WTF amb Marko Djorcevic, Dusan Jevtovic, David Soler i Bernat Hernández

Bernat Hernández, Marko Djorcevic i Dusan Jevtovic

Una WTF de primer ordre amb quatre músics dalt l'escenari compartint projectes amb el Marko Djorcevic. Ell mateix ens va explicar els seus projectes amb el Dusan Jevtovic i també amb el Bernat Hernández  i el David Soler. O sigui que el que es va poder escoltar va ser una barreja de temes de l'un i de l'altre, de cadascun de tots quatre. Dues guitarres siderals dalt l'escenari del Jamboree  poques vegades s'han pogut escoltar juntes i aquest dilluns 7 de juliol ho vam poder gaudir. La mestria i compenetració dels quatre músics es va fer palesa a cada tema i el resultat va ser excepcional. Una magnífica potència electro-acústica controlada per les mans destres del mag del so, llums i fred, en Leo Bianchi. Un Jamboree ple de gom a gom va aplaudir cadascuna de les intervencions dels músics i ells que ho van agrair. l'Aurelio va acabar les presentacions tot just arribar jo amb el temps just per muntar la parada per enregistrar el concert. 

David Soler

Un d'aquells concerts, com tots els que he enregistrat, compartit, després d'editar-lo, al blog del Jazz Club La Vicentina conjuntament amb aquestes quatre ratlles. La primera hora va ser dels quatre jenets de l'apocalipsi i la seva música totalment indefinible amb espurnes de rock progressiu, rock simfònic, jazz avantgarde, jazz-rock, etc....Temes on la mestria del David amb els dos complexes jocs de pedals i efectes es va conjuminar amb la seva mestria a la guitarra. Lluny queden aquelles intervenions amb la XXL Big Band del Llibert Fortuny per deixar pas a la permanent evolució estilística d'aquest músic que quasi no s'atura ni per respirar. 

Raynald Colom, Anton Jarl i Dusan

Dusan a la vegada, tot i ser força sideral també, va deixar-li el paper al David mentre ell va ser el guitarrista més ortodox de lo habitual, amb magnífics solos i control de pedals i estris electrònics també. En Bernat va estar genial; una total compenetració rítmica amb el Marko va permetre que la màquina rítmica anés a tota hòstia i clavada, ben clavada. El domini dels seus estris electrònics li va permetre modificar sons del seu baix de cinc cordes enriquint molt més la paleta de colors de tota la formació. El divendres 4 de juliol vaig poder anar als estudis Aclam Records convidat pel Dusan per escoltar i veure en directe i a petit comité la presentació del seu darrer disc "Am I walking wrong?", i ja vaig flipar amb el Marko Djorcevic, i am tots ells, és clar. Marko però em va deixar una magnífica impressió en veure'l tocar la bateria de la manera tant bèstia com la va tocar. 

Krista, Bernat, Joao Silva i Anton

Recursos li sobren i em va fer venir al cap a d'altres grans bateries d'aquests atributs o similars que darrerament tinc la satisfacció de veure a les WTF com el Xavi Reija, Gergo Borlai i d'altres. La contundència amb que toca i els seus malabarismes creuant braços en redobles van fer que molta de l'atenció se n'anés de cap a ell per com ho va fer i perquè era ell el líder de la WTF d'aquest dilluns. Més detalls estilístics de tots quatre els podreu escoltar en els àudios que vaig enregistrar i que espero que us n'agradi la qualitat del so.

A la Jam Session de la primera part, sí, la que s'acaba a les 23h hi van participar músics que hi van col·laborar amb el mateix registre de free i jazz-rock i psicodèlica que van fer els quatre genets, i van ser el Raynald Colom, l'Anton Jarl, una guapa i molt bona flautista de nom Krista, crec, el Joao Silva al violí i d'altres com el bon saxofonista ja entrat en anys que venia de pas i que va tocar el soprano seguint l'estil anteriorment marcat pel quartet inicial i del qual ara no en recordo el nom......Miquel Tuset i Mallol.