WTF amb "MagnetBand"

MagnetBand   by  Josep Tomàs

Ahir, WTF al Jamboree amb una banda, un grup, els "MagnetBand" amb el Fredrik Heissler al capdavant d'una colla de joves "cracs" alemanys i australians... trombons, guitarra, piano, baix elèctric i bateria, formaren un potent sextet i ens presentaren una mostra de les seves grans capacitats. Segons em va dir l'Aurelio Santos, la revista Down Beat els havia valorat amb un segon lloc en quelcom que ara no recordo... El que sí que us puc dir és, que la música pròpia d'aquests joves músics no va ser res que s'assemblés a res....Melodies i ritmes canviants molt sovint, grans interpretacions de tots els intèrprets incidint amb la gran mestria d'un dels trombonistes, el més gran (la llista de noms la tenia el mateix Aurelio a la mà)...i també la del líder, el Fredrik, qui va portar conjuntament amb piano, baix i guitarra una secció rítmica bastant brutal. Composicions de tots i en especial del baixista, qui va ser el què més va "currar", com sempre sol passar. A mi, en particular, em va agradar la proposta musical d'aquests joves i em va semblar entendre que a les escoles de jazz d'alemanya els ensenyen la mar de bé. 

l'Aurelio micro en "ristre"...Tim, Cláudio, Matias, Otto.....by Manu Dimango

 El primer en pujar a la Jam va ser el Claudio Marrero Santana, qui cada dia ens sorprèn més i més. També ho va fer el Bruno Calvo Anillo, enfebrat, que va fer uns magnífics solos en els dos temes que va tocar. També van pujar el Matias Miguez Mastrarrigo, el Barry a la bateria, ja granadet però que deu ni do....tot i que es va deixar els seus "quarts"....i més que hi van ser... La nota més simpàtica va venir del país del sol naixent i la seva representació institucional amb una munió de senyores i senyors i encara més amb la presència dalt l'escenari d'un gran pianista i la participació de quatre simpatiquíssimes cantants. Van cantar un parell d'estàndards, dues a dues, mostrant-se amables i sempre somrients, i gaudint molt del què feien i com ho feien. N'hauríem d'aprendre de les seves educades maneres....Van tenir sort que anessin acompanyades per dos joves cracs als vents, en Lluc Casares saxo tenor i Pol Omedes, trompeta, i del gran bateria Anton Jarl. Si l'Aurelio recupera les dues llargues llistes de noms impossibles, no em costarà gaire posar-les-hi, que tots s'ho mereixen. Sort que hi havia el Josep Tomàs, i es dibuixant  Manu Dimango deixant les seves impressions, i gràcies a les sàvies mans del Leo Bianchi que va manipular els sons i les llums com sempre fa, de manera collonuda. Curt i Ras. Voilà. Miquel Tuset i Mallol.