Morten Sandholt Quartet a les WTF del Jamboree

Morten Sandholt  by  Josep Tomàs

Ara mateix, plantat davant la finestra oberta, després de metro i tren de l'antic carrilet, doncs ara mateix encara li deuen estar fotent al Jamboree, amb l'Aurelio Santos al capdavant conjuntament am el seu més estret col·laborador, el Leo Bianchi controlant-ho tot i amb tots els músics que avui hi han participat liderats pel Morten Sandholt, i amb el Jose Alberto Medina Quintana, Martin Leiton i Carlos Falanga i els que després s'hi han afegit. I li deuen estar fotent en total conjuminació amb el més Free que et puguis imaginar, i des dient les paraules del mateix Aurelio, els qui no hi som a aquestes hores, no hi som per diversos motius i cap d'ells és perquè no ens agrada el que ara mateix fan. És tard (i vol ploure), és un motiu....Ens fotran fora de casa (la dona), és un altre motiu...etc...A mi m'agrada el Jazz, estàndards i no, el que sigui....i qui em va fer entrar en aquest món, jo que venia del Rock Progressiu, Sinfónic, Blues (americà i anglès), Rock, etc..va ser el Miles Davis i el seu Bitches Brew, també Weather Report i els seus magnífics discos. Fins i tot abans, els que vam poder escoltar a King Crimson, Van der Graaf Generator, Yes, Pink Floid, Soft Machine i tants altres....doncs havent escoltat tot això no ens espanta gens el que faci l'Aurelio a partir de les 23h i fins les 2h. O sigui què, estimat Aurelio, no hi som per motius diversos i cap d'ells te relació amb els gustos personals.
Avui, el Morten ha organitzat un quartet amb tres monstres més, els quals ens han fet gaudir molt i molt jo crec que a tots els presents. Ja li he comentat que els temes escollits han estat magnífics i són aquests:

1.- Sense títol
2.- Mood Indigo (Duke Ellington)
3.- Sense Títol (Korg MS10)
4.- Hot House (Tadd Dameron)
5.- Ask Me Now (Thelonious Monk)
6.- Rastaman Chant (Antoine Roney)
7.- Back At The Chicken Shack (Jimmy Smith)

I millors han estat les interpretacions. De fet no es pot pensar en que la primera part hagi estat un concert, ja que s'albirava un ambient de pura improvisació, la qual cosa augmenta en molts punts el valor de les músiques interpretades. Ara mateix se'm fa prou difícil (cansament i son) comentar abastament els temes, solos i demés però voldria dir que s'han mostrat súper professionals mantenint una compenetració extraordinària tots quatre. Després d'ells hi ha hagut una jove cantant, la Amanda, un guitarrista colombià Pablo López, força bo, i ja deixant pas a d'altres pianistes i bateria, el Xavi Torres Vicente, Daniel Gonzalez, Jeppe Rasmussen,  Claudio Marrero Santana, Raynald Colom, i potser algú més que no recordo o no vull recordar....Ja m'enteneu, els que hi heu vingut.....En definitiva una WTF com sempre, de molta qualitat humana i musical, farcida de bons temes i amb una molt bona presència de públic, cosa que a les 20h (hora d'inici) no ho semblava pas, que s'ompliria. Resumint, de puta mare!!! 

Ara faltarà comentar una mica els temes. A veure quan m'hi poso!

Miquel Tuset i Mallol