Va una mica més.......Mentre el Barça empatava a 2 amb el PSG, uns quants érem al Campari Milano escoltant un magnífic trio fent temes de Benny Golson, Thelonious Monk, Dave Brubeck, Sonny Rollins, etc.....tres "mosqueters" amb noms i cognoms....Geni Barry, Joan Monné i Nono Fernández. O sigui que.... no tot són pilotes.....mentre hi hagi algunes notes.....
Vaig arribar a misses dites, començat el primer tema, però ja vaig veure i escoltar-los amb la mateixa "entrega" vital per part de tots tres i que va durar tot el concert. Una de les moltes virtuts que te en Geni Barry és precisament això, l'energia en les interpretacions i la seva vitalitat i comunicació tan particulars. Desinhibit com el què més, no para de felicitar als companys i d'admirar-se de les seves "accions" musicals. En els solos, "brilla" de manera especial en tots els tempos, en especial per a mi, en les balades. Van interpretar un "Ruby My dear" meravellós. Però no se l'ha d'oblidar en els tempos més "boppers" en els quals demostra la seva agilitat mental i física en la manipulació de les masses...amunt i avall pel seu vibràfon. Acompanyat com anava, acompanyats com anaven tots tres, entre ells, Joan Monné va arribar també a cotes altíssimes de sensibilitat i finor al piano. Els solos van ser precisos i melòdics, ràpids quan convenia i més pausats quan també...La compenetració amb l'altre "mosqueter", en Nono Fernández va ser perfecte, fins i tot en les mirades còmplices entre ambdós quan en Geni en feia alguna de les seves...."virgueries". Dóna gust veure'l tocar i també crec que transmet una mena de "pau" interior que s'encomana, i això, se li ha d'agrair molt. Parlant del Nono només es poden dir qualificacions positives, ja ho sabeu. Trempat i simpàtic, se li notava que estava molt a gust (com sempre quan toca) en particular fent-ho amb els companys que tenia i més si considerem que amb el Geni havien tocat força, temps abans. Va mantenir un "ritme" i "pulsió" constants i precisos durant tot el concert, demostrant posseir una gran energia mental i física. La part interpretativa va ser excel·lent, primer acompanyant als companys i després en els seus propis solos, plens de tècnica, velocitat, sensibilitat i melodia. Va mostrar una gran atenció vers les incidències musicals "in situ" (ja sé que és evident, que tots ho feu, tots ho fan) en especial les "modificacions" introduïdes pel Geni, que sempre en sol fer i que s'han de "capturar" quan passen. En definitiva un gran trio per una gran nit amb moltes "notes" en la Cocteleria Campari Milano, mentre que a Paris corrien les "pilotes". Una vegada editat l'àudio, el podreu escoltar al blog del Jazz Club La Vicentina. Voilà. Miquel Tuset i Mallol.
Vaig arribar a misses dites, començat el primer tema, però ja vaig veure i escoltar-los amb la mateixa "entrega" vital per part de tots tres i que va durar tot el concert. Una de les moltes virtuts que te en Geni Barry és precisament això, l'energia en les interpretacions i la seva vitalitat i comunicació tan particulars. Desinhibit com el què més, no para de felicitar als companys i d'admirar-se de les seves "accions" musicals. En els solos, "brilla" de manera especial en tots els tempos, en especial per a mi, en les balades. Van interpretar un "Ruby My dear" meravellós. Però no se l'ha d'oblidar en els tempos més "boppers" en els quals demostra la seva agilitat mental i física en la manipulació de les masses...amunt i avall pel seu vibràfon. Acompanyat com anava, acompanyats com anaven tots tres, entre ells, Joan Monné va arribar també a cotes altíssimes de sensibilitat i finor al piano. Els solos van ser precisos i melòdics, ràpids quan convenia i més pausats quan també...La compenetració amb l'altre "mosqueter", en Nono Fernández va ser perfecte, fins i tot en les mirades còmplices entre ambdós quan en Geni en feia alguna de les seves...."virgueries". Dóna gust veure'l tocar i també crec que transmet una mena de "pau" interior que s'encomana, i això, se li ha d'agrair molt. Parlant del Nono només es poden dir qualificacions positives, ja ho sabeu. Trempat i simpàtic, se li notava que estava molt a gust (com sempre quan toca) en particular fent-ho amb els companys que tenia i més si considerem que amb el Geni havien tocat força, temps abans. Va mantenir un "ritme" i "pulsió" constants i precisos durant tot el concert, demostrant posseir una gran energia mental i física. La part interpretativa va ser excel·lent, primer acompanyant als companys i després en els seus propis solos, plens de tècnica, velocitat, sensibilitat i melodia. Va mostrar una gran atenció vers les incidències musicals "in situ" (ja sé que és evident, que tots ho feu, tots ho fan) en especial les "modificacions" introduïdes pel Geni, que sempre en sol fer i que s'han de "capturar" quan passen. En definitiva un gran trio per una gran nit amb moltes "notes" en la Cocteleria Campari Milano, mentre que a Paris corrien les "pilotes". Una vegada editat l'àudio, el podreu escoltar al blog del Jazz Club La Vicentina. Voilà. Miquel Tuset i Mallol.
.jpg){kind=link}
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada