Aquí teniu el magnífic text aclaridor del projecte Memoria Uno - Crisis de l'Agustí Fernández:
Memòria Uno és un "ensemble" de 40 músics del qual formen part alguns dels millors improvisadors de la Barcelona actual sota la batuta d'Iván González. Crisis és el seu primer enregistrament. Mig seriosament, mig en broma, podríem dir que no podia començar millor aquesta Memòria Uno que amb una bona crisi. Però entesa en el sentit que donen els xinesos a la paraula crisi. Crisi en xinès es diu wēijī i aquesta paraula consisteix en la unió de dos caràcters, dues síl·labes: wēi i jī. Per separat aquestes dues síl·labes signifiquen "perill" (wēi) i "moment incipient o punt crucial (jī)". És a dir, crisi per als xinesos denota el moment en que alguna cosa comença o canvia, amb el perill que arrossega aquest inici o canvi. En aquesta ocasió, Crisi seria el moment en què es crea Memòria Uno i grava el seu primer CD, i al seu torn seria el moment en que alguna cosa canvia o està a punt de canviar a l'escena improvisadora barcelonina. Què es troba un en escoltar aquest CD? Tres conduccions, numerades com 4, 5 i 8. La conducció és un mètode per improvisar col·lectivament inventat pel músic nord-americà Lawrence D. Butch Morris (1947-2013). Conducció, o conduction en anglès, és una paraula que resulta de combinar les paraules "conducted improvisation", improvisació dirigida. El mètode consisteix en una sèrie de signes i senyals que el director fa als membres de l'orquestra perquè aquests reaccionin creant una música d'acord amb els desitjos del director. Com els músics tenen prou marge de llibertat per interpretar els senyals del director, el resultat està sempre obert a la inspiració del moment. Així doncs, el director també ha d'estar obert i receptiu al que els músics li proposaran per poder continuar. I d'aquesta manera es produeix una mena de diàleg creatiu totalment imprevisible entre els músics i el director. Les conduccions són el resultat musical d'aquest diàleg. Les conduccions de Memòria Uno en aquest disc ofereixen una música que està completament viva, plena d'intensos colors, altament energètica, amb molta atenció al detall, ben dirigides i interpretades. En elles es combinen la complexitat amb la simplicitat, la densitat amb l'espai, els tutti amb els soli, el caos amb l'estructura, el refinament musical amb la brutalitat de la massa sonora, les capes de so amb la nitidesa dels instruments solistes. La suma de 40 imaginacions musicals coordinades ha donat com a resultat unes conduccions impressionants. Crisis, reprenent als xinesos, és un seriós primer pas cap a alguna cosa que pot arribar a ser molt interessant si gaudeix del temps que necessitarà per desenvolupar-se. Materialitza una cosa que hi era, en l'aire, i que s'havia de concretar en algun moment, unes ganes, un anhel musical, una manera de fer música, una visió. El temps de la crisi és el de la decisió, la intel·ligència i la valentia i Crisis mostra en aquest sentit una mutació important en la música improvisada que es fa a Barcelona. Un pas cap endavant molt valent. Fins fa poc la improvisació en aquesta ciutat es feia amb la tàctica de guerra de guerrilles: un concert aquí, un petit cicle allà, un disc enllà. Però ja no és així, ara hi ha una escena ben consolidada, concerts i cicles setmanals, segells recolzant-ne la seva difusió, amb molts músics participants de diverses procedències i generacions. I Crisis és un exemple superior d'això. Les forces improvisadores de Barcelona s'han aliat en aquesta Crisi. Benvinguda sigui Memòria Uno.
Agustí Fernández.
Agustí Fernández.
Vegem ara que ens en diu l'Iván González,
Ya está, recién salido del horno, calentito calentito. Muchas gracias a Agustí Fernández por el texto y por la maestría que siempre derrocha. También agradecer a todos los músicos que forman este ensemble y a todas las personas que me han enseñado y ayudado hasta ahora, a los que están y a los que aún por desgracia no. Ya sabeis, si estabas esperando ya no lo hagas, mándadme un mensaje por privado y quedamos o te lo mando por correo. Este jueves iré a Sessions at Robadors que hay un bolazo, me llevaré algunos. Gracias de corazón, a seguir....!!!!!
Discordian Records, Albert Cirera, Ivo Sans, Carlos Falanga, Marco Mezquida, Nicola Lancerotti, Johannes Nästesjö, Marc Cuevas, Alex Reviriego, Pol Padrós Mercadé, Àlvar Monfort, Julian Sanchez Carballo, Aram Montagut Garcia, Amaiur Gonzalez Monreal, Dario García, Juan Saiz, Gerard Marsal Norte, Valentin Murillo, Luiz Rocha, Pau Domenech, Marceŀlí Bayer, Alfon Fdez Vargas, El Pricto, Sergi Felipe, Tom Chant, Gonzalo Levin, Joan Mas, João Silva, Gessami Martín, Alba Navarro Hierro, Javier Lecha, Violina Pauleta, Stefan Pöntinen, Alicia Dominguez, Miriam Fernandez Lozano, Fina Izquierdo, Jordi Claret, Pilar Rueda, Robilliard Sandrine, Ana Karent, Margarida Mariño.
Jo afegiré, que aquest dijous també hi seré, i espero que algun d'aquests sigui per a mi i pel programa de ràdio Jazz Club de Nit.....
Miquel Tuset i Mallol.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada