Anar al Jamboree a veure una de les figures del "Soft Jazz" si se'm permet, amb un projecte dedicat a l'aniversari del naixement de Frank Sinatra i anar-hi també per veure el líder en les dues facetes que el caracteritzen és el que hem fet aquest divendres. Era també, oficialment, el concert inaugural del Festival San Miguel Jamboree Jazz Club. Un quartet liderat pel John Pizzarelli, guitarra de set cordes i veu; Konrad Paszkudzki, piano; Martin Pizzarelli, contrabaix i Kevin Kanner, bateria. Un quartet d'allò més rodat amb una compenetració perfecte, una màquina totalment sincronitzada que ha bastit el projecte de Sinatra a la perfecció. El públic en els dos passes ha omplert el pati de butaques, tal ha estat l'expectació que es veia a la cara de satisfacció de la gent en entrar a la cova-cava i el somriure de galta a galta en sortir-ne.
El primer tema del primer passe, viu, sense un tempo massa ràpid ha obert la caixa dels trons. Els temes han anat rajant tals com "All of You", I've got you under my skin", "Night and Day" i un tema súper fast ha donat pas a "The way you look tonight", balada iniciada a guitarra solo, una guitarra de 7 cordes fent els baixos la sèptima corda afinada en A (recordeu que la sexta està en E). Després li han seguit temes com "They can't take that away from me" i un "Lady be good" interpretat a tota hòstia solejant amb veu i guitarra a la vegada. Més temes que cantava Sinatra com el "You make me feel so young" amb un magnífic swing ens ha fet "trempar". Li ha seguit una balada iniciada també a veu i guitarra que ben bé es podria haver dit "I don'k know why". Posteriorment un tema que podria ser "Caroline Lee" iniciat pel jove i magnífic pianista. Dues estrelles harmòniques, guitarra i piano, amb un magnífic suport de contrabaix i bateria. I ja quasi acabant el primer passe Pizzarelli ha iniciat una deliciosa balada a veu i guitarra per després afegir-s'hi la resta amb la mateixa delicada suavitat, per seguir amb una altra "delicatessen" de Antonio Carlos Jobim. A punt d'acabar John el qual sempre ha estat força comunicatiu presentant els temes, companys i explicant-nos històries de Sinatra (no oblidem que és el fill del qui va ser el guitarrista de les Big Bands de "La Veu", en Bucky Pizzarelli), va presentar un tema que seria el darrer del primer passe i que va ser força divertit i que podria dir-se "Goody goody". Un tema on el pianista ha tornat a brillar amb un gran solo i on hem pogut escoltar el primer i únic solo de contrabaix del germà del John, en Martin Pizzarelli i un solo també del bateria. El bis el van fer sense bellugar-se de l'escenari per definitivament finalitzar el primer passe amb el magnífic "All of me" amb un manífic swing.
El segon passe ha començat amb un altre tema "de Sinatra", el conegut "Fly me to the moon", per seguir un tema que ja havíem escoltat en el primer passe, el "You make me feel so young", Ja hem començat a entendre que els dos passes no serien idèntics per la qual cosa ens n'hem alegrat. Han protagonitzat un "medley" de balades que cantava Sinatra que he trobat deliciós. Temes com "Embraceable You" barrejades amb alguna de les balades del primer passe com "They can't take that away from me" enllaçant-se amb d'altres precioses balades per finalitzar-lo amb forts aplaudiments. Després de la calma, la tempesta, i així com sense ser massa tempesta han endegat un tema que Nat King Cole feia sense bateria, amb guitarra, contrabaix, ell al piano i un percussionista. Un tema mogut però a la vegada delicat, si el comparem amb moltes de les versions que se n'han fet. Després de nou la calma amb una Bossa de Jobim, la conegudíssima The Girl from Ipanema. Després d'aquesta meravella ens ha explicat de quina manera s'ha trobat amb el seu darrer disc a les mans, amb música de Paul McCartney. Resulta que Paul el va trucar tot i dient-li que havia fet uns temes i que volia que ell els enregistrés. Ens ha fet dos o tres temes d'aquest darrer disc per després seguir amb alguns dels estàndards de la primera part entre els quals I've got you under my skin", "Night and Day". Un tema que no havia sonat, el "I only have eyes for you" i seguint amb la mateixa dinàmica de temes súper coneguts per a gaudi dels molts fidels oïdors. Un concert interpretat amb molt de gust i bones maneres. això sí, si algú buscava alguna cosa més s'ha equivocat de ple, La majoria del públic ha gaudit força en els dos passes, gent que sabia què i a qui anava a veure. Un èxit de públic, músics i música.
Miquel Tuset i Mallol
.jpg){kind=link}
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada