Hola de nou amigues i amics del Jazz Club La Vicentina. Sembla que tinc la intenció d'acabar la feina, i així que em poso a escriure quatre ratlles, aquesta vegada sí, sobre com va anar el darrer dia del Festival.
El 3er dia el vàrem fer, com és costum, emmarcat en la Festa Major, i participant-hi l'Escola de Música Moderna Sant Vicenç. Aquesta vegada, i donada la situació demogràfica, de combos de l'escola només n'ha va haver un, tot i que per diversos motius, només dos dels membres d'aquest combo hi varen poder participar. Agraeixo als músics, professionals, que els van acompanyar i així els dos joves integrants del combo, varen poder tocar els seus tres temes.
Els joves músics, estudiants, integrants del combo varen ser l'Hèctor Blanch i el Valentí Tuset. Els altres dos músics professionals, el Miquel Ballester i l'Oriol Roca.
Varen començar amb un tema a ritme de "reggae" anomenat "Flying away" molt ben cantat per l'Hèctor, qui te una veu prou aguda, arribant a registres molt alts i entonant perfectament. El Valentí va fer un bon solo, mentre l'Hèctor també amb guitarra acústica anava marcant el ritme "reggae". Uns bons aplaudiments ban donar pas al següent tema dels Gun's and Roses anomenat "Sweet child of mine" marcat molt bé per la bateria del Miquel i iniciat per la guitarra del Valentí, una Fender Estratocaster que va sonar força bé, fent la melodia, tantes vegades escoltada i que va fer que la gent se l'escoltés amb moltes ganes. I al darrera, la secció rítmica formada pel Miquel i l'Oriol, mantenint la pulsió del tema en tot moment i permetent que el Valentí fes el seu bon solo. En definitiva, varen fer un bon tema dels Gun's, per després continuar amb el "I've got a feeling", amb un ritme una mica més calmat. Un tema que l'Hèctor va cantar amb la seva característica veu, arribant a uns molt aguts, i que el Valentí va marcar força bé rítmicament amb la guitarra, i així, aquests dos joves varen anar acabant la seva participació en aquest Festival.
S'ha de comentar que la Plaça de Sant Jordi era plena de gom a gom, situació normal per les dates de la Festa Major i també pel fet d'haver-hi la proposta musical que va agradar tothom.
El plat gros encara havia de venir i ho va fer amb el grup Music Arqueology, quartet de Jazz on el bateria, en Miquel Ballester, és també professor de bateria de l'Escola de Música Moderna Sant Vicenç. La resta de companys del grup varen ser el Nando Picó, saxo tenor / Toni López, guitarra / Oriol Roca, contrabaix.
Aquest grup ha enregistrat el seu primer treball, eminentment Jazzístic i amb uns magnífics temes com el "Work Song" del Nat Adderley. Precisament aquest va ser el primer tema de la nit.
El tema comença amb la coneguda melodia marcada pels cops de la bateria i repetit el chorus dues vegades, per donar pas a la B, i així començar el solo. El primer en fer-ho va ser el Nando Picó qui ens va deixar els primers sons del seu magnífic saxo tenor, un Selmer Mark 6. Un solo que va començar a ritme de corcheres i fent algun treset, solo melòdic i precís rítmicament parlant que arrencar els primers aplaudiments de la nit. Després d'ell vam poder escoltar el so nítid de la guitarra del Toni López, qui ens va fer un solo precís, delicat i amb un gran sentit rítmic. Després d'ell el solo del contrabaix de l'Oriol Roca i ja deixar pas als "quatres" que varen fer els altres tres músics amb la bateria del Miquel Ballester. Després d'això, tornar al tema i acabar-lo per escoltar els merescuts aplaudiments.
El següent tema va ser el conegut "The days of wine and roses" del Henry Mancini. Un tema interpretat a ritme de bossanova, que comença amb la coneguda melodia on es fa un primer cor de tot el tema per després començar amb els solos. Va ser el Nando qui va començar el seu torn, amb un bon solo, fent alguns arpegis i rifs de gran factura, per després seguir-lo el Toni a la guitarra, un so prou nítid i fet amb una digitació precisa, gens entretallada, demostrant-nos que és un gran guitarrista. Després d'ell hi varen tornar amb la melodia del tema, amb el saxo del Nando, mentre sempre la secció rítmica de contrabaix, guitarra rítmica i bateria, mantenien la pulsió de la "bossa".
El tercer tema va ser una mena de balada, amb un "swing" força dolç, iniciada pel Nando, ja fent el seu solo com a continuació melòdica de la melodia. Un solo on el saxo l'escoltaves anar amunt i avall seguint arpegis i escales força complicades i amb una gran imaginació. Sempre després del Nando, el Toni i el seu magnífic so de la seva guitarra. Un solo també farcit d'idees melòdiques i harmòniques, amb una seqüència d'acords precisos. El Toni va demostrar-nos de quina manera controla l'assumpte de la guitarra. Vaja, és un gran guitarrista. L'Oriol va ser el següent que va fer algunes notes en el seu solo i deixar pas a la melodia de la mà del Nando i així acabar el tema tots plegats.
El quart tema va ser el conegut "Bye bye Blackbird", tema fet amb un "swing" remarcable, que després de passar un chor del tema, van començar la roda de solos, essent el Nando el qui els va començar. Un solo adequat i farcit d'idees melòdiques amb una molt bona sonoritat i fent unes escales molt ben trenades. Li va seguir el Toni a la guitarra fent-lo també a la perfecció, mantenint el seu magnífic so, i mentre, al darrera els dos rítmics, contrabaix i bateria, mantenint un "swing" increïble. Després del solo del Toni el va fer l'Oriol i la seva "berra". Un molt bon solo d'uns dels contrabaixistes més sol·licitat. Va demostrar-nos la seva versatilitat, com el Miquel, acompanyant els joves músics de l'escola, i ho va fer també mostrant-nos la seva habilitat en aquest context Jazzístic. Després d'ell van començar a fer la roda de "quatres" amb el Miquel a la bateria. Uns quatres on hi van participar tots, permetent que el bateria es lluís a la perfecció, per donar pas a la melodia i després acabar el tema. Uns bons aplaudiments que varen deixar pas al cinquè tema de la nit.
Aquest tema va ser iniciat, melòdicament, per guitarra i saxo, amb un ritme més aviat "funky". El primer en fer els solos va ser ara el Toni a la guitarra, fent-lo a la perfecció. Un gran solo amb marcats rifs "blueseros", on va lluir de manera magnífica. Després d'ell, el so potent del saxo tenor del Nando i les seves idees melòdiques i rítmiques alhora que harmòniques, ens varen deixar bocabadats; un solo que va estar remarcat per bateria i contrabaix mentre ell, al cap davant, anava desgranant les tan ben buscades notes. Una vegada acabat el seu solo, vam poder gaudir del magnífic solo del Miquel Ballester a la bateria, que ens va demostrar el perquè és un mestre d'aquest instrument rítmic. Després d'ells, altra cop amb la melodia del tema, per fer el parell de chorus i acabar-lo entre els aplaudiments del públic.
Després vam donar pas a la Jam Session i s'hi varen posar amb un "Blues", ara cantat per la Marina Tuset. El tema va ser el "I've got trouble" de la Christina Aguilera. Primer la veu cantant, Marina, va fer-ne la melodia amb la seva potent veu i després deixar que el Nando comencés el seu solo, magnífic amb so texà, i després que fos el Toni que també fes la seva part. Una vegada acabat, hi va tornar la Marina, fent la melodia i després els característics "breaks" del tema marcats pel bateria.
Aplaudiments per deixar pas al següent tema, que va ser una balada, tocada un pel més "viva" de lo habitual. Un tema que la Marina broda a la perfecció amb les seves modulacions tot i després d'haver-ne fet la melodia. El Nando va començar el seu solo, també amb clares notacions "blueseres", per després seguir-lo en el seu solo el Toni, també amb el ritme ben marcat pel Miquel. Ara va ser la Marina qui es va posar a fer el seu solo a a veu, fent una mena de "scat" melòdic que va anar-se esvaint, acabant el tema i fent que se sentissin uns aplaudiments merescuts.
Vam deixar descansar la Marina i vàrem pujar a tocar la Sílvia Juncà saxo tenor, jo mateix al saxo alt. El tema va ser un "blues" l'Straight no Chaser", del Thelonius Monk. El vam començar tots plegats i va ser la Sílvia qui va començar la roda dels solos. Un bon solo, interpretat per una jove saxofonista habitual a les Jam Sessions del darrer divendres de cada mes al Jazz Club La Vicentina. Després d'ella em va tocar a mi fer-lo, i deu ni do com em va anar. Va sonar prou modern, seguint l'estructura harmònica més o menys encabida, i fent-lo sense deixar reposar massa els silencis, que sempre n'hi ha d'haver. Va continuar el Nando fent el seu, que va resultar magnífic per tècnica i coneixement. Un llarg solo on va mostrar la manera com s'ha de fer, de manera tranquil·la, i fent els rifs adequats. Ara el guitarra va ser el Toni González, gran guitarrista i amic, assidu a les manifestacions d'aquest Festival, on ja hi ha vingut en dues ocasions, i que també es presenta a les Jams dels divendres. El Toni va fer un magnífic solo amb acords i melodia, tot molt ben executat. Li va seguir l'altre guitarrista, l'oficial del grup, el Toni López fent també un gran solo, a l'estil dels que ja li havíem escoltat. Després d'aquest magnífic solo, vam començar a fer la roda de "quatres", tots amb el bateria, permetent que es lluïs força. Una vegada acabats els "quatres" ens hi vàrem posar amb el "tema" per acabar-lo tots plegats.
Vam convidar a diversos músics que hi havia a la plaça, i que van ser, el Xavier Aymà i la Time Meyer. Ella va cantar un tema "estàndard" el "Don't get around much anymore", tema del gran Duke Ellingtoni lletra de Bob Russell. Qui va començar la tanda de solos va ser el Nando amb el seu saxo tenor, fent-ne un de molt ben trenat. Després d'ell, la Time hi va tornar amb el tema i així el varen acabar.
El següent tema que va cantar la Time va ser el conegut "Night and Day", del Cole Porter. Va iniciar-lo ella cantant el tema tant i tant conegut, fent el "pont" de manera perfecta. S'ha de dir que va cantar força bé, és a dir, que la Time, canta força bé. Després d'ella s'hi va posar el Toni a fer algunes notes a mode de solo, acompanyat també per la Time que va fer-ne alguna a mode de solo. Trossos de melodia es van anar combinant amb trossos de solos dels guitarristes, per ja tornar-hi amb el tema, cantat, i acabar-lo després de dues repeticions del final.
Després d'aquest tema, vam poder escoltar-ne un altre amb la Time, el conegut "Route 66". Un tema a ritme de "swing" però de marcada arrel bluesera, fin i tot rock and rolera. Ella en va fer dos chorus molt ben cantats per deixar pas al primer solo, ara sí, del Nando Picó i el seu magnífic tenor. Un solo de marcat accent bluesy amb alguns "trulls" a mode d'escales ascendents i descendents i d'altres "rifs" diversos. S'hi va tornar a posar la Time amb el tema per fer-ne un primer chor i deixar a la guitarra del Toni González que fes el seu trosset. Un solo ben aconseguit amb algunes notes a mode repetició rítmica, també melòdica i que va fer-nos gaudir d'allò més. Hi va tornar la Time Meyer amb la seva magnífica veu i s'ha de dir també, amb el seu ball, mentre canta. Finalment, varen acabar tots plegats escoltant llargs aplaudiments.
Després vam tocar el "Beautiful Day", tema iniciat pel meu saxo alt, fent la melodia d'aquest preciós tema i després començar el meu solo. Un solo que va sortir prou bé, i que va seguir la harmonia amb prou encert, tenint en compte que soc totalment "amateur". Després s'hi va ficar la Sílvia amb el seu so profund del seu tenor. Va fer-lo amb molta idea i prou recursos fent-nos gaudir a tots plegats. Va continuar el Toni González a fer el seu trosset, fent-nos una demostració d'arpegis i sons diversos, escales i demès virgueries tècniques. Després d'ell, l'incansable Oriol Roca i la seva "berra". Ell que no va parar en cap moment de tocar, la qual cosa els hi sol passar als contrabaixistes, i que va fer un solo molt ben aconseguit, melòdic i harmònic. Ja per acabar, vaig tornar a fer la melodia d'aquesta preciosa balada i després de dos finals, varem acabar rebent uns forts aplaudiments.
