La Jam Session del 30 d'abril al Jamboree. WTF for ALE

Hola a totes i a tots, seguidors del Jazz Club La Vicentina. El darrer dilluns d'abril i final de mes, el 30, va ser declarat "Dia Internacional del Jazz" pel senyor Herbie Hancock. Tothom ho va celebrar de la millor manera possible. Uns tocant i els altres escoltant. Nosaltres, el David Carreras, Carlos Sampietro i  Ferran del Club de Jazz Sant Cugat i jo mateix, hi vàrem anar a escoltar el què va esdevenir una de les millors Jam Sessions mai escoltades, en quan a concepte. Amb un esperit totalment FREE, es va anar desenvolupant de manera natural, essent els músics, el Llibert en aquest cas, els qui decidiren quan s'acabava un tema i de quina manera començava el següent. Aquest esbos musical que esteu escoltant és un trosset del total de temps que va durar aquesta Jam. Nosaltres vàrem marxar després de quasi 4 hores i encara en faltava una bona estona més. 

Com sempre, va ser l'Aurelio Santos, creador i impulsor de les WTF  dels dilluns des de fa més de 10 anys, qui va fer les primeres presentacions. Qui va comentar que la WTF d'aquell dia, era per a recaptar fons per l'Ale fill del Dani Pérez, guitarrista dels bons, el qual es troba, conjuntament amb la seva parella amb la desgràcia d'haver d'encarar la malaltia del seu fill Ale sense no massa recursos, ja que el cost dels medicaments i possibles intervencions és molt alt. Des d'aquí, donar-li ànims a ell, a la seva parella i sobretot al petit del Ale, i mirar si entre tots els podem ajudar, econòmicament, a superar la malaltia.

Si parlem del públic, hem de dir que estava ple de gom a gom, que tothom va pagar, i que la recaptació anirà a parar a la família del Dani. Si parlem dels músics, s'ha de dir que tots, tots, hi van anar de manera gratuïta, i que la quantitat dels músics que varen pujar a dalt l'escenari va ser molt nombrosa. No m'atreveixo a parlar de números, però n'hi van haver molts.
Vídeo enregistrat per Carlos Sampietro, del Club de Jazz Sant Cugat.

Aquests 35 minuts inicials que he separat de les més de 2 hores d'enregistrament del què podria ser la "primera part", són un magnífic exemple de com ha de ser una Jam en el format més FREE en quan a  concepte. Qui varen ser els que la van començar? Doncs els pesos pesants del Jazz de casa nostra. No ens oblidem de la resta de músics que, posteriorment a aquests 35 minuts inicials també s'hi varen apuntar i que després comentarem.

Llibert Fortuny, saxo tenor / Raynald Colom, trompeta / Albert Bover, piano / Martin Laportilla, baix elèctric i Dani Domínguez, bateria. Aquest magnífic quintet, va estar tocant sense parar durant aquests magnífics 35 minuts un Jazz d'allò més "trencador", amb idees que anaven fluint allà mateix, amb una gran compenetració entre tots ells, improvisant a partir d'una base melòdica simple i amb un ritme també igual, però que posteriorment ells varen anar modificant, canviant, improvisant. Va ser increïble poder-ho escoltar i enregistrar, allà, a la primera fila, veient com tots ells gaudien de la música que anaven creant.

Després d'aquests magnífics 35 minuts, l'Aurelio va convidar a Jordi Matas, guitarrra i a Jon Robles saxo tenor a l'escenari, i va fer pujar amb molta delicadesa a tota una colla de nens i nenes d'edats inferiors als 10 anys, tot i que potser un o dos en tenien una mica més. Fills de músics i del públic que estaven allà recolzant també a l'Ale. L'Aurelio  els hi va anar preguntant quin era l'instrument que més els agradava o quin els agradaria tocar, i segons la resposta, els va anar situant al costat del músic que tocava l'instrument que havia comentat cada nena i nen.

Després de la presentació i col·locació dels nens, el septet ara, va estar tocant un tema amb els nens i nenes dalt l'escenari, jugant amb els instruments, i gaudint en primera mà de l'espectacle musical que s'estava executant. El tema va acabar amb la sintonia dels "The Flinstones", i amb llargs aplaudiments. S'ha de mencionar la manera respectuosa amb la qual l'Aurelio va manegar la situació amb els nens i nenes i músics. Crec que ho va fer de la manera més natural possible, la única possible entre persones adultes i respectuoses. 

I la Jam va continuar amb músics com Jordi Matas, guitarra / Jon  Robles i Gorka Benítez i  el jove Lucas Martínez, saxo tenor / Raül Reverter, saxo alt / Juan de Diego i Guillermo Caliero, trompeta / Ramiro Rosa i David Xirgu, bateria / Paco Perera i Pere Loewe, baix elèctric. Hi va haver diversos canvis de formació i en el moment que la Gemma Abrié i Diana Palau varen pujar a cantar les dues, hi havia l'Alejandro di Constanzo, piano / Guillem Pons, bateria i en Matas, Laportilla i Reverter, tots plegats a l'escenari. Recordo haver escoltat ben bé com les dues feien unes magnífiques improvisacions sobre el parell de temes que varen cantar. S'entenen la mar de bé i hi ha un molt bon rotllo entre elles dues!!  Hi havia també en Lluc Casares, saxo tenor i d'altres que ara mateix no recordo i que posteriorment a la nostra marxa varen pujar d'alt l'escenari, com per exemple la cantant Dácil López i segur que molts altres. A mida que aconsegueixi més noms, els aniré posant.

Bé, em podria allargar força, com és habitual en mi, però no ho faré. Deixem-ho aquí i que siguin els documents escrit i sonor els que continuïn parlant per mi. Miquel Tuset.