Bobby Shew Quintet, amb Matthew L. Simon a la plaça Catalunya de Terrassa. Programació 32é Festival de Jazz de Terrassa

Gran, gran concert a la Plaça Catalunya amb Bobby Shew Quintet.  Una formació liderada pel mestre Bobby però amb un alumne brillant, des de fa temps mestre de mestres també, Matthew L Simon, i una secció rítmica de luxe...Elisabet Raspall al piano, la més guapa dins i fora de la banda, simpatia i musicalitat a la vegada sempre de la mà d'un gran somriure, Rai Ferrer, contrabaix i Aldo Caviglia Cohen, bateria. Una formació que haurà pogut assajar ben poquet, si és que ho han pogut fer, i que ha sonat com si portessin anys tocant junts.....bé, sona a tòpic però no ho és...de fet, això passa sovint amb els músics d'aquesta qualitat, que per una altra banda per això són  "Músics". El repertori ha girat al voltant del Hard Bop, passejant-se per temes de Carl Sanders, Thelonious Monk, Matthew L. Simon ("Continental Blues"), etc...i d'altres meravelles, algunes de les quals en format balada. Bobby Shew és un trompetista bregat en Big Bands d'alta volada que ha fet sonar el "fliscorn" i la trompeta, Yamaha YTR-8310Z feta a mida per a ell, una custom serie en Bb, amb una calidesa extrema, a banda de la seva magnífica tècnica i velocitat interpretativa que per un home de la  seva edat, home que al 1965 ja tocava a la banda de Woody Herman, doncs és de molt elogiar. Ha esta somrient i vertaderament satisfet de ésser en el lloc adequat en el moment oportú i s'ha mostrat comunicatiu i ens ha mostrat la seva calidesa vers el seu alumne Matthew. L'alumne ja fa força temps que ho ha deixat de ser i s'ha mostrat també molt content de poder tocar al costat del seu gran mestre i guru i ha estat al nivell del mestre. Ambdós trompetistes han fet uns solos d'altíssim nivell, més encara les vegades que han compartit solo o s'han solapat un amb l'altre. L'Elisabet ha estat magnífica, amb sobrietat i elegància ha acompanyat perfectament i ens ha fet gaudir en els solos que ha fet, i sempre veient-la satisfeta i contenta, somrient, i mostrant estar molt a gust en tot moment. Rai Ferrer al contrabaix ha mantingut la màquina amb el swing adequat, "fent-la caminar" de la manera com sap fer-ho ell, i interpretant magnífics solos aplaudits per tots nosaltres. EL darrer en la secció rítmica, l'Aldo a la bateria s'ha mostrat com sempre sobri, concentrat, a vegades semblava que aliè al rebombori dels aplaudiments, però sempre impecable. Ha fet les seves participacions en els diversos "quarts" que s'han fet i ha mantingut el "swing" adequat, fent caminar la màquina. En definitiva un gran concert "GRATUÏT", en majúscules ho poso per deixar constància dels suports institucionals aconseguits pel Valentí Grau i la resta d'amigues i amics que hi ha al darrera d'aquesta història tan maca que és la Nova Jazz Cava de Terrassa, i com a conseqüència de la qual, aquest magnífic Festival de Jazz que ja porta la  32ena edició.  Que lluny queden aquells anys on anàvem a la "Vella Cava" del carrer St. Quirze, i a un cinema que hi havia a la Rambla, després al Centre Cultural, etc....a veure els concerts. Després d'això, arribar a casa, i menjar-nos una paella ....què vols més....Ei, amigues, que abans de marxar ja he deixat preparat el sofregit! Allà hi hem anat amb el David Carreras, del Club de Jazz Sant Cugat, i allà ens hi hem trobat al Pere, de l'Associació de Jazz de Rubí. També hi hem vist al David Pastor, Xavi Figuerola, Jo Krause, Miquel Donat, etc... Miquel Tuset i Mallol