De fet, el valor i la constància que han tingut i l'esforç econòmic que han hagut de fer la Jos i el Deme per tirar endavant aquest projecte hauria merescut una major afluència de públic aficionat i sobretot de músics, als quals se'ls va trobar a faltar. Un acte amb un trio de grans i joves músics de l'escena actual amb el Txema Riera, Pedro Campos i Joan Casares.
Un trio que va tocar una molt bona estona demostrant el seu valer, primer ells sols i després acompanyant als tres saxofonistes i una cantant que van participar en la Jam Session. La cantant em va semblar entendre que era la Bronwyn Evans, i els tres saxos, el Toni Pola, magnífic, el Deme Gómez, inspirat, i el Pau Casares, sobri, que va venir a recollir el Joan. Poca estona de Jam, però la suficient perquè el Max Sunyer i la Itziar Belil, parella en tots els aspectes de la vida, es marquessin uns passes de Lindy Hop. Max havia estat president de lAMJM Associació de Músics de Jazz i Música Moderna de Catalunya en l'anterior "mandat", i va venir a recolzar la continuïtat de la revista....En faltaven molts més, de músics....Una revista que es dedica a promocionar els concerts que es fan; una revista que fa ressenyes de discos i per tant els en fa difusió; una revista que fa entrevistes a músics de la mà del Martí, i per tant, fa difusió personalitzada dels músics, es mereixia una major assistència..."Perdoneu, però algú ho havia de dir". Aquest mes de maig ja amb el número 13. Aigh!...mal número....haurà estat per això? Voilà. Miquel Tuset i Mallol.
I ara, el text d'agraïment del Deme Gómez penjat al Facebook:
La festa del 1er aniversari de La ruta del jazz ja ha passat. Ja es pot dir que hem fet fins i tot més d'un any, ja està al carrer el número 13. El Miquel Tuset Mallol ja ha fet una estupenda crònica de l'esdeveniment, no podia ser millor, mil gràcies Miquel. Però els culpables de La ruta del jazz, volem donar les gràcies a molts més. A l' Edu Castelló, el millor speaker que podíem tenir, als músics, que van tocar més de dues hores, i sobretot al Joan Ventosa, per què sense la seva col·laboració deixant-nos la sala i subvencionant l'esdeveniment, a través del Centre Cultural Collblanc - La Torrassa, segurament haguéssim patit encara més les conseqüències de la manca de mitjans. Per això la Jos i jo agraïm «tant» l'esforç, que veu fer tots per venir a la festa del 1er aniversari de La ruta del jazz.No van ser-hi tots els col·laboradors, però si la majoria, com la Imma Casanellas i el Miquel Bricullé, que es van desplaçar des de Vilafranca del Penedes. El nostre estimat Martí Farré, el nostre foto-crític Joan Cortès i la seva acompanyant inseparable, l'Anna; el Quique Molares amb el seu bon rotllo i un gran saxofonista i entès en jazz, com és el Toni Pola, vingut des de Sabadell. A tots els col·laboradors hem de donar encara més les gràcies per la seva paciència amb La ruta del jazz, amb nosaltres. Van venir pocs músics, però els que van venir s'ho van passar molt bé, com la Bronwyn Evans i la seva filla, el Max Sunyer i la seva companya Itziar Belil. Uns quants músics ens van avisar de què no podien venir, tenien bolo, fins i tot alguns eren de viatge. Molts d'altres no van dir res, però s'entén. I estic segur que ens vam deixar uns quants per avisar. El David del Jazzman, va estar a primera hora, mentre es feia la prova de so. Havia d'obrir el Jazzman a les 9, però ell va fer l'esforç d'acostar-se per estar una estona amb nosaltres. Gràcies David. D'amics van venir els millors, com l'Amadeu Carbó (també cosí de l’anima), la Carme i l'Edu, la Sandra i el Nito. També van estar presents alguns subscriptors de La ruta del jazz, per conèixer en viu i en directe qui eren els esbojarrats que la fan.
Una nit inoblidable, que pensem repetir, costi el costi. Bé, millor que costi menys.
Deme Gómez.
Més coses....el petit recordatori als "tres tenors" circumstancials que es van trobar a la Jam de la celebració...de la mà del Joan Cortès..
