GRAN CONCERT AL JAMBOREE AMB L'ALBERT VILA QUINTET

Hola de nou amigues i amics: ahir el vespre vam assistir a un gran concert de Jazz a l'emblemàtic Jamboree. l'Albert Vila presentava el seu darrer treball "Tactile" editat per Fresh Sound Records. El quintet estava format pel mateix Albert Vila a la guitarra, Roger Mas al piano, Santy de la Rubia al saxo tenor, Marco Lohikari al contrabaix i Marc Ayza a la bateria; uns músics excepcionals. Haig de dir que hi vaig anar amb coneixement de causa, ja que el mateix Albert me l'havia fet arribar a casa via correu ordinari, el "Tactile". Era però una pre-edició, una mena de master, una còpia tipus demo. Després d'escoltar-la, vaig decidir fer un programa del Jazz Club de Nit dedicat als nostres músics, i en aquest li vaig ficar un parell de temes del seu "Tactile". Coses de la vida, feia dies que no l'escoltava, per això la sorpresa d'ahir va ser majúscula. Tot i saber què anava a escoltar, i haver-ho escoltat, el directe va ser definitiu!! l'Albert va començar el segon passe, el de les 11h del vespre, amb la seva guitarra acústica electrificada. Una introducció molt suau, dolça diria jo, mentre que els seus companys s'hi anaven afegint. La intensitat va anar en crescendo fent que ens despertéssim immediatament. Van enllaçar dos temes seguits abans que el mateix Albert fes la presentació dels seus companys i agraís al Jamboree haver-los programat. Els aplaudiments van començar a sorgir des del públic, i les primeres sorpreses també. En el meu cas, tot i que conec i he vist a molts músics, sempre n'hi ha algun que no l'has vist o que l'has vist en altres formacions on no va destacar prou, sempre segons el meu entendre, és clar. Aquest va ser el cas de dos dels músics que varem escoltar ahir nit. A Santy de la Rubia  no l'havia vist mai tocant a les distancies curtes, i haig de dir que em va sorprendre molt gratament. Santy va demostrar una gran tècnica i gust interpretatiu, provocant aplaudiments dels presents solo darrera solo. Excel·lent el Santy i excel·lent el Marc Ayza . A aquest conegut bateria ja l'havia vist alguna vegada al Continental, formant part de la Big Band Refugees, un invent de Raynald Colom on aquest barreja Hip Hop, rappers DJ amb el Jazz, un Jazz molt més rítmic i marxós. Allà no vaig poder esbrinar de quina excepcional manera el Marc toca la bateria, però ahir sí que ho vaig poder escoltar i sobretot veure. Vaig veure a un bateria incansable, un bateria que no es va limitar a seguir el ritme estàndard de plat, charles, bombo i caixa, fent el swing habitual, sinó que quan se suposa que havia de fer això, ell, no parava de buscar sons, redobles, cops als plats, de vegades suaus i de vegades trencadors. Va anar investigant tota la nit, mai quedant-se en el mer acompanyant, ans al contrari, sempre improvisant, fins i tot quan un company seu ho feia, ell continuava amb les seves recerques sonores. Va fer un solo en el tema Bis que ens va deixar a tots frapats. Un solo interpretat d'una manera particular, única diria jo. Bravo pel Marc Ayza. No m'oblido de la resta, ni molt menys; el Marco Lohikari és un contra-baixista consumat, amb una tècnica depurada i molta pulsió i ritme. Va fer una feina excel·lent, fins i tot amb el seu solo, que va ser curt però precís. Un altre conegut, super conegut diria jo, és el Roger Mas. Ens ha acompanyat al Jazz Club la Vicentina en dos concerts, el de la Clara Luna i amb el Víctor de Diego. Ambdues vegades ens va impressionar, tot i tocar amb el seu teclat. Ahir però, tocant amb l'extraordinari piano del Jamboree, va ser excels. Quin canvi escoltar-lo tocant un teclat o un gran piano, piano de cua!! Ahir ens va tornar a demostrar que a més de les seves virtuts tècniques manega una gran imaginació, que el fa descobrir sons, melodies inversemblants, moltes de les vegades oblidant-se, voluntàriament, de la mà esquerra, i només utilitzant la dreta per construir aquestes magnífiques melodies dins dels seus solos. Extraordinari el Roger. Ja per acabar, ahir vam tenir dalt l'escenari del Jamboree a un dels millors guitarristes de Jazz de casa nostra, i fins i tot de l'estat espanyol, Albert Vila. Un dels més sensibles, tècnics i moderns, pel que fa a la seva construcció d'harmonies, acords dificultosos, gran tècnica i millor sensibilitat. Ho va demostrar amb la guitarra acústica tocant ell sol, escoltant-lo desplaçar-se al llarg del mànec, fent uns  arpegis preciosos, per després, amb la seva guitarra elèctrica que sembla feta a mida, fer uns solos ràpids, precisos, segurs, moderns, uns solos jazzístics, uns solos de Jazz contemporani. Excel·lent l'Albert sobretot en les composicions; la majoria de temes interpretats són seus, seves són les melodies, harmonies i sentiments. Gran instrumentista, gran compositor, gran músic de Jazz. Un Albert Vila Quintet que tindrem el plaer, satisfacció i honor de tenir entre nosaltres el 18 de març de 2011, un divendres, dia abans de la celebració del dia del pare. Si aneu a una botiga de discos, si voleu fer un molt bon regal per aquestes festes, què sinó un disc de Jazz, què sinó aquest "Tactile" de Fresh Sound Records. Què sinó regalar discos de Jazz interpretats i  composats  pels nostres excel·lents músics. Ens veiem. Miquel Tuset.

0 comentaris:

Publica un comentari