NOVA NIT DE REIS AL JAMBOREE: 1ª PART: EL RELAT

Doncs sí: ahir va ser una nova nit de Reis al Jamboree, però cal explicar-ho tot. D'entrada us diré que convé fer-se soci del Jamboree (si podeu) ja que, en la programació que ens envien cada dos mesos (en aquest cas servirà per gener i febrer) es pot veure la magnífica programació que ens ofereixen, cosa a l'abast només d'aquest Club de Jazz, que enguany en fa 50 d'existència, i que és el vaixell insígnia de casa nostra, amb permís dels Festivals de Jazz que aqui podem gaudir, és clar. Jo hi vaig anar d'hora, tot i que una mica després de les 21h, coses del Dakar. En arribar-hi, em trobo que la sessió ja havia començat, i que a més a més, l'entrada era reservada per "premsa" i "diferents mitjans d'informació". Putada!! hi ara que faig! Em toca voltar per la plaça Reial una estona, pel barri de la Ribera, a veure a vells amics, a fer un Swarma i tornem-hi. Només treure el cap a la plaça i ja veig una cua que surt del Jamboree i que ja em fa témer quelcom desagradable. M'acosto i ja sento que em diuen alguns de la cua que no hi ha entrades!! Ostres! Intento convèncer a l'amable porter del Jamboree, un tio gran amb cara de mala llet, només cara però. Em saluden, em giro i veig al Biel Amargant i la seva parella Mayte Alguacil, que ara canta amb els Ivanow. Hola, hola quina casualitat, etc... què farem Biel podrem entrar? No hi va haver manera de convèncer al porter que entréssim. Mentre tant que sento algú que parla de Dani Molina; jo que el veig i ràpidament que el saludo, ja que ell ja era dintre, a punt de baixar les escales. Eh Dani, saps qui sóc? En Miquel del JCLV, amic del Joaquim!! Hola, hola que em diu. I jo que li dic; a veure si em passes cap a dins noi. Ell hi era allà amb la seva parella, la Maria Lorea, també cantant, però no va poder ser. Mentre tant veig que surt un home amb barret i una dona, ambdós ja granadets. Resulta'n ser el Max Suñé i la seva parella. I jo que li dic al porter, mira, ara ja podem entrar ja que està sortint el Max i la seva dona. Però res. Ell que em diu de manera persuasiva, és que no hi ha tickets home, no insisteixis més. Ok que li dic, d'acord. Se m'acosta un home per darrera i em diu en anglès. It's only for members? I jo que li dic que no, there is no tickets. No place for anybody. Mentre que veig que el porter s'acosta al grup de sis persones col·legues del Biel i sento que els diu que només podríen entrar dues o tres persones. Veig que s'acomiaden els altres quatre i començo a veure alguna possibilitat, car ells són dos i jo soc el tercer. Efectivament, m'acosto i entenc que el porter ja havia comptat amb mí a més del Biel i la Mayte. Total que sento a la Mayte que diu que li falten 5 € per entrar i jo que li dic que no es preocupi que els poso jo. Però nois, el bon porter, cap de sala, fa ver la darrera excepció, ja que vam poder entrar sense pagar un duro, la qual cosa ens va permetre a tots tres poder consumir a baix un parell de birres. Començar a baixar les escales i escoltar la música que sonava va ser tot una sola cosa. Final de la primera part. Miquel Tuset.