Un dilluns de WTF i Milano

Primer WTF i després a veure a la Marina. ..amb Lluc Casares Alcobé, Pau Vidal, Pau Sala, Joan Casares, Oriol Vallès i Xavi Torres Vicente...i Marina Tuset, David Sam, Iscle Datzira, "Cobre" i Roberto Olori...

Pau Vidal, Pau Sala, Lluc Casares i Joan Casares.

Si anem a pams, dir-vos què.... des que organitzo el Festival de Jam Sessions a Sant Vicenç que em vaig plantejar recolzar els nostres joves valors i així ho faig i més que ho faré. De fet, quan després d'un "bolo" de festival algun d'ells em demana per tocar al JCLV sempre els hi dic que s'ho han de prendre com si ja haguessin tocat. Des que organitzo els concerts que intento no repetir-me "massa" amb la programació, i de fet, pocs han repetit com a grup i sí alguns músicds formant part d'altres grups. El cas dels Casares, Lluc i Joan, és una mica un bon exemple del meu recolzament als joves valors. Lluc i Joan van venir fa tres estius formant part del combo de lESMUC i Joan ha repetit enguany. Lluc va venir posteriorment formant part del combo del Joan Monné Quartet en un projecte fet a mida i dedicat a Benny Golson. D'altres companys de l'Esmuc, Taller i Conservatori també em varen proposar projectes....i jo sempre amb la mateixa cançó....."faig pocs concerts i sou molts músics"....."intento ser just i programar segons un ordre, el de la 'trucada'..". També dir que els projectes dels seus profes tenen un pes específic força important... No sabeu com m'agradaria programar un local amb actuacions diàries....Així podria donar sortida a tanta ingent quantitat de músics bons que tenim a casa....però no és així....

Pau, Pau, Lluc i Joan

Dos concerts al mes, un de normal i l'altre gratuït no donen per gaire. De fet són 10 concerts de pagament a l'any i 10 concerts-jams (a trio) gratuits l'any. Em vaig plantejar que pels trios volia donar sortida a alguns dels músics que he vist, que estic veient a les WTF del Jamboree Jazz i això és el que penso fer de cara el 2015, si és que el suport municipal continua. Pel que fa als concerts "normals" tinc tal quantitat de músics apuntats a la "cua" que si els programés a tots ja tindria el 2016 totalment ple. Un problema que hauré de solucionar seguin l'ordre establert o passant-me l'ordre pel "forro" i decidint la formació amb la millor proposta o la que m'agradi més, i "santes pasqües". És per això que el Joan Casares vindrà el 2015 a trio (si vol, que crec que sí) i és per lo bé que ho fa ell i els companys amb els quals comparteix projectes que després de tenir-los el divendres passat al 1er dia de Festival de Jam Sessions a SantVi, vaig voler tornar-los a veure ara acompanyat del seu germà, el Joan Vidal i en Pau Sala, el qual també va participar el 1er dia de Festival acompanyant el combo del Conservatori Liceu. 

Pau Vidal i Lluc Casares.

La proposta co-liderada pel Lluc i el Pau V. de fer música del meu estimat Eric Dolphy m'hi va portar de cap i sense cap dubte que allà m'hi vaig deixar caure.

Un projecte amb saxo tenor, flauta, contrabaix i bateria, sense instrument harmònic, havia de ser un projecte interessant i així va ser. Tot i la modernitat de la música de Dolphy, els temes escollits van ser impactants, bàsicament per la nítida sonoritat de la flauta, però també pel so del tenor força delicat en alguns dels temes, el magnífic swing de la secció rítmica amb un Pau Sala esplèndid i el Joan cada vegada més immens. Tot plegat força impressionant mostrant-nos l'estat de gràcia de tots quatre i en particular el cada vegada millor saxofonista al qual sembla que li van força bé les seves estades per Holanda. Un primer tema de més d'onze minuts, el "Serene" per començar la WTF, amb uns grans solos de flauta, saxo i contrabaix ens varen immiscir de ple en el món de Dolphy. El següent tema ja va ser força més potent, rítmicament parlant i també melòdica, per després tornar-hi amb una magnífica balada en el tercer, "Portrait" de Charlie Mingus per seguir amb un tema de Randy Weston anomenat "High Fly", pianista que va acompanyar Cannonball Adderley en alguns dels seus projectes, tema aquest que van fer més viu de tempo que l'original de Mr. Randy i que va ser genial. 

Pau, Oriol Vallès i Lluc.

Els dos vents iniciant el "tema" per després iniciar en Lluc el seu impressionant solo, força fluid, i segons el meu parer amb un missatge més clar i melòdic, tot i demostrar de quina manera domina el seu instrument, a base d'acords inversemblants. Després van fer el blues anomenat "2-4-5" del darrer disc de Dolphy "Out to lunch". Flauta i saxo tenor iniciant la melodia, dolçament i sempre al darrere Pau i Joan portant delicadament la màquina rítmica. Després de la melodia el magnífic solo del Pau Sala, a contrabaix solo, sense suport inicial de charles ni plats ni caixa. Ell sol davant del perill uns minuts desgranant les seves magnífiques notes per després amb l'entrada del solo d'en LLuc, també escoltar les escombretes d'en Joan i el suport del contrabaix. Un gran tema que va precedir el darrer "Iron man", tema de Dolphy del disc de 1963 del mateix nom, força més marxós i que va finalitzar aquesta primera part. 

Xavi Torres

La Jam va començar amb la companyia del cada vegada més Brownie Oriol Vallès a la trompeta i amb el tema de Clifford Brown, "Blues Walk", un magnífic blues on l'Oriol ens va deixar ben clares les seves intencions d'emular (intentar-ho si més no) al mestre de tants trompetistes. El darrer tema que vaig escoltar va ser el preciós "If I should lose you" on Lluc va cridar al seu amic i company de fatigues a Amsterdam, en Xavi Torres al piano, el qual també ens va mostrar el seu saber incrementat als Països Baixos. Una formació a sextet que va deixar-nos unes magnífiques vibracions i que la resta de públic va poder gaudir segurament amb més aportacions de músics. 

David, Marina, Iscle, "Cobre" i Roberto.

El meu següent stop seria al Milano per escoltar a la meva filla durant quasi tota la segona part on vam poder gaudir amb la inclusió de l'Iscle Datzira al tenor i amb la potent secció rítmica de piano, baix elèctric i bateria amb el David, "Cobre" i Roberto. Vam poder escoltar temes amb un marcat estil funky i amb molt de groove amb temes de la Muffy, Amy Winehouse, Steve Wonder, un tema propi que Marina canta i s'acompanya al piano per acabar amb el bis del magnífic gospel que ella canta com els àngels, el "The eye is on the sparrow". Força aplaudiments i satisfacció del públic present que la va recolzar en tot moment. Vet aquí un dilluns de doblet. Voilà. Miquel Tuset Mallol.