra dimensió. Després dels solos van tornar a la melodia i el van acabar entre grans aplaudiments.
Guillermo va presentar els músics i al següent tema ja amb aires Brasilers i a ritme de Bossa-Nova amb el tema "Streets of dreams". Tema iniciat pel mateix Guillermo i ja per deixar pas al solo del Federico al piano, mentre escombretes sobre la caixa i charles, amb el baix, mantenia una pulsió rítmica important.
 |
| Matthew |
Un solo magnífic de Federico que va deixar pas al del líder, fent tot un seguit de notes a semicorxeres en licks descendents de ben marcat caràcter jazzístic. Un solo on vàrem poder escoltar la mestria d'aquest gran músic, amb una tècnica abassegadora i un control de l'instrument impressionant. Martín va seguir amb el seu solo, aquesta vegada una mica més sol, ja què bateria, molt fluixet i piano amb acords també fluixets, sí que hi eren però menys. Després del Martín, els quarts van agafar el protagonisme deixant-nos veure la màgia del Nicolás a la bateria. Després dels quals, van tornar al tema encarant el final, el qual el van acabar de cop.
Després d'aquest preciós tema brasiler van tocar un tema d'un argentí com ells, però ja quasi més català, com és l'Horacio Fumero i el seu tema "Torcacita".
Tema iniciat pel piano a mode d'intro per després fer-ho Guillermo ja pròpiament amb la melodia, tot i compartir-la després amb el Federico. Una melodia compartida preciosa de l'amic Horacio, que va deixar pas al solo de Guillermo, delicat, com ens te ja acostumats amb una gran aportació de recursos i un gran concepte de la melodia. Federico s'hi va afegir després també de manera delicada i tot barrejat amb el magnífic so del baix elèctric i una bateria, ara sí a base del so brillant dels plats. Guillermo i Federico van compartir de nou espais melòdics, cadascun amb la seva aportació ja encarant el que seria el pas al turnaround fins arribar al final.
 |
| Guillermo |
El darrer tema que van tocar va ser un altre preciós estàndard anomenat "My Romance", interpretat de la mateixa manera i qualitat. Un gran so del Guillermo ideal per tocar aquestes i d'altres composicions, però tocant aquests temes, el Guillermo és un dels millors i càlids bufadors. Tema iniciat per ell i com sempre deixant pas al seu amic Federico al piano que iniciï els solos. La secció rítmica el va acompanyar de manera impressionant; Martín amb un walking delicat i Nicolás amb un marcat swing al Ride i cops delicats a la caixa i sempre el charles. Guillermo li va dir al Federico que seguis quan estava acabant el solo i que comencés una alrta roda. Després va ser ell qui es va immiscir en aquest preciós tema; un tema de Richard Rodgers i Lorenz Hart, tocat per tots o quasi tots els músics de jazz en totes les jams. Després del magnífic solo del Guillermo va ser Martín qui s'hi va posar a fer la seva part, i sempre acompanyat per Nicolás i Federico, marcant-li un el swing i l'altre l'harmonia. Un molt bon solo del Martín que en això del baix elèctric de jazz només te un altre compatriota que el toqui com ell, i aquest és le Matías Míguez. Després van encetar els "quarts" aquesta vegada a duo entre piano i trompeta, magnífica demostració de compenetració i així deixar pas la preciosa melodia del tema i així encarar el final. Abans però seria Nicolás el que intervendria també seguint el turnaround del final del tema.
 |
| Federico |
Una hora d'una música molt i molt delicada i exquisidament interpretada que va donar pas a la Jam Session amb músics com el també trompetista Oriol Vallès. D'aquest jove crac haig de dir que em va agradar molt que vingués a tocar amb el Guillermo, ja que ells dos, i ara fa dos anys, havien compartit algunes WTF i jo mateix que ho vaig presenciar. Lo primer i més notori que vaig escoltar i veure és l'increment de la maduresa musical i personal de l'Oriol. No només toca ara molt millor sinó que també sap estar molt més a l'escenari. Un jove seriós i entregat a la magnífica feina de tocar un instrument, aprendre'l cada dia una mica més i poder-ho mostrar a tots nosaltres.