Vam convidar al Jesus a la bateria i vàrem fer el tema "les fulles mortes", l"'Autumn Leaves". La Sílvia va començar la tanda de solos fent-lo molt ben aconseguit i amb molt bon so. Després d'ella m'hi vaig ficar jo mateix aconseguint fer-lo també de manera digna i seguint l'harmonia i fent-ne un de un pel llarg, però ja se sap, quan va més o menys bé, no el deixaries mai. En acabar-lo, deixant-me algun compàs, s'hi va ficar el Toni a fer el seu. Com sempre, ens en va fer un de complet, "jugant" amb melodia i fent diversos acords inversemblants, d'aquells que, modificats, augmentats o disminuïts, adquireixen una altra dimensió. Aplaudiments per deixar pas al solo de l'Oriol Roca, que incansable tota la nit, encara tenia forces per fer uns magnífics solos. Ens hi vam posar amb la coneguda melodia tots els vents, i després vam acabar el tema després de fer combinacions entre la Sílvia i jo mateix. I així vam acabar aquest conegut tema, fent jo un final d'aquells que sembla que no s'acabi mai.
Vam convidar de nou a la Time a cantar i ens va fer el "Kansas City". També va pujar el Josep Mª a la bateria. Ella s'hi va posar amb la melodia del tema i així va deixar pas al solo del Nando, curtet ja que ho van anar combinant amb la Time. Després hi va tornar el Toni i la seva guitarra a fer el solo, un solo de marcat estil "rythm & blues", tal és el tema. Bones combinacions melòdiques van deixar pas al solo del gran Oriol Roca, demostrant-nos "lo màquina" que és. La Time s'hi va ficar de nou i ja per acabar-lo entre forts aplaudiments.
El següent tema va ser l'"All of me", fet a ritme de "swing", i cantat de manera perfecte. La Sílvia va iniciar al tanda de solos, amb un so lleugerament "estripat" a voluntat, i molt ben aconseguit. Després d'ella hi va tornar la Time amb la melodia fent el tema de nou per deixar pas al solo del Toni que de nou ens va meravellar amb les seves idees. El Nando va continuar, també de manera incansable, fent-lo clavat amb algunes virgueries harmòniques i melòdiques, fent-nos aplaudir. Time va tornar amb el tema, que s'ha de dir que el va fer en el més pur estil "Billie Holiday". Fent diverses repeticions del final, van acabar el tema entre forts aplaudiments.
Després ens hi vam posar a fer el "Take the A train", del Duke, la Sílvia, Nando i jo mateix. Vaig ser jo qui va començar la roda de solos. Un solo que va sortir prou bé, i del qual en vaig fer alguns chorus, seguint prou bé l'harmonia i fent-lo de manera prou digna i aconseguint un bon so. Després va ser la guitarra del Toni López qui de nou ens va fer gaudir amb les seves idees i imaginació estilística i harmònica. Va fer un solo molt ben trenat, i com sol fer, li va afegir tota una sèrie d'acords clavats. Després d'ell, s'hi va posar la Sílvia a fer la seva part. Un bon solo del seu tenor, ens va demostrar l'evolució d'aquesta jove saxofonista, que cada dia que passa, ho fa millor. Amb tot això ja portàvem dues hores fotent-li. Després d'ella, va ser el Toni González qui va fer-ne la seva part, també amb una gran tècnica estilística. Va continuar el Nando que amb el seu saxo tenor va mostrar de nou el seu poder, la seva tècnica i coneixement, i després del seu magnífic solo, va deixar pas als "quarts" amb el bateria, introduint el conegut "rif" del tema. Després, hi vam tornar amb la melodia tots els tres vents, i així vàrem anar arribant al final del tema, acabant-lo tots plegats i rebent uns forts aplaudiments del, públic que no ens va abandonar en tota la nit.
