Impressionant WTF amb Cece Giannotti Quintet

Matías, Cece i Francesc

Un dilluns que podria haver estat un dels qualssevol dilluns, aquells en els quals decideixes no sortir de casa per cansat o per manca d'ànims i vet aquí que finalment decideixes anar a una altra més de les WTF de l'Aurelio Santos amb l'ànim preparat per a la sorpresa i amb el convenciment que de Jazz, jazz, no n'escoltaràs ni un borrall. Però hi vas i ai las; la sorpresa inicial es va convertint en reconeixement de les diverses músiques, estils i magistrals interpretacions, encertada proposta, encertats temes, ritmes i melodies..i tot gràcies a l'ànima del líder de la formació i per tant el "pensador" de tot el què ha sonat, en Cece Giannotti. Aquest músic que viu entre nosaltres des de fa ja una colla d'anys, presenta un projecte que barreja diversos estils i temes amb un denominador comú del bon gust dintre la diversitat. La dinàmica del projecte m'ha impressionat, i amb això només vull parlar del saber utilitzar les dinàmiques de volum en els moments adequats i temes. Els sons han estat potents però no en tot moment, i s'han pogut escoltar molts moments on la coordinació de la formació ha permès silenciar els instruments i veus i de sobta trobar-te, trobar-nos en un espai sonor delicat. Una formació amb el mateix Cece a la guitarra i magnífica veu, Raul del Moral, guitarra, efectes i veu; Fernando Tejero, teclats: Matías Míguez, baix elèctric i Francesc Chaparro, bateria. 

Raül i Fernando

Els temes han tingut noms propis com Eric Clapton (Crossroads), J.J.Cale (Cocaine), Mark Knofler (I'm falling in love?), Lou Reed (Take a walk on a wild side), Bob Marley, Sting, U2, etc...i evidentment el nom propi del Cece Giannotti amb tot un reguitzell de temes propis com són ara Hold Me, Mitakuyeh, Change Will Come, Burried Alivei Brother i In the belly of the blue.  Impressionant, impressionat i cada vegada més integrat, qui us parla, en els sons que han sonat en el Jamboree Jazz. D'una inicial perplexitat he passat a una total submissió a la proposta. Una proposta que anava variant, i per diversa, cada vegada millor. Per parlar dels músics, d'entrada dir-vos que una proposta així necessita d'una secció rítmica potent i totalment compenetrada, així doncs, baix i bateria en aquest cas, han format la secció rítmica potent i sincronitzada que ha permès a la resta de companys esplaiar-se al màxim i amb total "impunitat". Matías ha estat soberg mantenint la pulsió constant en tot moment i més quan ha desenvolupat els seus solos que han estat brutals. Quan els temes han requerit un volum baix, Matías ha estat precís, sabent-se responsable d'aquells moments rítmics i suaus. Mentrestant, Francesc Chaparro amb baquetes d'aquelles esberlades per no fer tant soroll, ha estat precís i en tot moment ha sabut el moment precís de cadascun dels molts canvis dels temes, i sense fer cap "solo" ha estat al peu del canó actuant com a suport total de la banda. Fernando Tejero, ha estat sempre adequat amb els tons electrònics del seu teclat, i m'ha agradat el respecte que li professa al mestre Cece, sempre amb un gran somriure mentre executava els seus solos o acords, i mirant-se al líder com dient-li.."veus que maco això que faig?...oi que t'agrada?"...

Fernando, Matías, Cece, Francesc i Aurelio

Raul ha mostrat la seva capacitat com a cantant, més en la pròpia Jam que no pas en la primera part, tot i que ha acompanyat a Cece fent veus. El seu control dels pedals i diversos estris electrònics ha estat total així mateix com les seves intervencions a guitarra solo i d'acompanyant.. I ens queda Cece que ha estat el mestre de la sessió. Sempre amb bona predisposició, molt bona harmonia amb la resta de companys i controlant en tot moment la "situació". Posseïdor d'una gran veu amb la qual arriba al registre agut amb força facilitat, domina la veu i el seu instrument de sis cordes. Una guitarra Fender Strato aparentment atrotinada per les "enganxines" però que ha sonat de puta mare. Bon guitarrista, bon cantant, bon líder i bon comunicador, i segur una magnífica persona. 

Fernando, Joanna, Cece, Bernat i Anton by Roser Pagès

La Jam ha començat amb canvis al baix elèctric pujant en Bernat Hernández substituint Matías i fent una tasca perfecte en especial en els dos temes que ha cantat la Joana Jarl, germana de Anton Jarl, amb el qual han fet el "Every Breath You Take" i el "Summertime". De bateries n'han pujat dos més, l'un estranger i l'altre de casa, en Roger Serrahima. Una primera part que ha durat fins les 23h i que a mi se m'ha passat amb una revolada...En Josep Tomàs ha fotografiat el més i millor de la nit i aviat ens ho mostrarà per a gust nostre i més dels actors principals..He marxat després d'haver vist i escoltat a l'Aurelio a duo amb el Cece, on l'ànima de les WTF ha gaudit d'allò més en compartir escenari únic amb el gran Gianotti. I m'estendria una bona estona però no ho faré, primer considerant l'hora i l'estona que porto exposant-vos aquestes "quatre ratlles" en el benentès que encara em falta editar les quasi tres hores de molt bona música i que faré avui quan em llevi. Els qui hem gaudit hem estat la Imma A Esteban, lAlbert Prunera, Manu Dimango i segur que molts més, i tots hem pogut escoltar-ho la mar de bé gràcies al Leo Bianchi, que a més a més avui (ahir) feia anys i quin millor aniversari que el d'avui i en quin millor lloc que el que és casa seva. Voilà....tot i deixar-me milers de detalls. Bona nit i bona WTF en el Jaç de cadascú. 

Miquel Tuset i Mallol.