 |
| Xavi, Marcel·lí, Vic, Gabriel i Joan by JCLV |
Ha estat de collons, amb poques paraules. El Xavi Torres Trio amb Vic Moliner iJoan Terol) + Gabriel Amargant i Marceŀlí Bayer, s'ha convertit en un dels quintets més potents de l'escena actual de casa nostra. Tota la música de la primera part ha estat obra del Xavi, on algunes de les peces ja les havíem escoltat quan en van fer la presentació en una anterior WTF amb només el trio com els temes dedicats al seu gos i un relacionat amb les gavines on ambdós saxos en van fer l'udol a l'inici i final de tema. Em sembla també haver-ne escoltat algunes el dia de la presentació del seu projecte final de carrera a la sala auditori Tete Montoliu. En format trio ja en vam gaudir d'allò més i ahir, amb l'afegitó d'aquests dos joves grans mestres dels vents, doncs ha arribat a cotes altíssimes d'interpretació; de fet no ha estat cap sorpresa per qui us diu això, ja que he tingut la ocasió d'escoltar-los de quina manera esbufeguen ells dos. Cadascú en el seu estil; Marcel·lí, (amb l'alto i el soprano) cerebral, mesurant la seva expressió física, amb un so vellutat i amb una seqüència lligada de notes, tal i com ho fa encara el seu estimat mestre Lee Konitz. Amb el soprano va brillar abastament també i amb un magnífic so. Mentre que en Biel sembla que es deixi la vida en cada tema, tal és l'expressió física i vital d'aquest gran tenor. En quasi tots els seus solos, va iniciar el camí de manera suau i mica a mica va anar pujant el nivell emocional fins arribar al clímax final, on el so ja podia ser força potent i fins i tot estripat. Dues maneres de tocar, dues maneres d'enfocar la vida? Grans tots dos i tots dos escoltats al Jazz Club La Vicentina en projectes diferents.
El trio d'en Xavi Torres és un dels "nous" exponents d'aquest format que més ha sorprès. Per ser més exacte, diria que de nous en aquest format no n'hi ha gaires més per no dir cap més (i estic fent memòria). O sigui que és el trio revelació on el seu líder ja es va estrenar a piano solo al darrer Festival de Jazz de Girona amb total èxit. Xavi i Joan han rebut diversos premis en la seva estada actual alJazz-Department Conservatorium van Amsterdam , conjuntament amb el Lluc Casares i el Bruno Calvo formant part, amb un contrabaixista italià, del grup Trempera! Xavi és ara mateix un dels joves pianistes i compositors amb més projecció i la seva mestria va fer que l'Albert Bover sortís de la barra del Jamboree Jazz a veure com ho feia el que feia, Aurelio dixit, company de barra de l'Albert. Vic Moliner, dominador de les quatre cordes acústiques i elèctriques (que poden ser més) és el company de viatge perfecte on la comunió amb el Joan Terol i és clar amb el pianista, va ser extraordinària. Ambdós varen protagonitzar moments de gran compenetració visibles en les seves cares marcades per la satisfacció vívida del brillant moment. Joan va acabar la primera part amb un solo que recordarem els qui hi vàrem ser. El seu swing va ser perfecte i els molts canvis rítmics incorporats en els temes varen quadrar-se des del món de les baquetes. Vic va fer grans solos amb la "berra", solos de marcat accent melòdic on la pulsió rítmica de les cordes i el seu walking va ser brutal.