El darrer tema de la nit va ser el "Cantaloupe Island" del gran Herbie Hancok que vàrem iniciar tots els vents. El Nando va ser el primer en fer el seu solo, fent-lo de manera excel·lent. Un tema de pocs acords, ideal per improvisar i que està emmarcat dins l'estil "modal", estil desenvolupat pel Miles Davis. Un solo que va aconseguir aplaudiments. Després vaig ser jo qui m'hi vaig ficar en el solo, fent unes escales que varen semblar dissonants però que encaixaven força bé en l'harmonia. El so cada vegada era millor, la qual cosa s'agraeix. Després li va tocar al Toni González fer la seva part de solo, un magnífic solo, nítid i clar, que va deixar pas al següent músic, que va resultar ser la Sílvia. Ella s'hi va ficar de valent, ja a les acaballes de la nit, llarga nit. Un solo ben aconseguit, amb suavitat i de vegades rudesa com ella sap fer, obtenint aquests diversos sons del seu tenor. Després d'ella, el Nando hi va tornar amb una roda per deixar pas a tornar al tema, on ens hi vam ficar tots els tres vents. Vam estar fent els chorus del tema un parell de vegades, per acabar-lo tots plegats.
D'aquesta manera vam acabar el tercer i darrer dia de Festival amb una bona assistència de públic i de participació de músics a la Jam Session.
Miquel Tuset.
S'ha de comentar que la Plaça de Sant Jordi era plena de gom a gom, situació normal per les dates de la Festa Major i també pel fet d'haver-hi la proposta musical que va agradar tothom.
El plat gros encara havia de venir i ho va fer amb el grup Music Arqueology, quartet de Jazz on el bateria, en Miquel Ballester, és també professor de bateria de l'Escola de Música Moderna Sant Vicenç. La resta de companys del grup varen ser el Nando Picó, saxo tenor / Toni López, guitarra / Oriol Roca, contrabaix.
Aquest grup ha enregistrat el seu primer treball, eminentment Jazzístic i amb uns magnífics temes com el "Work Song" del Nat Adderley. Precisament aquest va ser el primer tema de la nit.
El tema comença amb la coneguda melodia marcada pels cops de la bateria i repetit el chorus dues vegades, per donar pas a la B, i així començar el solo. El primer en fer-ho va ser el Nando Picó qui ens va deixar els primers sons del seu magnífic saxo tenor, un Selmer Mark 6. Un solo que va començar a ritme de corcheres i fent algun treset, solo melòdic i precís rítmicament parlant que arrencar els primers aplaudiments de la nit. Després d'ell vam poder escoltar el so nítid de la guitarra del Toni López, qui ens va fer un solo precís, delicat i amb un gran sentit rítmic. Després d'ell el solo del contrabaix de l'Oriol Roca i ja deixar pas als "quatres" que varen fer els altres tres músics amb la bateria del Miquel Ballester. Després d'això, tornar al tema i acabar-lo per escoltar els merescuts aplaudiments.
El següent tema va ser el conegut "The days of wine and roses" del Henry Mancini. Un tema interpretat a ritme de bossanova, que comença amb la coneguda melodia on es fa un primer cor de tot el tema per després començar amb els solos. Va ser el Nando qui va començar el seu torn, amb un bon solo, fent alguns arpegis i rifs de gran factura, per després seguir-lo el Toni a la guitarra, un so prou nítid i fet amb una digitació precisa, gens entretallada, demostrant-nos que és un gran guitarrista. Després d'ell hi varen tornar amb la melodia del tema, amb el saxo del Nando, mentre sempre la secció rítmica de contrabaix, guitarra rítmica i bateria, mantenien la pulsió de la "bossa".
El tercer tema va ser una mena de balada, amb un "swing" força dolç, iniciada pel Nando, ja fent el seu solo com a continuació melòdica de la melodia. Un solo on el saxo l'escoltaves anar amunt i avall seguint arpegis i escales força complicades i amb una gran imaginació. Sempre després del Nando, el Toni i el seu magnífic so de la seva guitarra. Un solo també farcit d'idees melòdiques i harmòniques, amb una seqüència d'acords precisos. El Toni va demostrar-nos de quina manera controla l'assumpte de la guitarra. Vaja, és un gran guitarrista. L'Oriol va ser el següent que va fer algunes notes en el seu solo i deixar pas a la melodia de la mà del Nando i així acabar el tema tots plegats.
El quart tema va ser el conegut "Bye bye Blackbird", tema fet amb un "swing" remarcable, que després de passar un chor del tema, van començar la roda de solos, essent el Nando el qui els va començar. Un solo adequat i farcit d'idees melòdiques amb una molt bona sonoritat i fent unes escales molt ben trenades. Li va seguir el Toni a la guitarra fent-lo també a la perfecció, mantenint el seu magnífic so, i mentre, al darrera els dos rítmics, contrabaix i bateria, mantenint un "swing" increïble. Després del solo del Toni el va fer l'Oriol i la seva "berra". Un molt bon solo d'uns dels contrabaixistes més sol·licitat. Va demostrar-nos la seva versatilitat, com el Miquel, acompanyant els joves músics de l'escola, i ho va fer també mostrant-nos la seva habilitat en aquest context Jazzístic. Després d'ell van començar a fer la roda de "quatres" amb el Miquel a la bateria. Uns quatres on hi van participar tots, permetent que el bateria es lluís a la perfecció, per donar pas a la melodia i després acabar el tema. Uns bons aplaudiments que varen deixar pas al cinquè tema de la nit.
Aquest tema va ser iniciat, melòdicament, per guitarra i saxo, amb un ritme més aviat "funky". El primer en fer els solos va ser ara el Toni a la guitarra, fent-lo a la perfecció. Un gran solo amb marcats rifs "blueseros", on va lluir de manera magnífica. Després d'ell, el so potent del saxo tenor del Nando i les seves idees melòdiques i rítmiques alhora que harmòniques, ens varen deixar bocabadats; un solo que va estar remarcat per bateria i contrabaix mentre ell, al cap davant, anava desgranant les tan ben buscades notes. Una vegada acabat el seu solo, vam poder gaudir del magnífic solo del Miquel Ballester a la bateria, que ens va demostrar el perquè és un mestre d'aquest instrument rítmic. Després d'ells, altra cop amb la melodia del tema, per fer el parell de chorus i acabar-lo entre els aplaudiments del públic.
Després vam donar pas a la Jam Session i s'hi varen posar amb un "Blues", ara cantat per la Marina Tuset. El tema va ser el "I've got trouble" de la Christina Aguilera. Primer la veu cantant, Marina, va fer-ne la melodia amb la seva potent veu i després deixar que el Nando comencés el seu solo, magnífic amb so texà, i després que fos el Toni que també fes la seva part. Una vegada acabat, hi va tornar la Marina, fent la melodia i després els característics "breaks" del tema marcats pel bateria.
Aplaudiments per deixar pas al següent tema, que va ser una balada, tocada un pel més "viva" de lo habitual. Un tema que la Marina broda a la perfecció amb les seves modulacions tot i després d'haver-ne fet la melodia. El Nando va començar el seu solo, també amb clares notacions "blueseres", per després seguir-lo en el seu solo el Toni, també amb el ritme ben marcat pel Miquel. Ara va ser la Marina qui es va posar a fer el seu solo a a veu, fent una mena de "scat" melòdic que va anar-se esvaint, acabant el tema i fent que se sentissin uns aplaudiments merescuts.
Vam deixar descansar la Marina i vàrem pujar a tocar la Sílvia Juncà saxo tenor, jo mateix al saxo alt. El tema va ser un "blues" l'Straight no Chaser", del Thelonius Monk. El vam començar tots plegats i va ser la Sílvia qui va començar la roda dels solos. Un bon solo, interpretat per una jove saxofonista habitual a les Jam Sessions del darrer divendres de cada mes al Jazz Club La Vicentina. Després d'ella em va tocar a mi fer-lo, i deu ni do com em va anar. Va sonar prou modern, seguint l'estructura harmònica més o menys encabida, i fent-lo sense deixar reposar massa els silencis, que sempre n'hi ha d'haver. Va continuar el Nando fent el seu, que va resultar magnífic per tècnica i coneixement. Un llarg solo on va mostrar la manera com s'ha de fer, de manera tranquil·la, i fent els rifs adequats. Ara el guitarra va ser el Toni González, gran guitarrista i amic, assidu a les manifestacions d'aquest Festival, on ja hi ha vingut en dues ocasions, i que també es presenta a les Jams dels divendres. El Toni va fer un magnífic solo amb acords i melodia, tot molt ben executat. Li va seguir l'altre guitarrista, l'oficial del grup, el Toni López fent també un gran solo, a l'estil dels que ja li havíem escoltat. Després d'aquest magnífic solo, vam començar a fer la roda de "quatres", tots amb el bateria, permetent que es lluïs força. Una vegada acabats els "quatres" ens hi vàrem posar amb el "tema" per acabar-lo tots plegats.
Vam convidar a diversos músics que hi havia a la plaça, i que van ser, el Xavier Aymà i la Time Meyer. Ella va cantar un tema "estàndard" el "Don't get around much anymore", tema del gran Duke Ellingtoni lletra de Bob Russell. Qui va començar la tanda de solos va ser el Nando amb el seu saxo tenor, fent-ne un de molt ben trenat. Després d'ell, la Time hi va tornar amb el tema i així el varen acabar.
El següent tema que va cantar la Time va ser el conegut "Night and Day", del Cole Porter. Va iniciar-lo ella cantant el tema tant i tant conegut, fent el "pont" de manera perfecta. S'ha de dir que va cantar força bé, és a dir, que la Time, canta força bé. Després d'ella s'hi va posar el Toni a fer algunes notes a mode de solo, acompanyat també per la Time que va fer-ne alguna a mode de solo. Trossos de melodia es van anar combinant amb trossos de solos dels guitarristes, per ja tornar-hi amb el tema, cantat, i acabar-lo després de dues repeticions del final.
Després d'aquest tema, vam poder escoltar-ne un altre amb la Time, el conegut "Route 66". Un tema a ritme de "swing" però de marcada arrel bluesera, fin i tot rock and rolera. Ella en va fer dos chorus molt ben cantats per deixar pas al primer solo, ara sí, del Nando Picó i el seu magnífic tenor. Un solo de marcat accent bluesy amb alguns "trulls" a mode d'escales ascendents i descendents i d'altres "rifs" diversos. S'hi va tornar a posar la Time amb el tema per fer-ne un primer chor i deixar a la guitarra del Toni González que fes el seu trosset. Un solo ben aconseguit amb algunes notes a mode repetició rítmica, també melòdica i que va fer-nos gaudir d'allò més. Hi va tornar la Time Meyer amb la seva magnífica veu i s'ha de dir també, amb el seu ball, mentre canta. Finalment, varen acabar tots plegats escoltant llargs aplaudiments.
Després vam tocar el "Beautiful Day", tema iniciat pel meu saxo alt, fent la melodia d'aquest preciós tema i després començar el meu solo. Un solo que va sortir prou bé, i que va seguir la harmonia amb prou encert, tenint en compte que soc totalment "amateur". Després s'hi va ficar la Sílvia amb el seu so profund del seu tenor. Va fer-lo amb molta idea i prou recursos fent-nos gaudir a tots plegats. Va continuar el Toni González a fer el seu trosset, fent-nos una demostració d'arpegis i sons diversos, escales i demès virgueries tècniques. Després d'ell, l'incansable Oriol Roca i la seva "berra". Ell que no va parar en cap moment de tocar, la qual cosa els hi sol passar als contrabaixistes, i que va fer un solo molt ben aconseguit, melòdic i harmònic. Ja per acabar, vaig tornar a fer la melodia d'aquesta preciosa balada i després de dos finals, varem acabar rebent uns forts aplaudiments.
Vam convidar al Jesus a la bateria i vàrem fer el tema "les fulles mortes", l"'Autumn Leaves". La Sílvia va començar la tanda de solos fent-lo molt ben aconseguit i amb molt bon so. Després d'ella m'hi vaig ficar jo mateix aconseguint fer-lo també de manera digna i seguint l'harmonia i fent-ne un de un pel llarg, però ja se sap, quan va més o menys bé, no el deixaries mai. En acabar-lo, deixant-me algun compàs, s'hi va ficar el Toni a fer el seu. Com sempre, ens en va fer un de complet, "jugant" amb melodia i fent diversos acords inversemblants, d'aquells que, modificats, augmentats o disminuïts, adquireixen una altra dimensió. Aplaudiments per deixar pas al solo de l'Oriol Roca, que incansable tota la nit, encara tenia forces per fer uns magnífics solos. Ens hi vam posar amb la coneguda melodia tots els vents, i després vam acabar el tema després de fer combinacions entre la Sílvia i jo mateix. I així vam acabar aquest conegut tema, fent jo un final d'aquells que sembla que no s'acabi mai.
Vam convidar de nou a la Time a cantar i ens va fer el "Kansas City". També va pujar el Josep Mª a la bateria. Ella s'hi va posar amb la melodia del tema i així va deixar pas al solo del Nando, curtet ja que ho van anar combinant amb la Time. Després hi va tornar el Toni i la seva guitarra a fer el solo, un solo de marcat estil "rythm & blues", tal és el tema. Bones combinacions melòdiques van deixar pas al solo del gran Oriol Roca, demostrant-nos "lo màquina" que és. La Time s'hi va ficar de nou i ja per acabar-lo entre forts aplaudiments.
El següent tema va ser l'"All of me", fet a ritme de "swing", i cantat de manera perfecte. La Sílvia va iniciar al tanda de solos, amb un so lleugerament "estripat" a voluntat, i molt ben aconseguit. Després d'ella hi va tornar la Time amb la melodia fent el tema de nou per deixar pas al solo del Toni que de nou ens va meravellar amb les seves idees. El Nando va continuar, també de manera incansable, fent-lo clavat amb algunes virgueries harmòniques i melòdiques, fent-nos aplaudir. Time va tornar amb el tema, que s'ha de dir que el va fer en el més pur estil "Billie Holiday". Fent diverses repeticions del final, van acabar el tema entre forts aplaudiments.
Després ens hi vam posar a fer el "Take the A train", del Duke, la Sílvia, Nando i jo mateix. Vaig ser jo qui va començar la roda de solos. Un solo que va sortir prou bé, i del qual en vaig fer alguns chorus, seguint prou bé l'harmonia i fent-lo de manera prou digna i aconseguint un bon so. Després va ser la guitarra del Toni López qui de nou ens va fer gaudir amb les seves idees i imaginació estilística i harmònica. Va fer un solo molt ben trenat, i com sol fer, li va afegir tota una sèrie d'acords clavats. Després d'ell, s'hi va posar la Sílvia a fer la seva part. Un bon solo del seu tenor, ens va demostrar l'evolució d'aquesta jove saxofonista, que cada dia que passa, ho fa millor. Amb tot això ja portàvem dues hores fotent-li. Després d'ella, va ser el Toni González qui va fer-ne la seva part, també amb una gran tècnica estilística. Va continuar el Nando que amb el seu saxo tenor va mostrar de nou el seu poder, la seva tècnica i coneixement, i després del seu magnífic solo, va deixar pas als "quarts" amb el bateria, introduint el conegut "rif" del tema. Després, hi vam tornar amb la melodia tots els tres vents, i així vàrem anar arribant al final del tema, acabant-lo tots plegats i rebent uns forts aplaudiments del, públic que no ens va abandonar en tota la nit.
El darrer tema de la nit va ser el "Cantaloupe Island" del gran Herbie Hancok que vàrem iniciar tots els vents. El Nando va ser el primer en fer el seu solo, fent-lo de manera excel·lent. Un tema de pocs acords, ideal per improvisar i que està emmarcat dins l'estil "modal", estil desenvolupat pel Miles Davis. Un solo que va aconseguir aplaudiments. Després vaig ser jo qui m'hi vaig ficar en el solo, fent unes escales que varen semblar dissonants però que encaixaven força bé en l'harmonia. El so cada vegada era millor, la qual cosa s'agraeix. Després li va tocar al Toni González fer la seva part de solo, un magnífic solo, nítid i clar, que va deixar pas al següent músic, que va resultar ser la Sílvia. Ella s'hi va ficar de valent, ja a les acaballes de la nit, llarga nit. Un solo ben aconseguit, amb suavitat i de vegades rudesa com ella sap fer, obtenint aquests diversos sons del seu tenor. Després d'ella, el Nando hi va tornar amb una roda per deixar pas a tornar al tema, on ens hi vam ficar tots els tres vents. Vam estar fent els chorus del tema un parell de vegades, per acabar-lo tots plegats.
D'aquesta manera vam acabar el tercer i darrer dia de Festival amb una bona assistència de públic i de participació de músics a la Jam Session.
Miquel Tuset.
.jpg){kind=link}
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada