CELEBRACIONS AL JAMBOREE

El Jamboree està vivint un mes de gener de celebracions del seu 50é aniversari que segurament durarà tot l'any. La programació prevista per aquests dos mesos és d'una qualitat extraordinària. Vam assistir el darrer dimecres 20 a la NIT FRESH SOUND ALL STARS. Els representants del Jamboree van voler fer partícips de la celebració el segell Fresh Sound, parit, creat i dirigit pel Jordi Pujol, un entusiasta admirador i gran coneixedor del Jazz de casa nostra i també de la resta del món. Una persona erudita en aquesta matèria, vaja. Aquest segell crec que ja va pels 26 anys d’existència, durant els quals, ha passat de ser una petita discogràfica "local" a convertir-se en tot un referent mundial de la música de Jazz. Doncs després d’agrair-li al Jordi tot el que ha fet i està fent, parlarem del concert del dimecres. D’alt l’escenari van començar a sortir els músics: Joan Monné al piano, Massa Kamaguchi al contrabaix, David Xirgu a la bateria, en Gorka Benítez al saxo tenor, un sorprenent Benet Palet a la trompeta, i després d'un parell de temes va sortir la Carme Canela a cantar com ella sap. Van tocar temes factura i collita pròpia del Gorka, on tots els músics van gaudir de la llibertat interpretativa que oferia el propi autor i també intèrpret; un tema del Joan Monné cantat per la Carme Canela de manera exquisida, i més temes del Gorka. Jo diria que no vam sentir cap estàndard.... El Jazz era lliure (sempre ho és) i si ho traduïm era free, no com l'Ornette ho va interpretar, era free en el context i en l’ambient de bon rotllo comunicatiu entre els músics i el personal que érem allà. La Carme em va tornar a impressionar, com sempre que l’escolto, ja que te una de les veus més boniques, maques, més ben modulades i afinades de l’escena musical del país. Cantar els temes del Gorka va tenir molt de mèrit, donada la dificultat harmònica d’aquests. La Carme ens va deixar sense respiració, ja que quan ella cantava, pràcticament ni respiràvem per no fer soroll. Els solos del Gorka són d’una dificultat extraordinària, donada la seva velocitat d’execució. Jo en alguns casos vaig recordar al Sonny Rollins, però ràpidament veies que no, que allí el davant hi havia el Gorka. El bon rotllo hi era, i hi va ésser tota l’estona. Aquest bon rotllo es va fer evident cada vegada que el Benet agafava la trompeta i li extreia alguna nota; els solos fluïen lliurement, amb plena i total improvisació, com si fos la primera vegada que tocaven junts aquell tema. El so nítid del Benet és sorprenent, el fraseig ràpid i clar, els aguts i molts aguts fluïen amb una facilitat increïble. Ell toca com sinó li costés massa. El Benet ha tornat, visca el Benet. El Joan Monné és al piano lo que el Benet a la trompeta. Elegància, senzillesa, claredat d’idees, execució polsant, nitidesa percusiva, etc...El Joan ens va captivar tota l’estona. Aquest músic de Molins de Rei el mirarem de portar a Sant Vicenç quan puguem. La resta de secció rítmica va estar a l’alçada dels demés. El Massa ja l’havíem vist el dia de Llibert i del Perico, i ja hi vam deixar constància del seu nivell interpretatiu al contrabaix. El concert del dimecres 20 de gener va fer-ho igualment a la perfecció. Una afinació excel·lent en tot moment i un sentit rítmic impressionant. Ja per acabar (no sé el perquè, però sempre acabem de fer les cròniques amb els bateries, perquè serà?) el David Xirgu a la bateria tot i la seva permanent discreció, allò com sinó hi fos, va estar constantment desgranant una sèrie de pulsacions, ritmes i redobles, seguint el to lliure de les peces del Gorka, tocant al seu aire, amb plena llibertat, amb la qual cosa se’l veia prou content i agraït durant tota l’estona; i també se’l va veure molt relaxat. Ens va deixar anar algun solo amb redobles fins, d’una gran dificultat i tècnica interpretativa. Després del concert vaig parlar amb el Joan, a qui el Gorka havia presentat com a Pep Guardiola, i em va dir literalment que només havien assajat un dia!! Què voleu que us digui. Hi vaig anar amb el David Carreras, amic de la colla del Club de Jazz de Sant Cugat, i gran especialista en la matèria; en David és un "coco" del Jazz, ho coneix tot, coneix a tothom, entén el que és difícil d’entendre, reconeix els temes només començar-los a sentir, i un llarg etcètera. És un bon referent tenir-lo al costat en un concert de Jazz, ja que sempre et donarà una informació molt acurada i plena de seny. En definitiva, una nit de ALL STARS de la FRESH SOUND. Gràcies a tots els que fan possibles aquestes nits, que, com diu la Susana Sheiman, són irrepetibles. Miquel Tuset.