 |
| Christian, Pablo i Pep by Jordi Llecha |
Doncs
després d'haver descansat una estona i dinat m'agradaria deixar-vos
algunes impressions del Concert-Jam d'ahir al Jazz Club La Vicentina.
El concert d'ahir el van començar Pep Mateu
Trio, amb el Pep a la guitarra i efectes, Pablo Yupton, baix elèctric i
Christian Serra, bateria; un trio format a l'Aula de Música Moderna on
hi son professors. És una formació estable amb una proposta fresca
de temes de Jazz-Fusió i algunes composicions pròpies...Un tema de
Steve Swallow i d'altres temes de d'altres músics i algun tema de
factura pròpia, del Pep i del Pablo ens van fer passar la primera hora
força de pressa. Ahir alguns es ven decidir a venir de públic, una
desena, però el gruix va venir per la banda dels músics que en van venir
una molt bona colla i que després comentaré. Per parlar una mica del
trio inicial, el Pep Mateu Trio, dir-vos que el líder és tot un
dominador de les sis cordes i estris electrònics, sense passar-se en el
seu ús, estris controlats. Els diferents sons que va obtenir de la seva
Ibanez amb pick-ups actius van ser força agradables i gens sorollosos,
tocant ell amb gran delicadesa i força concentració. Temes i solos van
anar sorgint de la seva mà amb una total continuïtat. Ens va mostrar una
tècnica força depurada i molt de gust en la interpretació i selecció
del repertori. Pablo Yupton va ser el partenaire elèctric perfecte, molt
ben acoblat a la proposta del líder i amb una solvència incontestable a
l'hora d'acompanyar en pla "funky" i amb un clar domini en la
interpretació i invenció dels seus solos, potent a vegades i suau les
més en clau d'acompanyant. L'altre element de la màquina rítmica va ser
el Christian Serra, el qual va estar a l'alçada de la proposta, sabent
ser suau a base d'escombretes i més potent en algun dels temes amb clar
motiu "funky". El volum de la "nostra" Mapex va ésser totalment
controlat per ell i mai va sobrepassar els extrems inadequats per
l'oïdor. Bona feina acompanyant i demostració del seu saber en els
"quarts" i algun solo que va fer. En definitiva una proposta interessant
i diferent de les viscudes fins ara a la Sala Xica i que demostra
clarament que la proposta de fer cada mes un concert-jam amb músics i
projecte musical diferents és l'adequada. El públic gaudirà amb música
diversa i des del Jazz Club La Vicentina obrirem les portes a més músics
i propostes.
La Jam va començar passada una horeta de bona música,
amb prou públic i afluència de músics, la majoria dels quals eren la
primera vegada que venien i que van ser l'argentí Pablo Galak,
(acompanyat de la Laia) saxo soprano corbat i en Jordi Llivi a la
bateria en el primer tema per després anar pujant-ne més com lOctavi Coronado que ens va cantar algun tema, el meu fill Valentí a la guitarra, la Noelia White que en va cantar un tot i estar no gaire fina de salut, el seu company Crazy-hunter Hunter, Pep Casadó, jo mateix al saxo alto, i una bona colla que van venir en representació de l'escola Jam Session EscueladeMúsica, amb el Jrx Planejant, Jeroni Pagan al piano, Xavi Marco al baix elèctric, la Sílvia Juncà amb el seu tenor i ben acompanyada pel seu profe en Gaby Miravet al saxo alto i lEnric Asensio Batet
a la bateria. Un altre que ens va acompanyar i que sol venir a tocar la
bateria va ser el Josep Ma Martí. Ara per ara no us vull cansar
comentant-ne els temes però sí dir-vos que la sorpresa agradable la vam
tenir escoltant a dos grans músics que no havíem escoltat mai i aquests
van ser els dos vents, Pablo Galak i Gaby Miravet.
Ells dos, i evidentment amb la resta de companys, van fer que la vetllada adquirís un gran nivell, aconseguint-ne el màxim en el darrer tema, un Rhythm & Changes amb ells dos compartint escenari, tema i companys i fent uns magnífics solos. Esperem que en Gaby torni aviat i el Pablo ho faci quan torni d'Argentina. Aquesta va ser la sessió dels estàndards i que va durar força estona, ja que fet i fet vàrem acabar prop de les 2h de la matinada. Realment és tot un luxe i una gran sort organitzar una moguda com aquesta i que no tinguis cap problema, ni de veïns ni de policia ni de res. És d'agrair als gestors de la Societat La Vicentina i al seu president Joan Pastor el seu suport i la cessió de la Sala Xica per aquests esdeveniments i a l'Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts amb l'Oriol Junqueras al capdavant però especialment a la Imma Prat, Regidora de Cultura que és qui m'ha acceptat totes les propostes que li he presentat, des del Festival de Jam Sessions fins les Jam Sessions del darrer divendres de cada mes, passant per La Locomotora Negra i la Marina Tuset per la Festa Major d'hivern. Tot de propostes culturals de la mà del Jazz....Oh yeah...Voilà. Miquel Tuset i Mallol.
 |
| Jordi, Pablo, Pablo, Pep i Valentí by Jordi Llecha |
Ells dos, i evidentment amb la resta de companys, van fer que la vetllada adquirís un gran nivell, aconseguint-ne el màxim en el darrer tema, un Rhythm & Changes amb ells dos compartint escenari, tema i companys i fent uns magnífics solos. Esperem que en Gaby torni aviat i el Pablo ho faci quan torni d'Argentina. Aquesta va ser la sessió dels estàndards i que va durar força estona, ja que fet i fet vàrem acabar prop de les 2h de la matinada. Realment és tot un luxe i una gran sort organitzar una moguda com aquesta i que no tinguis cap problema, ni de veïns ni de policia ni de res. És d'agrair als gestors de la Societat La Vicentina i al seu president Joan Pastor el seu suport i la cessió de la Sala Xica per aquests esdeveniments i a l'Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts amb l'Oriol Junqueras al capdavant però especialment a la Imma Prat, Regidora de Cultura que és qui m'ha acceptat totes les propostes que li he presentat, des del Festival de Jam Sessions fins les Jam Sessions del darrer divendres de cada mes, passant per La Locomotora Negra i la Marina Tuset per la Festa Major d'hivern. Tot de propostes culturals de la mà del Jazz....Oh yeah...Voilà. Miquel Tuset i Mallol.
.jpg){kind=link}
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada