Geni Barry Trio al Jazz Club La Vicentina, el 19 de desembre de 2014.

Doncs el divendres 19 de desembre vàrem gaudir del darrer concert-jam del 2014 amb un trio d'excepció liderat per Geni Barry, vibràfon amb el Javier Juanco, guitarra i Nono Fernández, contrabaix. Un trio de mestres que ens van fer gaudir d'una hora llarga de temes interpretats de manera impressionant. Delicada mestria en totes les interpretacions on la tècnica va anar de la mà amb la sensibilitat dels tres músics. Els moments més intensos varen arribar mica a mica, ja que aquesta era la intenció, anar escalfant el personal i que aquest entrés en la música dels temes i s'involucrés al màxim en l'escolta i evident gaudi. 

Nono i Geni
En Geni és un vell amic i conegut nostre, ja que va portar les Jam Sessions durant més d'un any i ja li sabem les seves arts, tot i així, ens va demostrar la seva molt bona recuperació després d'un accident amb moto que li va costar una trencadissa del braç dret per dues parts. La tècnica no l'ha perdut i potser sí una mica la velocitat, tot i que en cap dels temes es va notar cap pèrdua musical de les seves habilitats. Evidentment li desitgem una ràpida recuperació i un total restabliment del seu braç.


Javier i Nono
Si el coneixíem a ell, a qui no era al Javier Juanco. Aquest és un músic que te una història compartida amb Geni i el mateix Nono, llarga i plena d'anècdotes de companys de professió els quals havien viscut mil i una situacions per explicar amb noms com els del Tete Montoliu i demés. Javier és un músic que es va formar com molts en aquells primers anys de música a Barcelona al Taller de Músics. Va compartir escenari i projectes amb multitud de músics que aleshores començaven com ell i ja darrerament sembla que la seva principal activitat musical te efecte en la zona on ell viu, Solsona i rodalies. Actualment és professor de Grau Superior al Musikene del País Basc, única escola de grau superior de música d'aquelles contrades. El seu estil a la guitarra és força delicat i totalment jazzístic en l'ona de Kenny Burrel per només citar-ne un. 

Deme i Joaquim amb Javier i Nono

Nono Fernández tampoc havia trepitjat el Jazz Club La Vicentina tot i haver-lo vist i escoltat unes quantes vegades a la que s'ha convertit la seva segona casa on toca amb gran freqüència; estem parlant del Campari Milano. Nono és professor del Conservatori del Liceu on dóna classes de combo instrumental. Entre els seus alumnes hi ha la Marina Tuset, la qual va estar-se escoltant al trio, i de manera especial al seu professor, amb el qual posteriorment a la Jam interpretaria un parell de temes. Nono va patir un aneurisma i va quedar impedit de cintura cap a vall, la qual cosa no el va impedir continuar tocant el contrabaix tot i assegut a la cadira de rodes. La seva gran bonhomia i simpatia el fan força entranyable i sempre la seva actitud dalt l'escenari és d'un total gaudi i bon rotllo, amb grans somriures i clara manifestació de passar-s'ho bé. La seva tècnica al contrabaix li val formar part de multitud de projectes on se'l requereix per la seva gran visió i imaginació a l'hora d'improvisar, fent-ho com ho fa amb una gran classe i millor swing. El tempo és perfecte com la pulsació, ambdues virtuts fan que compartir escenari amb ell sigui tot un plaer.

Víctor, Josep Mª, Javier, Nono i Marina
Després d'una hora de molt bona i suau música vam començar la Jam Session amb els músics que van venir entre els quals Deme Gómez, saxo tenor; Joaquim Castanyer, flugelhorn; jo mateix al saxo alto, Marina Tuset, veu; Victor Mirallas, saxo tenor; Josep Mª Martí, Marc i Salvador, bateries. Hi va haver moments de la Jam que varen ser força impressionants, com els que van protagonitzar Marina i Victor amb el Josep Mª Martí i la resta de la formació base i també el tema que va interpretar el Victor amb el Josep Mª i la resta. D'altres moments no ho varen ser tant d'intensos, sobretot pel public, força public assistent, donada la condició d'aficionats d'alguns dels qui vàrem sortir a la palestra. Tot i això, haig de dir que els temes que vàrem interpretar van sonar força bé. Després d'alguns estàndards, el trio inicial va fer el darrer tema de la nit, cansats com estaven després de més de dues hores de música ininterrompuda. S'ha de dir que la majoria del public assistent s'hi va quedar quasi fins al final de la jornada, tot i mostrant-nos el seu suport i també les ganes de tornar a veure a aquest grandíssim mestre, en Geni Barry i els seus companys. Miquel Tuset i Mallol.

0 comentaris:

Publica un comentari