 |
| Gonzalo, David i Marco by Josep Tomàs |
A hores d'ara, 4h38m, tot just assegut davant de la pantalla no tant tonta, no tinc massa esma per deixar anar totes les meves sensacions post-concert Gonzalo del Val Trio. De fet, estic literalment, fet pols. No m'aguanto dret....tot i estar-me assegut a la cadira....però les ganes de fer-ne un resum poden més que el meu cansament o sigui que allà va, que serà ben curtet.
El Camil m'ha fet la confidència de dir-me que ha estat un concert "elegant". De fet és un bon resum per diversos motius i sí, relacionats amb la elegància. Aquest concepte, interpreto jo que anava relacionat amb el fet musical, amb la pròpia música que en Camil Rull ha "titllat" d'elegant. És ben cert que aquest adjectiu li escau la mar de bé, però també altres vocables com per exemple "delicadesa". El fet de l'elegància el situaria jo també amb la manera, elegant, com els músics han evolucionat dalt l'escenari. L'elegància musical ha anat de la mà en diverses ocasions de modernitat i un gran atreviment en la concepció d'alguns temes. Ha imperat però la "comunicació" entre tots tres i gràcies a aquesta, les dinàmiques de volum han pogut succeir amb la total complicitat del públic, el qual ha assistit a la consecució de temes amb una cada vegada més entrega vers els músics. Aquesta comunicació ha aconseguit "brodar" el concert quasi des de la primera nota.
El Gonzalo m'haurà de passar la llista de temes per situar-los dins el disc "KOINÉ", de FSNT, tot i que ara en recordo un parell, els darrers, dels quals us diré que el "Velas" o "Espelmes", que no sé com es dirà, és un tema de Marco Mezquida, composat pel fet d'ahir tot just quedar-se sense llum a casa. Dit i fet, jo no tinc llum, doncs escric un tema. Sembla ser que el van veure escrit una vegada o dues, i avui, sense assajar, l'han tocat. En David Mengual i el Gonzalo del Val l'han seguit sense cap problema, i més aviat han estat genials, interpretant-lo amb total comunicació amb el pianista i compositor. Un tema on m'he emocionat sense remissió. L'altre ha estat una versió d'un tango que també ens ha deixat literalment clavats a la cadira. Com que ho he enregistrat, m'ho escoltaré detingudament per tornar-ho a gaudir, i després d'haver-lo editat el penjaré al blog del Jazz Club La Vicentina. Bé, bon dia i fins avui més tard....avui toca Five in Orbit....i Jorge Pardo...a la Nova Jazz Cava de Terrassa. Miquel Tuset i Mallol.
.jpg){kind=link}
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada