Amigues i amics del Jazz Club La Vicentina. Ahir, dissabte 19 de gener dins del marc de la "Festa Major d'Hivern" del poble, les diferents entitats ven fer diversos actes i La Vicentina, mitjançant el Jazz Club també, és clar. Vam tenir la sort de comptar amb una gran orquestra farcida d'excel·lents músics dirigida per un gran compositor i guitarrista, Vicens Martín, i amb una magnífica presència i veu al capdavant, la de la Gemma Abrié. Una proposta diferent, una proposta "culta", una proposta musical i poètica. Els poemes de Josep Carner van anar sorgint de les veus dels "rapsodes" i de les "rapsodes", per després escoltar-los amb una música composada expressament per ells, i cantats per la Gemma. Una "gran orquestra" amb una gran responsabilitat escènica que ja molt abans de començar a les 20h, varen estar polint diversos temes, sempre sota la direcció del Vicens. Un dia bastant "malparit", on no només va fer mal temps, amb pluja i vent, sinó que també hi va haver futbol, com quasi sempre. Encara però vam tenir sort que aquest esport acabés una miqueta abans de les 20h, la qual cosa va permetre a uns quants que no van arribar a la centena, de deixar-se caure per la Sala del Teatre de La Vicentina. Tenint en compte la magnífica proposta presentada us haig de dir que hi vam trobar a faltar diversa gent que podia haver vingut. Ja se sap que cadascú fa el que vol, però tal dia com ahir era un bon dia per participar en un acte molt ben preparat i muntat, i organitzat amb tota l'estima, desinteressada estima.
Un concert amb un quinzena de músics de "primera" línia, experts i experimentats músics, cadascun dels quals amb projecte propi i compartint quan cal el projecte d'altri. Gent magnífica, humanament i musicalment. I qui van ser doncs aquests "15 magnífics"?....
David Pastor, Jaume Peña i Leo Torres, trompetes
Tom Johnson, Josep Tutusaus i David Parras, trombons
Vicent Maciàn, Guim García-Balash, Jordi Santanach i Marcel·lí Bayer, saxos, flautes i clarinets
Alejandro di Costanzo, piano
Rai Ferrer, contrabaix
Ramon Angel Rey, bateria
Rai Ferrer, contrabaix
Ramon Angel Rey, bateria
Vicens Martín, direcció i guitarra
Gemma Abrié, veu.
Per qualsevol que estigui una mica assabentat del què es cou en el món del Jazz, amb aquesta llista ja en tindria prou per saber que en gaudiria de manera plena....com ens va passar a alguns, potser la majoria, i si més no, segur que els hi va passar als amic i amigues col·laboradors del Jazz Club La Vicentina, avesats com estan ja a alguns d'aquest músics en les sessions que fem cada mes, on alguns d'ells ja els hem pogut veure i escoltar més d'una vegada.
La gent però va anar venint i vam poder començar no gaire més tard de l'hora prevista. Després de fer jo la presentació i explicació de com aniria l'acte, Vicens Martín va començar a explicar-ne la seva part i seguidament va convidar el primer rapsoda, a recitar la primera poesia, "Com les maduixes".
De fet, el procediment va ser el mateix per a cada poema, primer sortiria un o una rapsoda a recitar el poema i després l'interpretaria la Big Band completa amb guitarrista i cantant.
La llista dels poemes recitats i interpretats és aquesta, amb el nom del o de la rapsoda al costat.
(1) Com les maduixes / Laia Torras
(2) Aglae i les taronges /
Gerard Jornet
(3) Les serves
endreçades / Lluís Prat
(4) Les llimones
casolanes / Toni Pastor
(5) La poma escollida / Paquita Pahissa
(6) Les prunes d’or / Roser
Boladeras
(7) Eglé i la síndria / José
Antonio Arcediano
(8) Agavé i les
castanyes / Jaume Guillén
(9) Les cireres ingènues / Laia
Mèlich
(10) Les figues matinals / Tona
Siñol
(11) Els raïms immortals
/ Jordi Mèlich
La impressió que tinc del què li va poder passar al públic que va venir, desconeixedor de les músiques que escoltaria és aquesta.....Quan escoltes per primera vegada una cançó, unes músiques i melodies cantades, també se't pot fer estranya, a l'inici, en el primer tema. L'escoltes, d'entrada estranyat, ja que és la primera vegada que ho fas, i segur que et costa, més encara si les melodies no són gens fàcils, gens populars. Mentre no escoltes el segon tema, el rapsoda o la rapsoda et fica en el mon oníric del poeta, el "Príncep dels Poetes", i creus descansar l'orella....En començar el segon tema, i veure-li alguna relació amb l'anterior, per melodies o harmonies, et permet això una millor acceptació d'aquestes, percebent ja, o intuint com aniran la resta. En el tercer tema, sinó has marxat ja, vol dir que et comença a agradar i que t'agrada l'espectacle de manera global. Hi ha gent del poble que recita, i les músiques comencen a ser-te agradables....i així fins al final, on ja t'has convertit amb un fervent admirador de la proposta melòdica i cantada. No has pogut impedir enlluernar-te per la proximitat de la "creativitat", de la "excel·lència", de les bones maneres interpretatives, dels magnífics solos, malgrat no ser un "expert" en el món de Jazz. I finalment has gaudit d'allò més, i t'adones que fa estona que gaudeixes i això et fa feliç. Has passat una bona estona, sense tenir pressa en marxar, gaudint d'allò més tot i no ser un expert, i veient com a la resta del públic li passa més o menys el mateix.
Els temes van ser variats, rítmicament i melòdica, amb interpretacions extraordinàries dels solistes en els seus solos, i de la cantant, la simpàtica i comunicativa Gemma Abrié. Després, també vam gaudir amb temes lents, suaus, una mena de balades on la gent, amb silencis absoluts, permetia que la Gemma els interpretés amb suavitat sonora, i on en l'ambient, es podia escoltar el vol d'un insecte. Compenetració total amb aquelles magnífiques melodies, i cada vegada més acceptació pels "oïdes difícils". De fet, hi va haver temes melòdics, temes amb ritmes mediterranis i algun esquetx flamenc, a més a més dels solos jazzístics que van interpretar quasi tots els músics de la "Big Band", entre els quals, David Pastor, Jaume Peña, Leo Torres, Josep Tutusaus, Vicent Maciàn, Guim Garcia-Balash, Ramon Angel Rey, Alejandro di Costanzo, Rai Ferrer, Vicens Martín i sempre amb la magnífica veu de la Gemma Abrié.
S'ha de dir que les composicions del Vicens Martín són d'una qualitat extraordinària, si bé és cert que no són "fàcils" pel gran públic, és evident que ho són més pels que escoltem Jazz o músiques "diferents" i allunyades del "top ten" dels populars.
Temes tots relacionats amb l'estructura poètica de la poesia, essent dinàmics o no segons la idea general del poema i sempre compenetrats amb aquest. Melodies precioses, algunes de les quals tindran cabuda en la nostra memòria col·lectiva en els propers anys, tal és la qualitat d'aquestes. Altres hi seran però menys....aquest és el preu a pagar pel fet d'haver fet una "obra" en majúscules. La "obra" però, la podrem escoltar aviat en un compacte a més d'un llibret amb la resta de poesies del llibre de Carner, "Els Fruits Saborosos". Al menys aquesta és la intenció del compositor i guitarrista i magnífica persona que és el Vicens Martín.
La Gemma va brillar com sempre sol fer, amb humilitat, tendresa i simpatia. És una persona càlida i una gran cantant, amb un registre en l'àmbit dels aguts prou significatiu, i que ella sap manegar amb total professionalitat. A mi, en particular, em va agradar d'allò més en els temes lents i no massa pujats de volum ni to. És on vaig poder gaudir més escoltant-la, també als seus companys, on es va poder escoltar la calidesa de la seva veu. Això no vol dir que en els altres temes no ens agradés, però els volums una mica més forts són assumptes a controlar, ja que no sempre s'aconsegueix impactar més en la audiència. A vegades és al contrari, com més suau, millor, més obligues a la gent a escoltar, més silenci es fa i més compenetració hi ha.
Per parlar de la resta de companys, la majoria amics que han vingut al Jazz Club La Vicentina, necessitaria molta més verborrea, i com que no en tinc tanta, només dir que tots, tots, van estar extraordinaris, demostrant la seva compenetració amb l'obra del Vicens i interpretant-la segons la seva direcció. Vam gaudir sempre escoltant a la Dream Big Band, tocant junts a la perfecció, amb total claredat i nitidesa. Els metalls i les canyes, i també la secció rítmica. Tots van demostrar el que són, uns músics extraordinaris i unes magnífiques persones.
La sorpresa inicial va deixar pas a un gaudi absolut, més encara veient com des de l'escenari se'ns convidava a participar cantant trossets primer cantats per la Gemma. El públic es va anar animant i ja quasi tots ens vam trobar cantant i gaudint. Un darrer tema que fa ver que tothom gaudís i cantés tot just abans que tots els músics, en un final apoteòsic d'improvisació col·lectiva, allarguessin el final fins un aplaudiment general, llarg i agraït. Moment en el qual et toca agrair als presents la seva assistència, a la Imma Prat i l'Oriol Junqueras la seva presència i total suport en el projecte, i el de comentar que sense la col·laboració d'en Jordi Boladeras no hauria estat possible l'execució de l'acte poètic. Ell va fer la tasca de recerca humana i poètica i després d'agrair-li-ho i fer sonar uns aplaudiments, va ser el moment de convidar als rapsodes, homes i dones, a pujar a l'escenari per sortir plegats a la "foto". Fotos que podrem veure aviat, suposo, fetes per dos grans de les màquines, el nostre inseparable amic i fotògraf oficial del Jazz Club La Vicentina, en Gustaf Soldevila, i l'amic i constant col·laborador de les WTF del Jamboree, en Josep Tomàs, col·lega aficionat, company assidu de les WTF de l'Aurelio Santos, on ens trobem quasi tots els dilluns al local emblemàtic de la "plaça Reial". Un magnífic concert que no vaig poder enregistrar per diversos motius, un dels quals les dimensions del local, i el no haver-ho fet mai i els altres motius relacionats amb les diverses feines que em va tocar fer tot just abans de començar el concert, preparar els aspectes tècnics, vendre entrades, presentar, etc....Sort que no vaig haver de retirar les butaques, les 300 butaques.....Tot i això, després vam poder gaudir d'un "soparet" preparat per "La Cuina d'en Toni" i sufragat per l'ajuntament de Sant Vicenç dels Horts, el qual vam compartir amb tots els rapsodes i totes les rapsodes que van recitar les poesies, acabant així, amb gran germanor un acte que va resultar ser magnífic.
Miquel Tuset i Mallol.
Els temes van ser variats, rítmicament i melòdica, amb interpretacions extraordinàries dels solistes en els seus solos, i de la cantant, la simpàtica i comunicativa Gemma Abrié. Després, també vam gaudir amb temes lents, suaus, una mena de balades on la gent, amb silencis absoluts, permetia que la Gemma els interpretés amb suavitat sonora, i on en l'ambient, es podia escoltar el vol d'un insecte. Compenetració total amb aquelles magnífiques melodies, i cada vegada més acceptació pels "oïdes difícils". De fet, hi va haver temes melòdics, temes amb ritmes mediterranis i algun esquetx flamenc, a més a més dels solos jazzístics que van interpretar quasi tots els músics de la "Big Band", entre els quals, David Pastor, Jaume Peña, Leo Torres, Josep Tutusaus, Vicent Maciàn, Guim Garcia-Balash, Ramon Angel Rey, Alejandro di Costanzo, Rai Ferrer, Vicens Martín i sempre amb la magnífica veu de la Gemma Abrié.
S'ha de dir que les composicions del Vicens Martín són d'una qualitat extraordinària, si bé és cert que no són "fàcils" pel gran públic, és evident que ho són més pels que escoltem Jazz o músiques "diferents" i allunyades del "top ten" dels populars.
Temes tots relacionats amb l'estructura poètica de la poesia, essent dinàmics o no segons la idea general del poema i sempre compenetrats amb aquest. Melodies precioses, algunes de les quals tindran cabuda en la nostra memòria col·lectiva en els propers anys, tal és la qualitat d'aquestes. Altres hi seran però menys....aquest és el preu a pagar pel fet d'haver fet una "obra" en majúscules. La "obra" però, la podrem escoltar aviat en un compacte a més d'un llibret amb la resta de poesies del llibre de Carner, "Els Fruits Saborosos". Al menys aquesta és la intenció del compositor i guitarrista i magnífica persona que és el Vicens Martín.
La Gemma va brillar com sempre sol fer, amb humilitat, tendresa i simpatia. És una persona càlida i una gran cantant, amb un registre en l'àmbit dels aguts prou significatiu, i que ella sap manegar amb total professionalitat. A mi, en particular, em va agradar d'allò més en els temes lents i no massa pujats de volum ni to. És on vaig poder gaudir més escoltant-la, també als seus companys, on es va poder escoltar la calidesa de la seva veu. Això no vol dir que en els altres temes no ens agradés, però els volums una mica més forts són assumptes a controlar, ja que no sempre s'aconsegueix impactar més en la audiència. A vegades és al contrari, com més suau, millor, més obligues a la gent a escoltar, més silenci es fa i més compenetració hi ha.
Per parlar de la resta de companys, la majoria amics que han vingut al Jazz Club La Vicentina, necessitaria molta més verborrea, i com que no en tinc tanta, només dir que tots, tots, van estar extraordinaris, demostrant la seva compenetració amb l'obra del Vicens i interpretant-la segons la seva direcció. Vam gaudir sempre escoltant a la Dream Big Band, tocant junts a la perfecció, amb total claredat i nitidesa. Els metalls i les canyes, i també la secció rítmica. Tots van demostrar el que són, uns músics extraordinaris i unes magnífiques persones.
La sorpresa inicial va deixar pas a un gaudi absolut, més encara veient com des de l'escenari se'ns convidava a participar cantant trossets primer cantats per la Gemma. El públic es va anar animant i ja quasi tots ens vam trobar cantant i gaudint. Un darrer tema que fa ver que tothom gaudís i cantés tot just abans que tots els músics, en un final apoteòsic d'improvisació col·lectiva, allarguessin el final fins un aplaudiment general, llarg i agraït. Moment en el qual et toca agrair als presents la seva assistència, a la Imma Prat i l'Oriol Junqueras la seva presència i total suport en el projecte, i el de comentar que sense la col·laboració d'en Jordi Boladeras no hauria estat possible l'execució de l'acte poètic. Ell va fer la tasca de recerca humana i poètica i després d'agrair-li-ho i fer sonar uns aplaudiments, va ser el moment de convidar als rapsodes, homes i dones, a pujar a l'escenari per sortir plegats a la "foto". Fotos que podrem veure aviat, suposo, fetes per dos grans de les màquines, el nostre inseparable amic i fotògraf oficial del Jazz Club La Vicentina, en Gustaf Soldevila, i l'amic i constant col·laborador de les WTF del Jamboree, en Josep Tomàs, col·lega aficionat, company assidu de les WTF de l'Aurelio Santos, on ens trobem quasi tots els dilluns al local emblemàtic de la "plaça Reial". Un magnífic concert que no vaig poder enregistrar per diversos motius, un dels quals les dimensions del local, i el no haver-ho fet mai i els altres motius relacionats amb les diverses feines que em va tocar fer tot just abans de començar el concert, preparar els aspectes tècnics, vendre entrades, presentar, etc....Sort que no vaig haver de retirar les butaques, les 300 butaques.....Tot i això, després vam poder gaudir d'un "soparet" preparat per "La Cuina d'en Toni" i sufragat per l'ajuntament de Sant Vicenç dels Horts, el qual vam compartir amb tots els rapsodes i totes les rapsodes que van recitar les poesies, acabant així, amb gran germanor un acte que va resultar ser magnífic.
Miquel Tuset i Mallol.
.jpg){kind=link}
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada