Hola de nou companyes i companys, permeteu-me que comenci a deixar anar quatre ratlles sobre aquest primer dia de Festival. Les coses varen anar més o menys així.
A les 20h40m van començar a fer les proves de so el combo de l'ESMUC. Tot i això i els nervis que em posseïen, vàrem anar a sopar després de fer-les i mentre, s'hi varen quedar els del Taller de Músics, sota la supervisió organitzativa del sempre eficient Diogo Pereira. Mentre menjàvem els deliciosos "montaditos" bascs a La Taska, varen arribar els del Taller amb ganes de menjar-so tot i a més a més, amb la intenció de començar ells el Festival. Així va ser, i després de trobar-nos tots a la plaça de l'església a l'hora adequada, les 22h i pocs minuts, vaig fer la presentació del Festival, agraint a l'Ajuntament el seu suport i també el dels amics del Jazz Club La Vicentina, i també la presentació del quintet del Taller que ja estava dalt l'escenari......i tot va començar a ser JAZZ.
TALLER DE MÚSICS. El quintet del Taller va tocar una sèrie de composicions pròpies, però qui varen ser aquests joves cracks? Toni Saigi, piano / Enric Caballé, guitarra / Nil Mujal, saxos tenor i soprano / Marco Boi, contrabaix i Teo Salvá, bateria.
El gruix dels temes interpretats són obra del guitarrista Enric Caballé , qui, en el seu projecte de final d'estudis superiors, es va inspirar en la novel·la de Biel Cussó Ventura, "Mindra: arracades improvisades", en els diferents capítols...
El gruix dels temes interpretats són obra del guitarrista Enric Caballé , qui, en el seu projecte de final d'estudis superiors, es va inspirar en la novel·la de Biel Cussó Ventura, "Mindra: arracades improvisades", en els diferents capítols...
Visillina : la força / Celerillina :agilitat i velocitat / Navitallina :controlar l’energia mindra / Nollina : Volar / Spectillina :super visió / Spirillina :respirar sota l’aigua
El primer tema, "Nollina" va començar suaument amb el piano del Toni per deixar pas a la melodia interpretada per guitarra i saxo tenor de l'Enric i Nil. Un tema amb un swing molt suau, i que en Teo i Marco conjuntament amb el Toni es varen encarregar de mantenir a una pulsió adequada. Un primer solo de l'Enric ens va situar en la òrbita del tema, un xic malenconiós, per després ser el Nil qui amb el tenor va deixar tot un reguitzell de notes perfectament enllaçades, fent un magnífic solo. Seguidament va ser en Marco qui va estimar a la seva "berra" fent-li treure uns magnífics i profunds sons i deixar al piano/teclat del Toni enriquir la nit amb els seus sons, i sempre al darrere els seus companys de "base rítmica" mantenint la "vida" del tema. Després tots retornant a la melodia inicial i acabar el primer tema.
Varen continuar amb el tema "Navitallina" amb un marcat ritme i molt més viu. Després de les primeres notes vàrem poder escoltar el so característic del saxo soprano del Nil, un so preciós el del soprano, fent la seva improvisació amb unes línies de frases ascendents i descendents molt ben trenades. És un gran saxofonista aquest jove crack, confirmant-m'ho després de veure'l al JazzSí més d'una vegada. Un solo posterior de l'Enric amb molta tècnica i sensibilitat i gran inventiva, amb un so Jazzístic clarament, per a mi, amb l'ona de John Abercrombie, o similars. Un gran solo d'aquest jove compositor, també. Després un solo precís del Toni i una sèrie de "quatres" amb la bateria d'en Teo per acabar ambdós fent la melodia del tema i acabar-lo sobtadament.
Un tercer tema molt més melòdic, l'anomenat "Spirillina" va envair la plaça. Una melodia interpretada a duo pel saxo soprano del Nil i la guitarra de l'Enric. Una balada d'aquelles que es fan escoltar, amb una harmonia molt ben aconseguida. Un solo del guitarrista i compositor d'una gran delicadesa va encetar la tanda per deixar pas al del piano/teclat del Toni, també molt subtil per continuar el Nil amb el seu soprano i el seu magnífic so, fent-nos un solo ple de calidesa i sensibilitat, i així deixar pas al Marco amb un solo curt però clavat amb el seu contrabaix. Després, tots plegats interpretant la magnífica i tendra melodia del tema, i així acabar-lo.
El darrer tema, del Nil anomenat "Cigarrillo Moderno", un tema amb molt més ritme que va començar el contrabaix del Marco, la bateria del Teo i el piano d'en Toni per després ja el mateix Nil fer la melodia, rítmica, del tema. Sense més preàmbuls, ell mateix va començar a interpretar el seu solo aquesta vegada amb el tenor, obtenint tot una sèrie de sons en el registre molt agut inversemblants, fent un solo d'una gran factura. Posteriorment en Marco ens va fer el seu, magnífic, i al darrere amb suavitat bateria i guitarra. Va seguir el Toni amb un so nítid del seu piano/teclat i que en un moment sobtat va doblar el tempo seguint-lo tots, i deixant-nos a tots bocabadats per la execució del seu solo i la compenetració dels acompanyants. Seguidament va fer el seu l'Enric amb el seu so característic per deixar-li fer el seu al Teo i així tornar a la melodia del tema amb el tenor del Nil i acabar-lo de manera sobtada.
Així varen acabar la seva gran actuació aquests joves músics del Taller de Músics. Per la nostra part, agrair al Taller la seva participació en cadascuna de les edicions que s'han fet en aquest Festival i desitjar que continuïn amb nosaltres cada any.
ESMUC. Després d'uns els altres, prèvia presentació dels nois de l'Esmuc, formats per un sextet amb els components següents: Xavier Torres, piano_teclat / Pol Omedes, trompeta / Lluc Casares, saxo tenor / Albert Costa, trombó / Pau Lligades, contrabaix i Joan Casares, bateria. L'extravertit i simpàtic Lluc Casares es va encarregar de fer de "mestre de cerimònies" i va presentar tots els temes i a tots els companys, explicant a més a més, tots els "ets i uts" de cadascun dels temes.
El concert el varen dedicar a repassar a l'Art Blakey & Jazz Mesengers, interpretant els temes que han estudiat en el "Combo de l'Esmuc", sota la direcció del gran trompetista Matthew Simon, a qui tindrem amb el seu quartet el proper octubre.
JAM SESSION: Després de la gran tasca dels nois de l'Esmuc, vàrem començar la Jam Session convidant a una cantant local, la Marina Tuset jove realitat també amb un present prou potent i esperem que amb un millor futur, també per a tots nosaltres, i que va cantar un primer tema que va ser la balada "Angel Eyes", balada que ella va brodar recolzada pels dos saxos tenors, en Lluc Casares i en Nil Mujal. Sons guturals al costat de la veu clara i dolça de la cantant, que després de les excursions pels aguts, molt aguts, i tornar a la melodia dolçament, va deixar pas al saxo del Nil per fer el seu solo trencador, espatarrant, i per iniciar-lo en el pont, l'altre tenor, en Lluc, fent també un gran solo, més ponderat en el so, i amb molta creativitat. Xavier Torres va iniciar el seu amb el so Fender Rhodes aconseguit pel teclat. Un solo preciós per enriquir una melodia preciosa i deixar pas a la cantant Marina que va tornar a intervenir en el pont. Tècnica aquesta de compartir trossos del tema entre diversos músics en lloc de fer-lo tot un sol músic. La cantant va intervenir per tornar a deixar-nos bocabadats per la seva potència, amplada de registre i sensibilitat i anar acabant el tema, dolçament.
Aplaudiments i una continuació amb un tema més mogut i més situat en l'òrbita del Rhthm&Blues, amb un tema que va fer famós el gran Ray Charles, el conegut "Hit the road Jack". Tema marxós iniciat per la secció rítmica i alguns apunts dels dos saxos, a mode de duo i juguesca, ja per arribar al conegut riff descendent, moment en el qual ja va entrar la cantant cantant fent-ho cantant la coneguda melodia. En finalitzar els cors s'hi va ficar el Nil a fer el solo, posteriorment acompanyat pel Lluc a base de pregunta resposta a vegades i fent un solo paral·lel posteriorment, fent ambdós joves cracks una demostració de tècnica, de compenetració i de gust per la improvisació, acabant tots dos fent un lick descendent que va aprofitar la Marina per entrar de nou, improvisant una mica seguint la melodia base. Sense donar-nos compte, la màquina rítmica va decidir incrementar el tempo i així va ser com varen anar augmentant el tempo fins arribar a la finalització del tema entre una bona colla d'aplaudiments.
A partir d'aquí, la resta de temes varen ser instrumentals començant per una mena de balada amb un molt bon swing, on ja hi van participar músics del Taller que fins aleshores no havien pujat, com per exemple el guitarrista Enric Caballé, Toni Saigí, Marco Boi, i de l'Esmuc com el Pol Omedes. Així varen tocar aquesta magnífica balada per passar després a tocar un tema de Sonny Rollins el conegut "Oleo", interpretat a un tempo endimoniat. Començant pel Lluc que va iniciar un mena de solo controlat però a tota hòstia, cosa prou difícil, i fent tota una colla de riffs increïbles i de gran dificultat, deixant pas, a la meitat de tempo, a que s'hi fiqués el contrabaix, i ja aviat, tornar a doblar el tempo ara però amb el Nil també fent tota mena de virgueries tècnico-saxofòniques, deixant-nos bocabadats. Així va entrar el Toni a fer el seu solo de gran tècnica i creativitat fent tota una sèrie d'acords amb l'esquerra deixant la mà dreta per fer retalls de delicadesa. Seguidament va ser el contrabaixista Pau Lligades qui va fer el seu solo, un bon solo, tècnic i precís, continuant tots plegats amb una sèrie de "quatres", permetent que el bateria, en Joan Casares fes el seu particular trosset de solo. Finalment hi varen tornar tots plegats amb la melodia típica del tema i així varen acabar.
Quasi sense respirar va entrar el darrer tema de la nit, tocant tots plegats, tots els músics de les dues escoles, canviant-se bateria i contrabaix entremig del tema, que va ser el divertit i conegut "St Thomas", tema del gran Sonny Rollins, adequat per tenir un ritme de "calypso" que el fa ideal per ballar, per gaudir escoltant-lo i ballant-lo. Tema ideal per improvisar, amb una melodia curta, amb un pont entremig, i que els músics utilitzen per compartir la improvisació, Aquí hi varen participar tots, fins i tot un saxo tenor que va venir convidat pel nois del Taller i del qual no conec el nom i que va gaudir tocant un parell de temes a la Jam. Trombó, piano/teclat, saxos tenors, guitarra, trompeta, contrabaixos i bateries, tots plegats gaudint d'una nit esplèndida que vàrem tenir, amb un públic prou respectuós, deixant que els nois poguessin tocar sense cap interrupció sonora de crits i d'altres males herbes que un es pot trobar en una plaça on hi ha dos bars amb gent a les taules.
Res més, agrair la col·laboració de l'Ajuntament i dels amics del Jazz Club La Vicentina, ja que gràcies a ells s'ha pogut fer aquest Festival, i en aquest primer dia poder-lo gaudir per tots els presents. Miquel Tuset.
Un tercer tema molt més melòdic, l'anomenat "Spirillina" va envair la plaça. Una melodia interpretada a duo pel saxo soprano del Nil i la guitarra de l'Enric. Una balada d'aquelles que es fan escoltar, amb una harmonia molt ben aconseguida. Un solo del guitarrista i compositor d'una gran delicadesa va encetar la tanda per deixar pas al del piano/teclat del Toni, també molt subtil per continuar el Nil amb el seu soprano i el seu magnífic so, fent-nos un solo ple de calidesa i sensibilitat, i així deixar pas al Marco amb un solo curt però clavat amb el seu contrabaix. Després, tots plegats interpretant la magnífica i tendra melodia del tema, i així acabar-lo.
 |
| "El combo del Taller de Músics escalfant abans d'anar a La Taska" |
Així varen acabar la seva gran actuació aquests joves músics del Taller de Músics. Per la nostra part, agrair al Taller la seva participació en cadascuna de les edicions que s'han fet en aquest Festival i desitjar que continuïn amb nosaltres cada any.
ESMUC. Després d'uns els altres, prèvia presentació dels nois de l'Esmuc, formats per un sextet amb els components següents: Xavier Torres, piano_teclat / Pol Omedes, trompeta / Lluc Casares, saxo tenor / Albert Costa, trombó / Pau Lligades, contrabaix i Joan Casares, bateria. L'extravertit i simpàtic Lluc Casares es va encarregar de fer de "mestre de cerimònies" i va presentar tots els temes i a tots els companys, explicant a més a més, tots els "ets i uts" de cadascun dels temes.
El concert el varen dedicar a repassar a l'Art Blakey & Jazz Mesengers, interpretant els temes que han estudiat en el "Combo de l'Esmuc", sota la direcció del gran trompetista Matthew Simon, a qui tindrem amb el seu quartet el proper octubre.
Un tema amb molt de swing i blues, típic tema de Hard Bop amb molta trempera i una entrada dels tres vents, dos metalls i una fusta, tocant la melodia, que és més aviat un riff, per lo senzilla i curta però amb quina força. Ja comença el solo l'Albert amb el seu potent trombó, fent-nos tremolar tota l'estona, amb un swing increïble i gran encert melòdic i creatiu. Al darrera però, la sòlida secció rítmica formada pel Joan, Pau i Xavier permetent que l'Albert se sentís còmode improvisant. Aplaudiments per deixar pas al solo del Lluc, que el va començar de manera suau, i amb poques notes per fer-nos-ho més comprensible, per poc després desfermar-se i començar a tocar unes línies melòdiques molt més elaborades, a base d'arpegis complexes, i anant amunt i avall pel seu tenor amb gran solidesa. Lluc quan vol pot ser molt i molt Coltrenià i quan vol pot ser molt més suau. Mentre s'esplaiava i ja acabant el seu solo, els metalls en bakcground, l'acompanyaven fent el riff introductori per acabar-lo entre aplaudiments. Ara va ser Pau qui va començar el seu solo desenvolupat ple de ritme i amb un so molt potent i profund, i al darrere només uns apunts pianístics i un ritme suau marcat pel Joan. Acabat el solo, hi varen tornar els tres vents amb la melodia característica repetida un parell de vegades per acabar amb el pont de manera sobtada.
Després del tema, presentació d’en Lluc dels companys solistics i ja encarar el següent que va resultar ser un arrengament del Beny Golson del conegut tema “You don’t know what love is”.
Un tema amb el marcat esperit rítmic del gran Art Blakey a un tempo més ràpid que l’anterior i que després d’escoltar els primers compassos del tema, ja vàrem entendre que estaríem enfront d’un gran tema gràcies als arrengaments del gran Beny Golson. Després de la coneguda melodia, ja s’hi va posar el Lluc a fer els primers compassos del pont, posteriorment acompanyat per tots els altres companys, fent l’arrengament del “bridge”, brutal. Ara sí va començar el seu solo amb el seu marcat estil “modern” amb arpegis i demés virgueries melòdiques i control sobre l’instrument demostrant-nos la vàlua d’aquest jove hereu de la saga Casares. Un solo llarg i complex, ben trenat i fent-nos escoltar diferents registres, ja per arribar al final. Un final que va deixar pas a una mena de baixada volumètrica en posar-s’hi el Pol amb la seva trompeta. Un altre jove crack que cada vegada que l’escoltes en els seus inversemblants solos aixeca passions entre el públic i fins i tot entre els seus companys, tal és la seva creativitat i sensibilitat, interpretant unes frases molt ben trenades i tocant de manera molt lírica, jo diria que amb un marcat so a lo Miles Davis. Segur que en moments sona com d’altres grans mestres de la trompeta com el mateix Clifford Brown, Lee Morgan, etc...Magnífic solo del Pau que ens referma en el convenciment que també tenim aquí un altre crack. Val a dir que, tant amb el quintet del Taller de Músics com en el sextet de l’Esmuc estem front el present actual i futur del Jazz a casa nostra i arreu. Després del Pol va ser el Xavier que abandonat pels seus companys, va quedar-se sol tocant el teclat amb acords de manera rítmica i fent una primera part del seu solo, i ja, sense donar-nos compte, hi teníem tota la secció rítmica acompanyant-lo enriquint-lo i fent-lo fruir encara més en la seva interpretació. Després de gaudir una bona estona escoltant-lo, s’hi va tornar a posar el Lluc interpretant el pont i després fer-ho tots els companys i acabar el magnífic tema.
Després d’acabar-lo va ser Lluc qui va fer les presentacions dels companys i del tema següent que va resultar-ne un del Bobby Watson anomenat “A beat a doom”, tema iniciat pel teclat d’en Xavier acompanyat pel picar de mans d’alguns dels presents. Tema amb molta força inicial, on tots els vents interpreten a la vegada la melodia del tema, també a un tempo important, i amb molt de swing. Després de la intro ja s’hi va posar en Lluc a fer el seu solo amb notes llargues amb un marcat accent “bluesy”, i mentre al darrera una secció rítmica molt potent, i algunes vegades acompanyat per riffs dels companys. Va deixar-nos algunes exquisideses tècniques i molt gust interpretatiu. No hi ha dubte que estem davant d’un dels saxos tenors, conjuntament amb el Nil Mujal, de més projecció. Seguidament vàrem poder tornar a escoltar la potència metàl·lica del trombó de l’Albert, força i swing i frases ben trenades per un músic molt tècnic i també molt creatiu, considerant la dificultat de fer sonar el trombó. Un solo no massa llarg però que va ser suficient per deixar-nos un bon regust d’orella. En Pol va entrar amb un volum al mínim¸ pràcticament acompanyat només per bateria i contrabaix. Va tocar amb molta sensibilitat i sense estridències, trenant unes frases que arrencaren “OH” d’admiració dels mateixos companys. Un final de solo acompanyat per la resta de vents que li feien la melodia del tema. I va segui el Xavier fent el seu solo inicialment a baix volum també, a mode d’entrada suau, i que després va anar recuperant, poc a poc. Un solo en formació de trio, un trio amb una base rítmica molt i molt sòlida, no gens menys aquests joves acompanyen a músics de reconegut prestigi com ara el Gerard Nieto. Un bon solo, utilitzant la part més electrònica del teclat, a mode de piano elèctric Fender Rhodes, i que el Xavier va fer sonar tant i tant bé. També a ell el vàrem veure a les WTF del Jamboree un dilluns obrint les “Jam Sessions”, acompanyat del Vic Moliner i de Joan Terol. Seguidament ja s’hi va posar el Pau per fer el seu solo, molt ben temperat i amb molta melodia, escoltant-lo amb claredat i seguint l’harmonia del tema, vàrem gaudir d’un solo controlat i molt ben executat per un altre jove crack de l’escena del Jazz Català.
Cal fer un esment especial per aquest jove, el més jove de tots, de poquets anys, menys de 20, i que és en Joan Casares. Joan va demostrar-nos que és un jove talent de la bateria. Va tocar amb molta precisió, una contundència controlada, i un sentit rítmic extraordinari. Això ens ho ha mostrat en aquest darrer tema, quan fent el solo el seu germà Lluc aquest ha dividit el tempo per dos, seguint-lo en Joan pràcticament sense cap indicació, o molt minsa. Un jove crack que ha seguit l’estela del pare, com ha fet en Lluc i del qual en sentirem a parlar abastament. Jove molt trempat i simpàtic, sempre rialler, com tots els seus companys – tot s’ha de dir – i que li desitgem sort i molta feina.
Després del Pau s’hi varen tornar amb la melodia, magnífica, de la qual en varen dos cors i ja per acabar el tema de manera sobtada. Gran final, molt aplaudit per tothom i agraïments als organitzadors per part del Lluc i també de la part del Taller.
Aplaudiments i una continuació amb un tema més mogut i més situat en l'òrbita del Rhthm&Blues, amb un tema que va fer famós el gran Ray Charles, el conegut "Hit the road Jack". Tema marxós iniciat per la secció rítmica i alguns apunts dels dos saxos, a mode de duo i juguesca, ja per arribar al conegut riff descendent, moment en el qual ja va entrar la cantant cantant fent-ho cantant la coneguda melodia. En finalitzar els cors s'hi va ficar el Nil a fer el solo, posteriorment acompanyat pel Lluc a base de pregunta resposta a vegades i fent un solo paral·lel posteriorment, fent ambdós joves cracks una demostració de tècnica, de compenetració i de gust per la improvisació, acabant tots dos fent un lick descendent que va aprofitar la Marina per entrar de nou, improvisant una mica seguint la melodia base. Sense donar-nos compte, la màquina rítmica va decidir incrementar el tempo i així va ser com varen anar augmentant el tempo fins arribar a la finalització del tema entre una bona colla d'aplaudiments.
A partir d'aquí, la resta de temes varen ser instrumentals començant per una mena de balada amb un molt bon swing, on ja hi van participar músics del Taller que fins aleshores no havien pujat, com per exemple el guitarrista Enric Caballé, Toni Saigí, Marco Boi, i de l'Esmuc com el Pol Omedes. Així varen tocar aquesta magnífica balada per passar després a tocar un tema de Sonny Rollins el conegut "Oleo", interpretat a un tempo endimoniat. Començant pel Lluc que va iniciar un mena de solo controlat però a tota hòstia, cosa prou difícil, i fent tota una colla de riffs increïbles i de gran dificultat, deixant pas, a la meitat de tempo, a que s'hi fiqués el contrabaix, i ja aviat, tornar a doblar el tempo ara però amb el Nil també fent tota mena de virgueries tècnico-saxofòniques, deixant-nos bocabadats. Així va entrar el Toni a fer el seu solo de gran tècnica i creativitat fent tota una sèrie d'acords amb l'esquerra deixant la mà dreta per fer retalls de delicadesa. Seguidament va ser el contrabaixista Pau Lligades qui va fer el seu solo, un bon solo, tècnic i precís, continuant tots plegats amb una sèrie de "quatres", permetent que el bateria, en Joan Casares fes el seu particular trosset de solo. Finalment hi varen tornar tots plegats amb la melodia típica del tema i així varen acabar.
Quasi sense respirar va entrar el darrer tema de la nit, tocant tots plegats, tots els músics de les dues escoles, canviant-se bateria i contrabaix entremig del tema, que va ser el divertit i conegut "St Thomas", tema del gran Sonny Rollins, adequat per tenir un ritme de "calypso" que el fa ideal per ballar, per gaudir escoltant-lo i ballant-lo. Tema ideal per improvisar, amb una melodia curta, amb un pont entremig, i que els músics utilitzen per compartir la improvisació, Aquí hi varen participar tots, fins i tot un saxo tenor que va venir convidat pel nois del Taller i del qual no conec el nom i que va gaudir tocant un parell de temes a la Jam. Trombó, piano/teclat, saxos tenors, guitarra, trompeta, contrabaixos i bateries, tots plegats gaudint d'una nit esplèndida que vàrem tenir, amb un públic prou respectuós, deixant que els nois poguessin tocar sense cap interrupció sonora de crits i d'altres males herbes que un es pot trobar en una plaça on hi ha dos bars amb gent a les taules.
Res més, agrair la col·laboració de l'Ajuntament i dels amics del Jazz Club La Vicentina, ja que gràcies a ells s'ha pogut fer aquest Festival, i en aquest primer dia poder-lo gaudir per tots els presents. Miquel Tuset.
.jpg){kind=link}
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada