WTF amb Llibert Fortuny Quartet...

Llibert Fortuny Quartet a la WTF by  Josep Tomàs

El dilluns 24 de març va obrir la WTF Llibert Fortuny en formació de quartet, amb el Raül del Moral, guitarra, teclats i efectes; Tito Bonacera, baix elèctric, teclats i efectes i Gergo Borlai, bateria. Una formació a quatre però que ben bé va ser a sis a moments, on els dos guitarristes compaginaven el seu instrument amb els teclats. Un concert improvisat des de l'inici, si bé els mateixos músics coneixien ja diversos riffs o licks per sincronitzar-se a moments. 
Una WTF atípica com les que sempre fa en Llibert, amb una magnífica formació amb dos músics polivalents, (fins i tot es van intercanviar els instruments) en Raül del Moral i Tito Bonacera. Temes sense nom, sense quasi interrupció durant quasi més d'1 hora...molta marxa, funk, ritmes trepidants i grans improvisacions en clau de cap estil. La presència escènica d'en Llibert és impressionant, dominant sense bellugar una cella, i sense dominar. Relaxat com ningú, és capaç de fer el més impensable amb una gran naturalitat, i ja no parlo de la música, que sorgeix de manera immediata de la mateixa manera que els riffs "trobats" al moment i amb els quals els tres companys van haver de "bregar". Em va fer gràcia lo bé que s'ho passava en Gergo cada vegada que "sintonitzava" amb les invencions del líder. El mateix els hi passava al Raül i Tito, que se'ls veia gaudir a tots dos de la mateixa manera que amb el Gergo. Per ser temes que sorgien al moment, to i haver-hi algun senyal comunicatiu de comunió, la "cosa" va ser extraordinària. Pel meu gust el so era un "pel" excessiu bàsicament marcat pel baix elèctric i després seguit per la resta, la qual cosa fa amplificar el so total, essent súper potent, tot i posar-me els auriculars com a taps protectors. Raül va cantar el que li va rotar....es tractava de gaudir i fixo que ho van aconseguir. Comentar sobre l'excel·lència dels músics a vegades fins i tot sobra ja que molts de vosaltres ja sabeu de qui parlem i qui és, i fins i tot en coneixeu la seva trajectòria....aquest seria efectivament Llibert Fortuny, un dels músics de Jazz i demés estils, dels més mediàtics i coneguts pel gran públic. Aquest gran públic però, en desconeix segurament la seva vessant podríem dir més "salvatge", més eclèctica i trencadora d'esquemes. Les seves arts amb els dos saxos alto i tenor, a més de l'EWI, en són força conegudes i tots sabem que és un dels pocs referents de les canyes conjuntament amb el seu amic Perico Sambeat del nostre país. Raül del Moral va captivar-me amb el seu domini de les sis cordes, pedals i demés estris electrònics i informàtics. El seu domini de la música, com el del seu company a les quatre cordes, Tito, és pràcticament total...veient-lo controlar amb gran solvència els sons del petit teclat passat pel  PC. Així mateix ho feia en Tito Bonacera que quan deixava el baix s'enfrontava al seu petit teclat..aquest però amb micro incorporat aconseguint sons barreja de vocals i digitals (dels dits trepitjant les tecles del teclat). Gran dominador de les quatre cordes, de la mateixa manera va agafar la guitarra del Raül (de fet va ser aquest darrer qui li hi ho va suggerir) i va fer-la sonar amb acords i punteigs...I ja finalment, si parlem del Gergo Borsai, estarem d'acord en que és un dels bateries més potents i capaç de les més altes velocitats interpretatives amb redobles ultra-fast i igualment amb swing sobre els plats. La seva potència en el pedal del bombo és brutal, i la combinació que en fa amb el goliat a mode de redobles és impressionant....i seguiria, seguiria amb tots ells comentant-ne les seves excel·lències que en són moltes, però val més que us escolteu el concert, primera i segona part per "flipar" literalment.

Llibert, Aurelio i Jenifer  by Josep Tomàs

Aquí teniu un enllaç a totes les fotos que va fer en Josep Tomàs...

http://www.flickr.com/photos/thundershead/sets/72157642911098594/

Josep Valldeneu by Josep Tomàs

La primera hora, els primers 70 minuts van passar sense interrupcions si exceptuem les motivades per les contínues bromes i diàlegs d'en Llibert amb els companys primer a l'hora de fer-ne les presentacions i després amb la gran presència de l'Aurelio Santos. Amb ell a l'escenari, apareixent amb una gran "porra" entre les cames en posició erèctil, tot i repartint aigües als músics, hi va haver moments hilarants. Llibert no va parar de fer conya, una conya sana que ens va fer partir-nos de riure. Josep Tomàs va capturar força moments on no ens podíem aguantar el riure. En una de les ocasions, Aurelio va fer pujar a una jove aficionada, la Jenifer, a l'escenari després que Llibert reclamés la presència d'una noia a fi i efecte de tocar el Bb i així poder sortir de l'escenari ell mateix. Després d'alguns intents, Jenifer ho va aconseguir i Llibert es va poder deslliurar, tot i que encara no, ja que la música va continuar essent en Josep Valldeneu al saxo alto el primer en pujar i compartir l'escenari amb els músics. Un tema sense nom, com tots els anteriors, és el tema amb el qual va haver de lluitar. Tema carregat de funk, de ritme trepidant i que en Josep va brodar. Després d'ell van pujar  Rodrigo G. Pahlen, Daniel Gonzalez, Bernat Hernàndez, una cantant "guiri", en Lluc Casares que el tornem a tenir aquí vingut dels països baixos i alguns altres més. Les músiques ja van iniciar el camí dels estàndards i el so va baixar ostensiblement, la qual cosa vaig agrair tot i ser ja l'hora meva de marxar. En definitiva, una WTF marcada per les sorpreses permanents del Llibert i amb una descàrrega energètica musical de primer ordre. Vàrem poder constatar la gran qualitat dels músics, veient com tocaven diversos instruments i com gaudien tocant-los amb una clara demostració de satisfacció personal i alegria. Tot això ho veiem i se'ns encomana, per la qual cosa des d'aquí faig un agraïment a tots els músics capaços de comunicar amb la música i amb la seva actitud. Miquel Tuset i Mallol.