 |
| Emilio Solla |
....amb Emilio Solla, Thomas Kent Warburton Jr., Carlos Falanga, Laura Hansen i el gran bandoneonista Carlos Morera, João Silva, Sergio Belloso, Cristian, Dani González, Rodrigo G. Pahlen, Aurelio Santos i Leo Bianchi...i s'ha de dir que hem gaudit amb la música de l'Emilio, i que tinc moltes ganes d'editar-la i penjar-la. Una WTF exquisida a la primera part amb un trio inicial de primer nivell, on els dos acompanyants Thomas i Carlos han anat pràcticament sols. L'estil gens esbocat de l'Emilio s'ha mantingut així, tranquil, excepte en el darrer tema que ens ha deixat clavats a la cadira amb una sessió de Jazz contemporani. Entremig del Jazz, han aparegut els seus dos amics, amiga i amic, cantant i bandoneonista presents també en la visita de l'Emilio l'any passat, per repassar alguns temes de la seva estimada Argentina.
La Laura ha cantat com els àngels, delicada veu, suau veu i preciosa i entonada veu, un preciós tema de l'Emilio anomenat Mendoza..crec.El Carlos ha brillat amb el bandoneó i ha donat el color divers a la WTF inicial. Ha iniciat una llarga intro en un preciós tema, per després afegir-s'hi la resta de companys, que ha estat genial ..El Thomas ha estat genial, havent-hi una comunicació permanent i perfecte entre el líder i pianista i ell. Ja ho ha dit l'Emilio..aquests nois a més a més de saber tocar, saben escoltar i escolten. L'Emilio ha parlat a estones en català i ho ha fet amb tota la seva bona voluntat, que és molta (i això no vol dir que se'n hagi oblidat, no), i ha demostrat l'amor que li te a la ciutat que el va acollir durant 10 anys i que tant s'estima. L'amor, és evidentment correspost.
Temes propis de l'Emilio que els dos companys han executat a la perfecció, segurament havent assajat ben poc. El primer ha estat una delicada peça iniciada pel piano de l'Emilio, el, qual ha fet la melodia, aèria i delicada, per iniciar Thomas el seu solo, magnífic, per després l'Emilio fer uns apunts de solo i tornar a la melodia...i mentrestant, el Carlos amb les escombretes fregant delicadament en un tema curtet però molt càlid per començar. Després d'aquest, un inici de piano i contrabaix alhora per després el pianista encetar unes melodies "portenyes", de clara influència de la mare pàtria. I mentre, Thom i Carlos acompanyant-lo amb poques notes el primer, clavades, i amb copets suaus als plats l'altre. Una delícia que el Thom seguirà en el seu solo; uns músics que en saben però que el que saben més és escoltar, per després tocar, clar. Després d'aquest magnífic tema han encetat el tercer amb un ritme força "calent" i melodies al piano també surenyes..del con sud.
El contrabaixista s'ha desfermat i ha fet un magnífic solo, amb una pulsió força ràpida, mentre els acords del piano i els savis tocs del Carlos a la bateria han mantingut un ritme trepidant. Després l'Emilio ha iniciat el seu solo i també els companys mantenint la pulsió trepidant. Un concert on la fusió del Jazz amb melodies i sonoritats d'Argentina ha anat de la mà des de l'inici. Carlos ha tingut la oportunitat de fer el seu solo, magnífic i gens sorollós amb molta discreció i "bones maneres", dins la dinàmica del concert. Emilio de nou encarant el tema per anar-lo acabant, abans però deixant-nos algunes mostres del seu domini del piano....un tema que han acabat poc a poc i suaument fent una mica de percussió tots plegats amb el Carlos Falanga..
El quart tema, l'Emilio va convidar a la seva amiga Laura Hansen, cantant Argentina establerta a casa nostra i que en la visita anterior de l'Emilio també va convidar...el tema.."Mendoza", a piano solo i veu. Un tema preciós i que la Laura va cantar de manera increïble, amb un gran sentiment i que l'Emilio va tocar igualment. Emoció a cada nota, emoció a cada frase, melancolia i record d'un lloc, d'un espai estimat i llunyà. Un final repetint Mendoza tres vegades que ens va fer posar la pell de gallina. Impressionant la Laura. Després de la Laura, l'Emilio va convidar a un altre amic seu, el Carlos Moreno, bandoneonista argentí també establert entre nosaltres. També en l'anterior visita de l'Emilio, l'estiu passat, el Carlos va ser convidat a tocar amb ells.
Un tema totalment "portenyo", que ben bé podria ser de Piazzola. De qui sigui el tema tan se val, el cas és que el va tocar de manera increïble...El Carlos es va quedar en un segon tema que va iniciar a bandoneó solo, amb un silenci sepulcral que el mateix Emilio va intentar demanar posant-se els dits a la boca i fent un shiiii molt suau. De fet, si se sentien sorolls eren llunyans i de la barra..el pati de cadires estava silenciat totalment...mentre la melodia, també melancòlica, sorgia de les molles de l'instrument. Per què serà que quasi totes les melodies a Bandoneon són així com tristotes?...Després d'aquesta llarga intro, es van afegir la resta de músics, i una melodia repetitiva va aparèixer a piano i bandoneon tocada. Mentre, el baixista fent algunes notes soltes i el bateria picant plats i tambors amb delicadesa.
Thomas va iniciar el seu solo mentre acords diversos i copets a la bateria vestien la música generada....de cop i volta, des de la berra va sorgir un ritme persistent quasi a ritme de vals, que va ser aprofitat per la resta de companys per afegir-s'hi i així encetar una variació sobre el tema inicial certament impressionant. Tot molt suau, i així van anar acabant tornant a la melodia inicial de piano i bandoneó.
El Carlos va deixar el trio i l'Emilio va iniciar un tema amb la mateixa delicada pulsió sobre les tecles que els altres, i mentre el Thomas acompanyant-lo amb notes puntuals i el Carlos al charles i plats, tocats, acariciats diria jo, seguint les evolucions del líder, el qual va silenciar el tema durant alguns segons, amb les mans sobre el piano i els ulls tancats, i tothom pendent d'ell, de què faria i quan. Mai a la vida havia vist jo tal meditació entremig de la música. Va arrencar suaument i com si res, i la resta de companys el van seguir igualment mentre l'Emilio s'embrancava en el seu magnífic solo, més modern potser que la resta, on ja no sonaven les melodies portenyes, tot i que sí que hi devia haver l'ànima al darrera.
Un profund solo del Thomas va seguir amb les mateixes evolucions i quasi no sentíem res més al Jamboree que el contrabaix i els platerets i algunes tecles del piano...tot molt fluixet i suau, delicat. I així van anar acabant, delicadament tots tres en completa simbiosi. El tema que va seguir va ser el més trencador, no sé si perquè era el darrer, però sí que va ser el més modern. Acords diversos de l'Emilio mentre el Carlos feia el seu particular solo, després tots tres iniciant-lo amb sincronia de baix i bateria en cops rítmics, per després iniciar el solo el baixista, magnífic. Un trio desfermat en aquest final de trajecte, i sovint la pulsió rítmica del bateria quasi a mode de tango. Un Carlos que no va parar en aquest tema d'investigar, de fer solos de manera permanent, enriquint la música dels demés. Un Emilio que va superar-se a si mateix en aquest tema, passejant-se per tot lo llarg del piano i acabant el tema entre forts aplaudiments, Carlos acariciant les timbales i caixa de la bateria del Jamboree, mentre el charles sense parar fent chi...chi...chi....abans però l'Emilio va tornar a la melodia inicial, marcada rítmicament a cops de tango per contrabaix i bateria. Un gran tema per acabar la seva primera part.
La Jam la van iniciar la mateixa formació a més a més d'un magnífic clarinetista, el Cristian. Un tros d'home que la feina va ser seva per entrar per les voltes de la cova. El primer tema. un "How insensitive" interpretat de manera magistral sobretot en el seu solo que va ser impressionant. Un tema on tots els músics van brillar, i on la qualitat es va veure clarament a cada nota. La Jam ens mostra tot el saber dels músics.....Després va pujar una jove guiri a cantar el "You don't know what love is", en un to massa baix crec jo....després de la melodia, el Cristian amb el seu clarinet va deixar-nos clavats a la cadira...què bé que ho va fer, passant a la perfecció (segons jo) pel acords del tema...i després la cantant va tornar-hi amb el tema.
Després d'aquest tema un pel carrincló de tempo, va pujar el Joao Silva al violí a tocar el Solar de Davis, un tros de tema interpretat pel jove crac força bé. Aquest jove és cada dia un dels millors referents a les WTf....després d'ell el Cristian al clarinet en la mateixa tònica moderna de interpretació que el Joao...magnífic el Cristian, i molt trempat i simpàtic. El Thomas va continuar brillant en aquesta part i el seu domini de l'instrument es va fer més palès encara.
Després d'aquest tema va pujar el Sergio Belloso a tocar amb la guitarra el The Yardbird Suite". El Sergio és un gran guitarrista, millor mestre i més encara millor persona. Un solo ben trenat a la guitarra va encarar la seva participació a la Jam....després d'ell, de nou el Joao amb el seu violí electrificat amb micro incorporat...un crac aquest jove...i després un diàleg entre piano i clarinet magnífic...gran tema per deixar pas a un jove trompetista argentí que va encetar el "What is this thing called love" ja amb formació canviada amb el Daniel González a la bateria i el Paco Weth al contrabaix...i la guitarra del Sergio Belloso. Un magnífic solo del Sergio acompanyat per la secció rítmica a la perfecció. després més solos i tornar al tema per seguir amb la intervenció del Rodrigo G. Pahlen a l'harmònica en un gran tema...i així van anar passant els solos diversos dels músics i acabar el tema amb la melodia amb trompeta, guitarra i harmònica fins arribar al moment en el qual l'Aurelio va encetar la seva "trully WTF"..Voilà.
Miquel Tuset i Mallol.
 |
| Thomas i Carlos |
 |
| Laura Hansen |
 |
| Emilio i Carlos Morera |
 |
| Carlos Morera |
 |
| Thomas i Cristian |
 |
| Joao Silva i Cristian |
El Carlos va deixar el trio i l'Emilio va iniciar un tema amb la mateixa delicada pulsió sobre les tecles que els altres, i mentre el Thomas acompanyant-lo amb notes puntuals i el Carlos al charles i plats, tocats, acariciats diria jo, seguint les evolucions del líder, el qual va silenciar el tema durant alguns segons, amb les mans sobre el piano i els ulls tancats, i tothom pendent d'ell, de què faria i quan. Mai a la vida havia vist jo tal meditació entremig de la música. Va arrencar suaument i com si res, i la resta de companys el van seguir igualment mentre l'Emilio s'embrancava en el seu magnífic solo, més modern potser que la resta, on ja no sonaven les melodies portenyes, tot i que sí que hi devia haver l'ànima al darrera.
 |
| Sergio Belloso |
 |
| Paco Weth i Joao |
Després d'aquest tema un pel carrincló de tempo, va pujar el Joao Silva al violí a tocar el Solar de Davis, un tros de tema interpretat pel jove crac força bé. Aquest jove és cada dia un dels millors referents a les WTf....després d'ell el Cristian al clarinet en la mateixa tònica moderna de interpretació que el Joao...magnífic el Cristian, i molt trempat i simpàtic. El Thomas va continuar brillant en aquesta part i el seu domini de l'instrument es va fer més palès encara.
 |
| Paco i .... |
 |
| Rodrigo G. Pahlen, Paco i Dani González |
Miquel Tuset i Mallol.
.jpg){kind=link}
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada