Petites cròniques de concerts.....CARME CANELA i ALBERT BOVER al Jamboree

Doncs ara mateix he arribat a casa després d'una nit de Jazz íntim, càlid, comunicatiu i d'altres adjectius qualificatius. Carme Canela i Albert Bover, en plan duet, ens han deixat clavats a les cadires del Jamboree Jazz tema darrera tema. Un homenatge a la Shirley Horn, cantant i pianista, excelsa en les dues facetes, de la mà de l'Albert i amb la meravellosa veu de la Carme. Una nit de total calma ha envaït les velles parets del Jamboree. Tothom, amb un silenci sepulcral, s'ha mantingut bocabadat escoltant els temes, la majoria desconeguts, com segur que també ho era la Shirley per la majoria dels presents (una suposició), però que, com ha dit la Carme, haurà servit perquè la coneguem a partir d'ara. Hem pogut escoltar algun estàndard com el "Beautiful Love" interpretat de manera gens trillada, més aviat, bastant "sui generis". Ens hem trobat uns quants dels habituals a esdeveniments com el d'avui, l'Antonio Narváez Dupuy, el Martí Farré Sender, i músics també, el Marco Mezquida, que com a gran entès ha escorcollat cadascuna de les notes que feia el mestre Albert, cosa que comentaven després del concert, allà, entre les voltes, mentre, nosaltres, els presents, no acabàvem d'entendre massa de què parlaven ambdós pianistes. La Carme ha estat sublim, seductora sense voler-ho ser i captivadora sabent que ho era, ja que només havia de mirar-nos a tots els presents per veure de quina manera ho estàvem de captivats; i ella mirava i ho veia. Ha estat comunicativa, tendra i simpàtica alhora que ha cantat com poques ho saben fer, amb delicadesa, sensibilitat i gran control de les notes llargues, molts llargues, en compassos lents, molt lents, mantenint fins el final l'afinació. Aquesta devia ser la gran virtut també de la ara no tant desconeguda Sirley Horn, les balades molt lentes cantades a la perfecció pel que fa a l'afinació. És prou evident que una cantant ha d'afinar, sí ja ho sé, però és en aquestes ocasions quan valores molt més aquestes qualitats, magnífiques qualitats, les de cantar sense fer cap crit, cantar suau, lent i allargassant les notes fins l'extenuació. Bona nit. (la mateixa nit del concert)

Doncs, devia estar cansat o captivat per la Carme....Però és que la mestria de l'Albert Bover, indiscutible, va quedar palesa acompanyant-la en aquelles balades lentes, molt lentes, cosa que també deu ser molt difícil. A més a més, vàrem escoltar com ho feia, amb acords que semblaven dissonants, amb una mà esquerra excelsa, rítmica i suau, i una dreta que va volar amunt i avall, a dreta i esquerra, amb unes magnífiques línies melòdiques, que moltes de les vegades, fins i tot sorprenien a la mateixa Carme, i de rebot a tots nosaltres. L'Albert és, potser, el millor pianista de Jazz de la península, al menys és el que em diu moltes vegades l'amic Geni Barry, (amb el potser inclòs) tot i que tenim la gran sort que n'hi ha molts altres, que estan a la vora d'ell, que també són molt bons, com en Joan Monné, Joan Díaz i uns quants més. Al final del concert, com he dit en la crònica, l'Albert i el Marco parlaven d'aspectes tècnics i un li explicava a l'altre com en el "Beautiful Love", crec, va tocar de manera invertida, inversa, o quelcom de similar, partint del mig del piano i obrint els braços; mentre lla mà dreta anava pujant, l'esquerra anava baixant, cadascuna d'elles fent la feina que li tocava. Bé, espero que l'Albert em perdoni el lapsus de no haver comentat la seva gran actuació en "calent", però, és que devia estar cansat o captivat. (el dia després)

Incidint amb el comentari pianístic, només aclarir que demano disculpes a tots el pianistes, inclòs l'Albert Bover, per haver fet un comentari comparatiu, que mai s'ha de fer, i que no sé d'on he tret la cita de Geni....devia dir-me que l'Albert és un dels millors...i que jo he capgirat, una mica per un sentiment de culpabilitat per no haver inclòs el comentari sobre l'Albert en la crònica del concert. Dixit! (el mateix dia del dia després, després d'haver-m'ho rumiat una bona estona). Miquel Tuset.