 |
| Jan i Jasper |
Tot i que ja fa dies d'això, i per problemes diversos, encara no he pogut deixar reflectides les quatre ratlles fins avui, o sigui que ara mateix ho faig a més a més de penjar-vos un vídeo d'un dels temes que va fer...un vídeo de moment tot i que en podria penjar un altre que també vaig enregistrar...som-hi.
Veure al Ken Vandermark en directe és tota una experiència a l'abast dels més agosarats seguidors de les més i millors modernitats. Una bona colla ens hi vàrem trobar, a més a més un dia després del gran concert de l'Ernie Watts, concert a les antípodes del del Ken. Aquest es va presentar amb una formació força eclèctica...Ken Vandermark saxos, Jasper Stadhouders baix, Timothy Daisy bateria, Christof Kurzmann electrònica. Aquest darrer va remenar un parell de petits portàtils (aparentment) interconnectats als sistemes de so i executant tot un seguit de ritmes i sons diversos i estranys. La compenetració entre el jove baixista i el líder de la banda va ser total, així com també amb la resta de companys.
 |
| Timothy i Christoff |
El Ken va tocar diversos saxos i finalment el clarinet. El so potent que obté amb el tenor el va canviar pel més profund del baríton i al final amb el so més agut del clarinet. Tot i això, els sons que sortien a vegades no eren ben bé els habituals dels instruments. Això em recorda les Free Jazz Sessions del Ramon Prats al 23 Robadors, les dels dijous a les 19h30m on els músics que toquen els vents, metalls i canyes, obtenen també aquests sons a vegades tan estranys. Pel que sigui, aquest és el projecte del iconoclasta Ken Vandermark en aquest projecte col·lectiu, i no s'aparta gaire del projecte en solitari que ens va oferir el Ken en el mateix indret, cava la més cava de totes.
Com a mostra, un botó, un vídeo del darrer tema del concert.
Això és el que ens deia el Pere Pons en la informació del concert:
En mans de músics com el saxofonista Ken Vandermark el jazz adquireix un grau d’intensitat i d’energia que el situa a un pam del precipici. Sempre al límit, el músic de Boston instal•lat a Chicago visita el Jamboree amb el seu impressionant ensemble electro-acústic que ha batejat amb el nom de Made To Break. Una formació que permet a Vandemark explorar nous territoris sonors on les fronteres no tenen sentit i la improvisació marca el rumb d’una manera tan lliure com excitant d’entendre la veritable essència d’allò que coneixem com a jazz.
Després d'aquest concert encara vaig tenir temps de passar pel Mandacarú a veure, saludar i escoltar a l'Emilio Solla i en Xavi Casellas els quals es van marcar uns temes a duet en una tarda nit memorable. Molt bona assistència de públic escoltant i també sopant, la qual cosa va engrescar força als dos amics i músics. Emilio havia vingut a Barna pel motiu principal que havia d'estrenar una gran obra per a Gaita, piano i veu de la gallega Cristina Pato amb la Simfònica del Vallès al Voll Dam Festival Internacional del Jazz de Barcelona i de passada jo li vaig posar alguns dels magnífics temes del seu disc "Second Hand" al programa de ràdio Jazz Club de Nit. A més a més va fer aquest bolo al Mandacarú, lloc íntim ideal per a fer un bon sopar ben acompanyat de molt bona música, sempre. El duet va fer tot un seguit d'estàndards entre els quals el "Stolen Moments" i d'altres força ben interpretats. Un espai aquest que s'hi està com a casa, en família. Aquí hi teniu algunes fotos...
Miquel Tuset i Mallol.
.jpg){kind=link}
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada