Fizz Barcelona: Guillermo Calliero Quartet plays Chet Baker & estàndards

Guillermo

Els diumenges cap el tard, a les 20h més o menys, es pot escoltar música, Jazz, dedicat a algun dels grans mestres al Fizz Barcelona. Aquest darrer diumenge la Mayte Alguacil havia de cantar temes de Chet Baker acompanyada de Jöel González, piano; Paco Weht, contrabaix i Ramiro Rosa, bateria. Mayte però, es va indisposar i la va substituir en Guillermo Calliero, trompeta. 

Tenim la sort de tornar a tenir entre nosaltres a aquest gran trompetista argentí, el qual s'ha passat dos anys al seu país treballant i vivint força bé. En algunes ocasions s'escapava a l'Uruguai on hi tenia, encara hi és, el gran pianista i amic José Reinoso. Des d'aquí ens assabentàvem dels seus concerts tant en un lloc com a l'altre cantó de Mar del Plata mitjançant el FB.

Afortunadament ja el tenim aquí, i sembla que per estona (tot i els més que probables viatges d'anada i tornada al seu país). 

El dilluns passat, 19 de gener, ja va obrir la WTF del Jamboree amb un quartet autòcton amb el Feredico Mazzanti, piano; Martín Laportilla, baix elèctric i Nico Correa, bateria, de la qual en aquest mateix blog en teniu una entrada.

Jöel i Paco

El concert al Fizz Barcelona va començar passades del 20h, tot just després d'haver arribat jo, (els músics a la porta em van dir que ara ja podien començar, que m'esperaven..he..he), i amb el primer set dedicat a Chet Baker.

Els temes van anar sonant i molts els vàrem reconèixer, entre els quals "But not for me", "Just Friends", etc...La calidesa sonora de la trompeta de Guilermo, il·lumina qualsevol tema però més encara les balades que tant bé interpreta. Els seus solos, sempre melòdics, però amb gran desenvolupament de recursos, licks, frases i arpegis descendents, i una predisposició i presència força sòlida, fan d'aquest músic, un dels referents del metall més daurat. Cal que escolteu els dos àudios del concert per gaudir d'un concert on no hi vareu ser, o potser sí. Els acompanyants varen ser de luxe començant pel pianista Jöel González, el qual va brodar tots els temes, amb una magnífica demostració de seu saber harmònic i grans intervencions en els seus solos, no endebades és un músic involucrat en multitud de projectes. Paco Weht al contrabaix va ser un dels puntals de la secció rítmica i ens va enlluernar amb els seus solos. 

Ramiro

El silenci quan els executava hauria estat d'agrair però ja se sap que en els bars no és el que més succeeix. Tot i així, s'ha de dir que només les taules del darrere del local varen ser les més sorolloses i els de les primeres, vàrem gaudir de la música dels solistes i amb més concentració, els solos del Paco, només acompanyats pel so suau de les escombretes i alguns acords del Jöel al piano. Ramiro es va mantenir força estona en segon pla, conscient del petit espai i del volum que pot generar una bateria trompejada. Sí que quan va convenir va agafar les baquetes i picar els plats amb delicadesa però, i alguns cops al canto de la caixa també van sonar. 

Alguns dels moments que més m'enganxen solen passar en la interpretació d'una balada en la qual el tempo es dobla i a més a més apareix el "swing" per art de màgia.

A la segona part, i després del descans, els estàndards van iniciar la seva marxa i també la bellíssima balada "Embracable You", un tema que el Guillermo broda, com els altres però més.

Temes amb el swing d'entrada van ser el "There will never be another you" i alguns altres que també podeu escoltar, tots ells, amb grans intervencions de tots els quatre músics.

Doncs, amb això en teniu prou com a tastet i ara que ho acabeu d'escoltar a gust.

Miquel Tuset i Mallol.