Doncs avui han començat els participants en el Festival Talent 2014 a la Nau, lloc on els joves músics que es "llicencien" del Taller de Músics E.S.E.M exposen els seus treballs finals, els projectes finals. La Nau és un espai ideal per presentar-los i avui hem gaudit una bona colla de públic, molts dels quals amics i companys de fatigues, pares i mares i aficionats com jo. El primer que em ve al cap és tota una sèrie de conceptes com són ara, evolució, aprenentatge, estudi, esforç, etc....i també qualitat, capacitat, etc....El Toni va venir fa tres anys al 3er Festival de Jam Sessions de Sant Vicenç dels Horts, formant part del combo del Taller de Músics acompanyat del Nilònius Monk, Nil Mujal, Enric Caballé, Marco Boi, i Teo Salvà, el qual avui també l'ha acompanyat en el projecte d'en Roger. Ja ho feia bé, però estava en aquell punt del que aprèn però encara li falta, com tots els seus companys i els de lESMUC que també van venir. Després d'aquests anys, tant els uns com els altres han assolit els objectius previstos i avui el Toni ha assolit els seus. S'ha de dir però que amb tots els honors.
L'evolució ha estat espectacular, i crec que és el parer de molts dels qui hi érem, com el mateix "mestre mostru", Joan Diaz, el "pare de la Criatura", en Toni Saigi Chupi, al qual he pogut saludar (acompanyat de la mare de la criatura, autora d'un títol out of the record). També he vist i saludat a l'amic i gran pianista situat a l'òrbita de l'Esmuc, el Manel Camp i parella, els quals han gaudit fins el final, com jo i molts altres. El primer projecte ha girat sobre la concepció integral del trio de piano re-estructurat pel màgic Bill Evans. Toni ha mantingut l'essència de la interacció i comunicació entre els tres elements, ell, un exuberant Pedro Campos i l'Andreu Moreno, també molt sobri i impressionant. Els temes han anat des dels típics d'Evans del disc "Portrait In Jazz", a temes propis, inclosa una nana que els cantava en Xupi als dos germans, Toni i Quim, i s'ha de dir que ha aconseguit mantenir-se en aquella penombra de l'estil Evans durant tot el concert final. En definitiva un treball extraordinari i que s'ha merescut tots els aplaudiments que li hem dedicat.
Després d'ell, la sorpresa amb en Roger Martínez al saxo alto i composicions. Ens hi hem quedat forces del primer "passe" per veure i escoltar la delicada proposta d'en Roger. Aquesta s'ha basat en la interacció del text poètic i la musicalització de diversos poemes d'ètica i valors humans en clau de Jazz. Un projecte que ha comtat amb el mateix Toni Saigi al piano i teclats a més a més de la subtil guitarra de Leo Tejedor, Pau Sala, contrabaix, la magnífica i delicada veu de Laura Cruells, cantant i recitant, i la col·laboració dels amics de la "ojete" i "ojo" d'en Roger, l'Albert Albert Costa i el Leandro Torres. El canvi estilístic ha estat evident i l'esperit íntim de tot el concert-projecte d'en Roger ha estat meravellós. La veu de la Laura, adequada pel projecte, ha cantat les difícils melodies proposades pel líder i "paridor" de tot el que ha sonat a partir de les 21h. Intimisme barrejat amb delicadesa i molta subtilesa han fet d'aquest projecte un treball exquisit, molt ben interpretat i composat. La mixtura de textos poètics amb la música ha estat precís i preciós, i les interpretacions i solos de cadascun dels músics han estat excel·lents. En acabar, Manel Camp - Pàgina oficial, parella i jo hem estat d'acord en la magnífica sonoritat del saxo alto d'en Roger, de lo difícil de cantar el que ha cantat la Laura i de tot l'intimisme viscut. Llarga vida al Taller de Músics. Voilà. Miquel Tuset i Mallol.
.jpg){kind=link}
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada