Concert-Home a Cal Bart amb Celeste Alías, Jordi Rossy i Jaume Llombart

Aprofito que acabo d'arribar del concert-home de cal Bart-Mafe-León, (Bartolomeo Barenghi, María Fernanda i León Barenghi) amb tres "grans" com són la Celeste Alías, Jordi Jorge Rossy i Jaume Llombart per dir-vos que com sempre ha estat esplèndid; el soparet d'avui a base de pizzes manufacturades in home, pastis de xocolata i caldos foscs ha estat exquisit. Els tres músics han començat a tocar una mica més tard del que és habitual motivat per diverses vicissituds que no venen al cas, i ho han fet amb la veu de la Celeste, el vibràfon del Jordi i la guitarra del Jaume. Una formació a trio que no fa gaire havia fet un "bolo" a Caldes de Montbui ? crec, i que avui han clavat el seu repertori. Els temes que ens han presentat han anat des dels estàndards de Jazz als boleros, passant per algun tema de la música popular italiana i algunes bossa-noves. Un públic nombrós, tot i que no a petar, ha gaudit d'allò més de la proposta mensual que ja comença a ser una mena de "clàssic" dins la programació musical. Nosaltres que hi anem sovint i avui hem vist a força gent que segur era la primera vegada que hi assistia. Això és bo, ja que vol dir que cada vegada hi ha més gent que sap de la "moguda" musical a Valldoreix. El concert m'ha semblat, musicalment parlant, tota una delícia. La veu de la Celeste, perfectament afinada i molt delicada, s'ha passejat amb solvència per cadascuna de les melodies interpretades, i acompanyant-se de la seva expressió agradable i relaxada, ens ha fet participar més en les seves cançons. Temes diversos, com hem dit, que ens han mostrat el seu saber i les seves "maneres" interpretatives que són moltes i molt bones. El Jaume ha fet un gran paper, en el seu d'acompanyant, a base de tenir poc amplificada la guitarra que ha sonat quasi acústica, i s'ha deixat anar en algun solo, tot i que curtet. Els acords han fluït amunt i avall pel mànec de la seva magnífica guitarra de caixa i el seu compromís amb el projecte és total, la qual cosa ha permès deixar la part solista exclusivament de la mà, de les dues mans del Jordi. Aquest "tros" de músic no para de sorprendrem a mi i m'imagino que també a tots vosaltres. Des del seu "paradis" aconseguit a base de tocar la bateria amb el Brad Mehldau Trio durant prop de 10 anys, va decidir baixar a la terra i picar pedra primer amb el piano i darrerament amb el vibràfon. La seva vida musical amb la trompeta, que també va durar 10 anys, es va esborrar definitivament passant-li el testimoni al seu fill Félix Rossy i ara amb el vibràfon, i segons les seves pròpies paraules, sembla que la torna a recuperar. Els solos a vibràfon, (una massa a cada mà) li recorden els que feia amb la trompeta o si més no, l'estructura mental necessària deu ser molt similar, sentint-s'hi força còmode fent-los. El piano encara el conrea, aprofundint-lo dia a dia, i al vibràfon li passarà el mateix; no passarà massa temps que en farà el que en voldrà. Un músic "total" dels pocs que tenim a casa nostra. Amb ganes d'editar l'àudio enregistrat i de penjar-lo al blog del Jazz Club La Vicentina amb el previ vist i plau de tots tres....Celeste...Voilà. Miquel Tuset i Mallol.