Els tres tenors, Pau Casares, Toni Pola i Deme Gómez, a la recta final de la festa del primer aniversari de “La ruta del JAZZ”, celebrada el passat divendres 9 de maig, a l’Auditori del Centre Cultural Collblanc - La Torrassa de l'Hospitalet. Revista mensual, en paper, blanc i negre, en català i gratuïta. Joan Cortès.
Més coses del Joan Cortès...
Els dos ideòlegs, suïcides i generadors de “La ruta del JAZZ”, Jos Bascón i Deme Gómez, en el brevíssim protocol a la festa del primer aniversari d’aquesta petita bogeria mensual, en paper, blanc i negre i en català. El divendres passat, 9 de maig, al Centre Cultural Collblanc - La Torrassa de l'Hospitalet. Joan Cortès..
 |
| Txema, Bronwyn, Pedro, Joan, Pau, Toni i Deme by Joan Cortès |
I ara, el text d'agraïment del Deme Gómez penjat al Facebook:
La festa del 1er aniversari de La ruta del jazz ja ha passat. Ja es pot dir que hem fet fins i tot més d'un any, ja està al carrer el número 13. El Miquel Tuset Mallol ja ha fet una estupenda crònica de l'esdeveniment, no podia ser millor, mil gràcies Miquel. Però els culpables de La ruta del jazz, volem donar les gràcies a molts més. A l' Edu Castelló, el millor speaker que podíem tenir, als músics, que van tocar més de dues hores, i sobretot al Joan Ventosa, per què sense la seva col·laboració deixant-nos la sala i subvencionant l'esdeveniment, a través del Centre Cultural Collblanc - La Torrassa, segurament haguéssim patit encara més les conseqüències de la manca de mitjans. Per això la Jos i jo agraïm «tant» l'esforç, que veu fer tots per venir a la festa del 1er aniversari de La ruta del jazz.No van ser-hi tots els col·laboradors, però si la majoria, com la Imma Casanellas i el Miquel Bricullé, que es van desplaçar des de Vilafranca del Penedes. El nostre estimat Martí Farré, el nostre foto-crític Joan Cortès i la seva acompanyant inseparable, l'Anna; el Quique Molares amb el seu bon rotllo i un gran saxofonista i entès en jazz, com és el Toni Pola, vingut des de Sabadell. A tots els col·laboradors hem de donar encara més les gràcies per la seva paciència amb La ruta del jazz, amb nosaltres. Van venir pocs músics, però els que van venir s'ho van passar molt bé, com la Bronwyn Evans i la seva filla, el Max Sunyer i la seva companya Itziar Belil. Uns quants músics ens van avisar de què no podien venir, tenien bolo, fins i tot alguns eren de viatge. Molts d'altres no van dir res, però s'entén. I estic segur que ens vam deixar uns quants per avisar. El David del Jazzman, va estar a primera hora, mentre es feia la prova de so. Havia d'obrir el Jazzman a les 9, però ell va fer l'esforç d'acostar-se per estar una estona amb nosaltres. Gràcies David. D'amics van venir els millors, com l'Amadeu Carbó (també cosí de l’anima), la Carme i l'Edu, la Sandra i el Nito. També van estar presents alguns subscriptors de La ruta del jazz, per conèixer en viu i en directe qui eren els esbojarrats que la fan.
Una nit inoblidable, que pensem repetir, costi el costi. Bé, millor que costi menys.
Deme Gómez.
Més coses....el petit recordatori als "tres tenors" circumstancials que es van trobar a la Jam de la celebració...de la mà del Joan Cortès..
 |
| Pau Casares, Toni Pola i Deme Gómez by Joan Cortès |
Els tres tenors, Pau Casares, Toni Pola i Deme Gómez, a la recta final de la festa del primer aniversari de “La ruta del JAZZ”, celebrada el passat divendres 9 de maig, a l’Auditori del Centre Cultural Collblanc - La Torrassa de l'Hospitalet. Revista mensual, en paper, blanc i negre, en català i gratuïta. Joan Cortès.
Més coses del Joan Cortès...
 |
| Jos Bascón, Txema Rierea i Deme Gómez by Joan Cortès |
Els dos ideòlegs, suïcides i generadors de “La ruta del JAZZ”, Jos Bascón i Deme Gómez, en el brevíssim protocol a la festa del primer aniversari d’aquesta petita bogeria mensual, en paper, blanc i negre i en català. El divendres passat, 9 de maig, al Centre Cultural Collblanc - La Torrassa de l'Hospitalet. Joan Cortès..
.jpg){kind=link}
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada