Dissabte 17 d’octubre hi va haver una actuació de Jazz al Mercantic de Sant Cugat de molt alt nivell. Vam veure dalt l’escenari el trio format per Susana Sheiman a la veu, Ignasi Terraza al piano i Manel Àlvarez al contrabaix, tres músics del bo i millor en la seva especialitat. D’entrada només comentar-vos que la presència i els ànims de
La vetllada va estar dividida en dues parts, començant en la primera amb un tema del Duke, Take the A train. Van continuar amb un altre tema amb molt de swing, I've got the world on the string per fer-nos després una bossanova del Jobim fantàstica, Chega de Saudade . Després ens van introduir a les balades amb un altre tema del Duke Ellington I'm my solitud, on aquest trio ens va mostrar la veu de la tendresa i que nosaltres, ja en començar, vam quedar-hi enganxats. Si després de la pena l’alegria, després de la foscor, la llum. Així és com ens ho va dir la Susana ; ara toca veure la llum amb el tema I'm begining to see the light. La primera part va acabar amb un estàndard, All of me, un tema que, cantat al ritme que ells van emprar va obligar a la Susana a "tocar" diversos instruments amb la veu.
A la segona part els tres músics ens van demostrar encara més la seva qualitat i entrega, ja que van estar dalt l’escenari una hora més. Van començar amb el tema Until I met you un tema d’aquells que es ballen, amb un swing divertit i que t’incita al bon rotllo, Després van continuar amb el Love me or leave me, estima’m o deixa’m en pau. Després de la pressa, la calma de camí del Close your eyes, tema melancòlic que la Susana , amb la seva veu va aconseguir la nostra total atenció. La nit va continuar amb temes més rítmics i d’altres més melòdics com el Lush life. Tots d’una qualitat interpretativa d’altíssim nivell. Es van passejar pel bolero del Armando Manzanero, Contigo aprendí amb una tendresa increïble per després fer un Duke, el Caravan que ens va transportar a les mil i una nits. Fins i tot ens van regalar un Gospel fantàstic, en el qual la Susana ens va fer veure encara més la seva negritud. Encara ens regalarien amb dos bisos els quals ens van deixar un regust d’orella que encara ens dura als que hi vam assistir. En definitiva una nit fantàstica, donada la qualitat interpretativa de cadascun dels seus membres.
Si parlem de cadascun d'ells podríem dir que el Manel és, en els seus solos, un dels contrabaixistes més melòdics del país; que la Susana és la cantant més "black" que canta per aquests contrades amb uns recursos impressionants. Ella a més a més de cantar amb una de les veus més melòdiques del país i amb un gran registre de veu, és dalt l'escenari una vertadera actriu. És una de les poques cantants en que la seva interpretació gestual arriba quasi al nivell que te com a cantant; que de l'Ignasi no fa falta que en diem no gaire, ja que ell és un dels millors pianistes del país, per no dir que és el millor. El seu domini del piano, sigui quin sigui, és total; passa per tots els estils i utilitza recursos estilístics diversos dintre de temes diversos, en fi, un luxe escoltar de prop a l'Ignasi amb una formació, la del trio, que permet encara més esbrinar tots aquests detalls. Només has de voler-ho escoltar i deixar-te portar. Van ser quasi dues hores d'un gran concert de Jazz i que realment ens va fer passar una molt bona estona. Miquel Tuset.
.jpg){kind=link}
1 comentaris:
Realmente siges siendo un crac. Gracias Miquel
Publica un comentari a l'entrada