Petites cròniques de les WTF al Jamboree amb els SEWARD

Adriano Galante by Josep Tomàs

Ara mateix he arribat a casa després d'unes tres hores llargues d'escoltar quelcom no gaire allunyat del Jazz, si l'entens com a pura improvisació i d'altres herbes. Avui, com m'ha passat en altres WTF, no sabia què anava a veure, a vegades ho deixo a la sorpresa, i avui ha estat majúscula. En entrar al Jamboree Jazz em trobo a l'Aurelio Santos parlant amb el Leo Bianchi, i veig el local un xic buit, jo que m'atanso a ells i li demano al "Boss", que què fan avui. I em diu, ja ho veuràs, i jo que pregunto, i qui són, i repeteix, ja ho veuràs, i què fan, i hi torna, ja ho veuràs...els coneixes a tots però ja ho sentiràs. Una entrada a base de preguntes sense resposta. Em trobo al Josep Tomàs, que ell sempre arriba d'hora i m'assec a primera fila. Els sons han començat a sonar des de la taula del Leo, barrejats amb els del PC del Pablo Sawrdom, els llums han enfosquit i els fums han aparegut. Mica a mica, si han anat afegint d'altres sons, el del contrabaix del Martin Leiton, la bateria del Juan Rodriguez, i finalment una tènue guitarra acústica, la del líder Adriano Galante. Les músiques han anat augmentant de volum fins a escoltar la magnífica veu de l'Adriano. Em costa explicar el què he escoltat, tan per la modernitat del projecte com per la posta en escena, brillant, amb màxima llibertat interpretativa del cantant i guitarrista, i segurament compositor de la majoria de temes. M'ho hauré de tornar a escoltar.....la veritat és que m'ha impressionat....a vegades he escoltat música contemporània, a vegades trossos d'un total "Free", algunes melodies amb moltes modulacions a la veu, i segurament amb molt contingut textual i important. El meu anglès m'impedeix entendre en temps real el què cantava, però segur que són textos amb molt contingut. La dinàmica ha estat perfecte, em refereixo a les variacions de volum i la gestualitat, increïble i molt ben executada. Et feia estar pendent dels seus moviments, amb un punt de força, la suficient per despertar al personal. He escoltat quelcom que no havia escoltat mai, tot i trobar-li algunes similituds en la manera de fer d'una de les èpoques de Peter Hammill. M'ha semblat una proposta interessantíssima, amb molta qualitat i tècnica dels components del grup i també molta compenetració entre ells. També m'ha agradat la seriositat dalt l'escenari, t'estaven dient, això que escoltes escolta-ho bé, estiguis atent que és molt fort. 

Pablo Swardom by Josep Tomàs

Els canvis rítmics han estat constants, així com els canvis de volum. Esmentar la secció rítmica del Martin Leiton i Juan Rodriguez que han estat incommensurables. El Juan, amb tot d'estris percussors, a més a més de la bateria aquesta vegada sense timbala i amb un escallot en el seu lloc. Mantenint un ritme determinat, el Juan ha modificat constantment les estructures rítmiques introduint-hi múltiples variacions...ha estat magnífic. Martin, no ha parat de tocar el contrabaix en totes les tres hores, i moltes de les vegades amb notes llargues i tocant-lo amb l'arc, per de cop i volta fer un consecució de notes a mode de solo i tornar a la tranquil·litat dels tempos llargs. Ha demostrat la seva gran versatilitat tocant en un estil allunyat de rítmiques i melodies Jazzeres.
Del Pablo s'ha de dir que ha estat sempre molt concentrat en els seus "catxarros", PC i teclat a més a més de la guitarra Gibson SG. Ha semblat que no hi fos, però ha estat sempre atent als canvis d'instruments i a posar les falques de veus estranyes que tenia al PC i també ha tocat la guitarra aconseguint l'efecte sonor adequat al grup.. 

Juan Rodríguez by Josep Tomàs

De l'Adriano haig de dir que m'ha impressionat d'allò més...Una gran veu, unes grans idees (compartides) i un clar domini dels instruments de corda. La seva expressivitat no te igual; fa una interpretació artística-dramàtica dels textos cantats. Tot això ha durat quasi sense interrupció més d'una hora, i després de cada tema, crits d'admiració, grans aplaudiments i molta "penya" que segur que són fidels seguidors dels SEWARD, que així es fan dir. Un grup de "culte", certament. Sense donar-nos compta, han anat apareguen músics dalt l'escenari, el primer en Jordi Matas a la guitarra; ha tocat un tema que m'ha semblat que coneixia i s'ha integrat a la perfecció. Després ha pujat el cada vegada millor saxofonista, el Claudio Marrero Santana. 

Martin Leiton by Josep Tomàs

M'ha sorprès la seva adaptació a la proposta sonora, allunyada del "swing" del Jazz, del "Hard Bop", etc.. però que ell ha sabut assimilar a la perfecció. De fet tots els que han pujat han mantingut l'"essència" de la proposta inicial sense caure en una Jam Session de Jazz amb tots els ets i uts. Hi ha hagut ritmes sincopats allunyats del "swing" i tots els músics han improvisat seguint l'esperit inicial. Una colla de músics com l'Apel·les Carod, l'Àlex Fortuny, ambdós han estat increïbles amb uns solos magnífics. Rodrigo González Palen al teclat, sublim, Roberto Albrecia al saxo alt, també magnífic, Gilles Estoppey al teclat també brutal, Greg al saxo tenor sempre perfecte, i algun més que en deixo, com per exemple el músic que ha pujat amb una pandereta i del qual ara no recordo el nom. Alguns dels temes que han tocat mantenint l'essència del grup inicial han estat "Solar", "Caravan" , "All blues" i algun altre. S'han compenetrat a la perfecció, i han sabut combinar-se en les tandes de solos i també han sabut acabar els temes de manera sincronitzada, que a vegades costa, sobretot en aquests tipus de Jams. 

Seward a le WTF del Jamboree

                           FOTOS    BY    JOSEP  TOMÀS

En definitiva una altra magnífica nit al Jamboree Jazz Club en un dels dilluns més experimentals dels què hem gaudit mai. Una abraçada als responsables, un de molt gran i un altre de més petit. Em falta posar unes quantes fotos del Josep Tomàs, dels altres músics que han participat a la Jam. Bona nit del dilluns. Miquel Tuset.