Així va anar més o menys la primera part, amb força aplaudiments de la penya jove, molts amics i admiradors dels artistes, i també guiris que literalment van quedar acollonits. L'Aurelio, força perillós amb el micro a la mà, encara ho és més quan decideix baixar de l'escenari i passejar-se entre les butaques. Ahir no va preguntar què collons és el Jazz i va demanar a alguns què els hi va semblar fins i tot a una simpàtica guiri que va deixar anar "amazing", mentre que els d'aquí van emprar adjectius qualificatius diversos com acollonant o similars.
 |
| Marcel·lí, Vic i Joan |
 |
| Pere Soto i Marcel·lí Bayer |
La Jam Session va començar amb la cantant Inés Galvan? que va cantar el "All the things you are" de manera correcta tot i trobar-li a faltar la seva improvisació en "scat". Després va pujar el Jöel Gonzalez al piano i Pere Soto a la guitarra el qual va venir acompanyat d'un amic mexicà, guitarrista també. Pere va fer l'esforç de venir considerant que ara mateix ja deu estar volant cap a Mèxic on s'hi estarà fins el setembre. Fent un incís us diré que a part d'aquestes instantànies fetes amb el meu mòbil i per tant de pèssima qualitat, en trobareu de magnitud acollonant gràcies als dos mestres i amics, l'Antonio Narváez i en Josep Tomàs tots dos a primera fila com jo mateix i també donant voltes i cercant la millor imatge que segur van trobar. Igualment dir-vos que gràcies al Leo Bianchi l'àudio, vídeo, humus va ser perfecte gràcies al seu "hocus pocus".
La Cristina va pujar també amb el seu tenor i va proposar la magnífica balada "Beatrice", no massa coneguda pel Pere però que igualment va fer amb tot el seu saber que és molt. Em va fer molta il·lusió veure'l compartir escenari amb el quintet i la Cristina Miguel i també amb el Jöel Gonzalez al piano després de substituir al Xavi que va ser el primer en anar a fer el break. La Cristina va tocar de manera solvent i segur que molt contenta de poder-ho fer entremig de tals "monstres". Tranquil·la i segura va demostrar el seu bon nivell d'estudiant de grau superior d'alguna de les nostres escoles. Després va ser el mateix Pere qui s'hi va posar i de quina manera va fer el seu solo considerant que no coneixia el tema...uns es pregunta què hauria fet si l'hagués sabut. Després hi van haver canvis pujant Jordi Pallarés a la bateria, Adrian al saxo alto i Rodrigo G Pahlen a l'harmònica i tot junts van fer un tema de Charlie Parker. Pel darrer tema de la Jam de Jazz va pujar el Erenh? al piano, l'Emanuel, amic del Pere, a la guitarra, el Berna Hernández va substituir al Vic Moliner, la Marta Gallego va tocar la flauta, i amb aquesta formació van fer aquest darrer tema iniciat per l'harmònica del Rodrigo i que va ser l'Autumn Leeves.
De moment un enllaç a les fotos de l'Antonio Narváez a l'espera de les del Josep Tomàs:
https://www.facebook.com/antonio.narvaezdupuy/media_set?set=a.10152105602781374.1073742079.751906373&type=1
Després d'aquest magnífic tema i interpretat de manera increïble per tots ells i ella, es van apagar els llums i van intervenir els fums, hora en la qual foto el camp habitualment. El fet és que vaig quedar-me una mica més a gaudir de les elucubracions estilístiques i idees diverses de l'amic Aurelio i amb ganes d'experimentar emocions fortes. Aquestes van tardar una mica en arribar però ho van fer i de quina manera. Els que ho varen iniciar en format trio van ser el Bernat, Jordi i el mateix Aurelio. Poc després s'hi va afegir el Sergio, la Paula, i algun més que ara no em ve al cap. L'Antonio s'hi va quedar fins el final, ell, que sap aprofitar les ocasions i va poder gaudir amb la Sandra Ortega i demés músics que van pujar per fer les músiques que van fer. Voilà. Miquel Tuset i Mallol.
 |
| Gabriel Amargant i Cristina Miguel |
De moment un enllaç a les fotos de l'Antonio Narváez a l'espera de les del Josep Tomàs:
https://www.facebook.com/antonio.narvaezdupuy/media_set?set=a.10152105602781374.1073742079.751906373&type=1
 |
| Marta Gallego |
.jpg){kind=link}
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada