LEE KONITZ QUARTET al Jamboree Jazz Club...Festival Jazz San Miguel.

Dan Tepfer, Lee Konitz, Jeremy Stratton i George Schuller
Havíem de ser-hi...Lee Konitz, una de les llegendes vives del Jazz...home íntegre amb un so propi ja a la mateixa era de PArker, on tots els saxofonistes que tocaven l'alto seguin les seves petjades. Lee es va mantenir ferm en el seu estil a partir del qual varen sorgir noms com Paul Desmond i Art Pepper.

La formació del Lee Konitz incloïa Dan Tepfer, piano. Jeremy Stratton , contrabaix. George Schuller, bateria.

Al primer passe de les 20h es va produir un ple total de públic, assegut per on podien fins i tot en els tamborets i drets nosaltres i els músics que hi van anar entre els quals no hi podia faltar en Marcel·lí Bayer, però tampoc molts d'altres.
El silenci durant l'actuació del Lee Konitz Quartet va ser total, i em va semblar notar en l'ambient una mena de respecte a alguna cosa més que a una persona i el seu projecte i també una expectació per veure'l, escoltar-lo fes el que fes

 
La sorpresa en veure'l cantar trossos de melodia i solos va esdevenir una activitat habitual posteriorment compartida pel jove pianista (ona Meldhau). Nit d'estàndards començant amb l'Stella, barreja de The Song is You..i acabant amb Solar finalitzat amb un turn around..entremig Round Midnight, Body and Soul i un tema propi, el Katy's Trance,  basat en "Play, fiddle play", mateixa harmonia i fins a la última melodia, no hem sabut de quin tema es tractava, paraules de Marceŀlí Bayer...

En el segon passe, Lee va demanar què volíem escoltar...alguns li han dit el All the things i uns altres un altre...i sí que l'ha fet el All the things, però com sempre a la seva manera...El segon tema ha estat Darn that dream, després han tocat I'll remember april i després ha començat un tema que ha resultat ser Alone together, Skylark, Subconsciouslee...el Piero Cozzi també hi era i ens ha fet un cop de mà amb alguns temes....Un dels il·lustres entre el públic va ser el Jordi Pujol, el "presi del Jazz", amb el qual vam estar comentant algunes coses, títols de temes, maneres de tocar, el fet de cantar Lee entre els temes, etc...segons em va dir, havia vist el Lee Konitz en formació de trio a L.A. i va fer el mateix....cantar entre els temes i compartir-ho amb el seu apreciat pianista, del qual se'n sent força orgullós, cosa palesa que ell no va amagar en cap moment, ans al contrari.

(Vegeu una presentació de les diverses fotos que vaig fer)

Al final, Mr Konitz ha baixat de l'escenari per descansar mentre el trio ha fet un magnífic Ask Me Now de Monk ara sí amb swing..el darrer tema.


I ara, com a cirereta, vegeu un vídeo amb el 'Round Midnight...




Mr Lee Konitz, llegenda viva del Jazz...un honor per a tots nosaltres tenir-lo amb 87 anys i bufant i cantant....gràcies Pere Pons i Jamboree per fer possibles aquestes fites. Miquel Tuset i Mallol.

I ara un afegitó obra i gràcia del Marcel·lí Bayer..el que més deu saber sobre el seu mestre Lee Konitz.

Un detall del concert d'en Lee Konitz de dissabte, apte només per a freaks del tema saxos:

L'instrument amb el que va tocar dissabte al Jamboree era el que li va comprar la seva mare l'any 1945 per 150 dòlars, un Selmer Balanced Action amb número de sèrie 20.000 i poc (en aquest vídeo ho comenta a un incrèdul i divertit Paul Motian: 

(https://www.youtube.com/watch…).

Normalment als concerts europeus, Konitz acostuma a tocar un Selmer Mark VI perquè és el quin guarda a la seva casa de Köln (tal com explica al llibre d'entrevistes amb Andy Hamilton "Conversations on the improviser's art" http://www.press.umich.edu/130264/lee_konitz).
Sempre que l'havia vist en directe a Barcelona l'havia dut: a La Paloma, La Boite, Luz de Gas/gravació Nonitz i al Jamboree l'any passat).

Aquest dissabte, però, va utilitzar el mític Selmer Balanced Action, quan normalment només ho fa als Estats Units perquè és el que té al seu apartament de NY (aquí el podeu veure xerrant sobre Lester Young i practicant a casa: https://www.youtube.com/watch?v=tI0CKxa19ok).

I va ser tot un regal per als presents. Poder escoltar en directe un músic de 87 anys en plena forma tocant un instrument que fa gairebé 70 anys que utilitza és només apte per a uns quants privilegiats. Penseu que és l'instrument que fa servir durant el seu període amb Tristano i en la majoria dels seus discs americans (incloent-hi "Motion", "Birth of the cool" de Miles Davis, etc.)

Mirant el vídeo que l'Ancor i el Dani Pérez han compartit aquests dies veig que, curiosament, en aquest directe a Alemanya l'any 2012 també fa servir el Balanced Action famós. Comparteixo per si li voleu donar un cop d'ull, també, i escoltar com li sona:

https://www.youtube.com/watch?v=aJTUi-OAxT4

Com els podeu diferenciar? Molt fàcil, els Balanced Action tenen el mecanisme de clau d'octava al tudell llis mentre que els Mark VI incorporen la famosa S de Selmer, us deixo imatges perquè compareu.

Ja us he avisat de que tot plegat era molt freak, hehe. Apa, passeu bona setmana!


Marcel·lí Bayer.

0 comentaris:

Publica un comentari