El primer tema que van tocar va ser el "Straight No Chaser", El Derecho No Cazador que deia Tete Montoliu que havien dit els traductors de l'època. Sorprenent és el so nítid i el fraseig fresc d'aquest jove estudiant encara de l'Esmuc. Un solo impressionant i llarg que ens va deixar bocabadats al públic i al mateix Guillermo, que deu recordar com tocava el "nano" i veure com toca ara. Guillermo va mantenir el seu magnífic so, obviant el tempo súper ràpid, però fent unes frases a base de semicorxeres amb una classe innata i un magnífic sentit del swing i tempo. Gaudir amb dos trompetistes com ells va ser tot un luxe. Els solos van seguir de la mà del Federico, Martín i Nicolás i el tema va ser una meravella.
 |
| Paula |
El següent seria el súper ràpid tema de Parker anomenat "Donna Lee", i interpretat pels dos trompetes a la vegada. Oriol va encetar els solos amb una tècnica impressionant, si considerem que aquest és un dels temes difícils de tocar al tempo original, que em sembla és un 300 de negra. No sé si aquest era el tempo, però sí haig de dir que va estar interpretat de manera magnífica. Guillermo el va seguir amb el seu estil, dos estils no massa diferenciats, més aviat similars en la manera d'interpretar i sí amb la diferència del so de les dues trompetes, l'una una mica brillant, i l'altra més càlida. Dues demostracions de com es toca la trompeta interpretant estàndards de Jazz. En aquest tema hi va intervenir el Matthew Simon el qual havia compartit cadira en la secció de trompetes de la Barcelona Jazz Orquestra. Millor dit, és el Guillermo qui l'havia compartit amb el Matthew, ja que aquest és un dels trompetes fixos de la secció de la BJO. Després Federico va seguir amb el seu solo i secció rítmica amb Martín i bateria. Després del solo del Federico va ser el Matthew qui si va posar amb la trompeta de l'Oriol. El mestre tocava mentre l'alumne i tots nosaltres l'escoltàvem. Matthew és un mestre en el registre agut de l'instrument, i així ens ho va demostrar, també amb el seu fraseig que va ser diferenciat dels altres dos en algunes parts. Nicolás va encetar el seu solo, magnífic solo que va deixar pas de nou a la ràpida melodia de Donna Lee.
 |
| Joao i Martín. |
El següent tema va ser "Solar" de Davis interpretat al violí pel jove i gran violinista Joao Silva. Els canvis de músics varen anar succeint a mida que avançava la nit, i a més a més del Joao va pujar a la bateria en Joan Casares, al piano el Gilles Stoppey, i a la veu la Paula Grande.
Els temes van anar seguint els paràmetres d'una nit de Jazz amb temes Cool com aquest, els anteriors Bop inicials i les interpretacions varen ser genials. Una nit en la qual vaig gaudir d'allò més amb la proposta, i no em considero un "carca"-mal, ans al contrari, gaudeixo amb la innovació i no ho faig quan escolto música on li trobo a faltar modulacions dins l'harmonia. La canya pura i dura reconec que no és lo meu i així ja ho he expressat diverses vegades. En el meu cas hi ha a més a més un "problema" fisiològic que pateixo de fa prop de 40 anys i que són uns "acúfens" a l'orella esquerra bastant important que ja ha passat cap a la dreta, encara amb no gaire intensitat. Aquest és el motiu que m'impedeix gaudir amb la música a volum desorbitat, però no és l'únic; El Jazz, o no, la música en general, m'agraden amb variacions melódiques, hamróniques i rítmiques i menys si manquen alguna d'aquestes.
Després van tocar "Misty" i un tema que va cantar la Paula Grande tot improvisant-lo i que va ser el "Blue IN Green", amb el Guillermo acompanyant-la i la resta de músics. En definitiva una WTF magnífica amb molt bona música i uns músics increïbles que ens van fer gaudir d'allò més. Miquel Tuset i Mallol.
.jpg){kind=link}
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada