Benvolgudes i benvolguts amics del Jazz Club La Vicentina. Després d'una derrota amarga, posar-se a fer una crònica potser no sigui la millor opció, però algun dia ho havia de fer. Com sempre, agrair a les amigues i amics col·laboradors i a tothom qui va venir la seva presència. Tot i que no hi érem tots, La Sala Xica no es va veure buida i l'ambient es va anar tornant càlid. Si considerem que la proposta dels TOMA 4 va ser una novetat per a tothom, és d'aplaudir el respecte, silenci i atenció permanents de tots els presents durant tot el concert, exceptuant-ne l'inici de la segona part, ja que alguns companys encara mantenien una animada conversa, fruit del bon rotllo i comunicació. Cada vegada més, els llocs de residència dels presents és més divers. Així doncs, hi havia gent de Vallirana, Pallejà, Ametlla del Vallès, Sant Cugat, Rubí, Torrelles i és clar, Sant Vicenç.
TOMA 4, quartet de Jazz contemporani, perquè és el Jazz que es fa ara a casa nostra i no per l'estil, pròpiament dit, ens varen oferir un concert, bàsicament, suau i relaxat, amb alguna incursió a estàndards, per exemple el darrer tema de la primera part, el "I'll remember april", i els dos darrers de la segona que va ser l'"Invitation" i un "Ornithology" a tota hòstia. TOMA 4 el formen quatre músics que s'han trobat aquí, de fet es varen trobar al Taller de músics fa alguns anys. Allà va sorgir el projecte que s'ha anat consolidant aquests darrers anys. Ells són: Yeray Hernández, guitarra / Ivàn Santaeulària, piano / Santiago Acevedo, contrabaix i Ramiro Rosa, bateria. S'ha de dir però que el Santiago no va poder venir i va ser substituït per Joan-Solà Morales. Aquest darrer i el Ramiro ja havien vingut formant part del Dani Molina Quartet.
Dels onze temes que varen tocar, només tres varen ser estàndards. Ells varen apostar per presentar el seu projecte, i incloure-hi tres estàndards per mantenir-nos en contacte amb el passat, tot i que "revisitat".
Els temes que varen fer a la primera part varen ser:
"Què plou?", "Jaula", "Macarena", "Tom Kinkon", i "I'll remember april".
Una primera part que va començar molt suau, amb temes on l'estructura melòdica t'obligava a estar atent, també per la novetat del tema. La formació de quartet va permetre'ns escoltar perfectament a tots els instruments, fins i tot quan tocaven plegats.
El primer tema, "Què plou?", va iniciar un repertori farcit de temes propis amb una gran sensibilitat i molta, molta tendresa interpretativa. El solo del Yeray va ser molt ben executat, i crec que ens va agafar a tots una mica descol·locats....d'acord que era el primer tema, però és que va ser preciós. Un tema suau per començar, amb un bon solo de l'Ivan també. Després, la melodia i acabar-lo sobtadament. Aplaudiments tímids, freds, que mica a mica s'anirien escalfant.
Varen seguir amb un tema amb aires lleugerament flamencs amb "Jaula", tema del seu disc, composat pel Yeray Hernández. Tema iniciat pel piano de l'Ivan i la guitarra del Yeray, i pel darrera el contrabaix i bateria del Joan-Solà i Ramiro. Tema suau, que ben bé es podria considerar una balada, o quelcom similar. Un bon solo de l'Ivàn, amb molt gust interpretatiu. Comentari per la bona feina del Joan-Solà que venint a fer una substitució va tocar com si del grup fos. Després, Yeray va continuar amb la mateixa sonoritat de guitarra "jazzera". Un punteig molt nítid i clar, acompanyat d'un molt bon so extret de la seva Fender Telecaster. Després va ser el Joan-Solà el qui va fer el seu primer solo al contrabaix. Gran intèrpret, ja conegut per tots nosaltres, i que ho va tornar a demostrar durant tota la nit. Un molt bon solo, aplaudit per tornar a la melodia aflamencada i acabar-lo suaument.
El tercer també va ser un tema suau i va ser el Macarena. El varen iniciar dolçament, acompanyats del silenci de la sala...Tothom escoltant, i fent-ho d'aquests tipus de temes, certament difícils, desconeguts i també molt lents, doncs és per felicitar a tothom que va seguir escoltant sense defallir. Tema iniciat pel Yeray, suaument....tocant la melodia, la dolça melodia, per deixar pas a la incorporació del so nítid i la pulsació clara dels dits de l'Ivàn sobre el piano, interpretant a la seva manera també amb uns aires "macarens". Després de nou el tema, molt lent, molt suau, per acabar-lo dolçament.
El següent, quasi sense parar va ser el "Tom Kinkon", tema una mica més ràpid, i on la melodia feia unes línies d'arpegis ascendents molt ben trobades. Entremig però, hi ha un canvi rítmic recolzat per els tocs al cant de la caixa de la bateria del Ramiro. Un tema viu, i on el Yeray va brillar per la seva improvisació en el seu solo. Aplaudiments per deixar pas al solo de l'Ivàn, clar i nítid com va ser habitual. Amb una mà dreta fent les excursions amunt i avall de la part dreta del piano, mentre l'esquerra l'acompanyava fent els acords adequats. Després d'ell, la melodia amb els seus canvis i acabar el tema de manera sobtada.
El primer tema, "Què plou?", va iniciar un repertori farcit de temes propis amb una gran sensibilitat i molta, molta tendresa interpretativa. El solo del Yeray va ser molt ben executat, i crec que ens va agafar a tots una mica descol·locats....d'acord que era el primer tema, però és que va ser preciós. Un tema suau per començar, amb un bon solo de l'Ivan també. Després, la melodia i acabar-lo sobtadament. Aplaudiments tímids, freds, que mica a mica s'anirien escalfant.
Varen seguir amb un tema amb aires lleugerament flamencs amb "Jaula", tema del seu disc, composat pel Yeray Hernández. Tema iniciat pel piano de l'Ivan i la guitarra del Yeray, i pel darrera el contrabaix i bateria del Joan-Solà i Ramiro. Tema suau, que ben bé es podria considerar una balada, o quelcom similar. Un bon solo de l'Ivàn, amb molt gust interpretatiu. Comentari per la bona feina del Joan-Solà que venint a fer una substitució va tocar com si del grup fos. Després, Yeray va continuar amb la mateixa sonoritat de guitarra "jazzera". Un punteig molt nítid i clar, acompanyat d'un molt bon so extret de la seva Fender Telecaster. Després va ser el Joan-Solà el qui va fer el seu primer solo al contrabaix. Gran intèrpret, ja conegut per tots nosaltres, i que ho va tornar a demostrar durant tota la nit. Un molt bon solo, aplaudit per tornar a la melodia aflamencada i acabar-lo suaument.
El tercer també va ser un tema suau i va ser el Macarena. El varen iniciar dolçament, acompanyats del silenci de la sala...Tothom escoltant, i fent-ho d'aquests tipus de temes, certament difícils, desconeguts i també molt lents, doncs és per felicitar a tothom que va seguir escoltant sense defallir. Tema iniciat pel Yeray, suaument....tocant la melodia, la dolça melodia, per deixar pas a la incorporació del so nítid i la pulsació clara dels dits de l'Ivàn sobre el piano, interpretant a la seva manera també amb uns aires "macarens". Després de nou el tema, molt lent, molt suau, per acabar-lo dolçament.
El següent, quasi sense parar va ser el "Tom Kinkon", tema una mica més ràpid, i on la melodia feia unes línies d'arpegis ascendents molt ben trobades. Entremig però, hi ha un canvi rítmic recolzat per els tocs al cant de la caixa de la bateria del Ramiro. Un tema viu, i on el Yeray va brillar per la seva improvisació en el seu solo. Aplaudiments per deixar pas al solo de l'Ivàn, clar i nítid com va ser habitual. Amb una mà dreta fent les excursions amunt i avall de la part dreta del piano, mentre l'esquerra l'acompanyava fent els acords adequats. Després d'ell, la melodia amb els seus canvis i acabar el tema de manera sobtada.
Ja per acabar la primera part varen tocar el "I'll remember april" (Gene de Paul). Un tema estàndard que Ramiro Rosa es va encarregar d'iniciar fent una "intro" a modo de solo de bateria. Tema que va ser el de més llarga durada de la primera part, i que ens va situar en el món dels estàndards; ideal per fer el descans per xerrar, fumar alguns al carrer, i anar a beure per comentar com havia anat. Després de la intro del Ramiro va ser el Yeray el qui va iniciar la melodia. S'ha de dir que la varen tocar a un "tempo" endimoniat, força ràpid i que el Yeray es va encarregar de tocar el seu solo amb una gran tècnica i velocitat, deixant-nos bocabadats, quasi sense respiració. El va seguir l'Ivàn fent-ne també un de molt ben executat, ràpid també i ple de sensibilitat. El va seguir el Joan-Solà fent un gran solo al contrabaix, i sempre al seu darrera el Ramiro, tècnic i precís, amb una gran sonoritat en els plats i caixa, seguint i mantenint el ritme, acompanyant al contrabaixista en la seva tasca, aplaudida al final. Varen seguir els "quarts" que solen fer sempre amb el bateria i cadascun dels altres instruments. Després d'aquesta roda de "quarts", varen tornar a la melodia amb el Yeray i així varen acabar el tema.
Aquí teniu un trosset del concert en vídeo, enregistrat pel nostre amic Carlos Sampietro del Club de Jazz Sant Cugat.
Aquí teniu un trosset del concert en vídeo, enregistrat pel nostre amic Carlos Sampietro del Club de Jazz Sant Cugat.
Els temes de la segona part varen ser-ne quatre de propis i dos estàndards, amb el bis inclòs.
"Jaku", "Blattaria's Street", "Catalunsha", "Yes and no", "Invitation" i "Ornithology".
Varen començar amb el tema "Jaku", de Santiago Acevedo i que també pertany al disc esmentat. Un tema que l'inicia l'Ivàn per després fer-ho el Yeray fent una intervenció prou llarga que enllaçà la melodia amb el solo. Tema molt suau, que per començar a fer boca va anar força bé. l'Ivàn el va seguir amb un solo molt maco, i sempre al darrere el contrabaix del Joan-Solà, aquesta vegada fent un "walking", i el Ramiro amb un swing perfecte. Aplaudiments i inici del solo del Joan-Solà, precís, melòdic i rítmic a la vegada, amb el swing del Ramiro al darrera. Després varen començar a fer els "quatres" entre cadascú dels solistes i el bateria, que així va poder lluir el seu saber. Després la melodia enriquida per línies a la guitarra i finalitzar un tema preciós, dolç i ben interpretat. Aplaudiments, i inici del segon tema del segon set.
Va ser el "Blattaria's Street", un tema amb un ritme viu, amb barreges llatines i swingueres, rítmicament parlant. Un Ramiro immens mantenint un tu a tu amb el Joan-Solà prou intens, i mentre el Yeray llançat, desbocat fent un solo magnífic, potent i a un tempo força viu. Yeray és posseïdor d'una gran tècnica la qual cosa li permet desenvolupar uns solos de gran factura, a més a més de tenir molt gust en la seva complexa creació. Anant com anaven, l'Ivàn va seguir al mateix ritme, imposat pel Ramiro i el Joan-Solà, i fent un solo precís, adequat i no massa llarg, la qual cosa s'agraeix. Després el Yeray fent la melodia, una melodia amb una mena de break entremig, que propicia una modificació rítmica. Tema que varen acabar sobtadament i amb aplaudiments i algun què altre crit d'admiració.
El tercer tema va ser una preciosa balada, melancòlica, del Ramiro Rosa anomenada "Catalunsha". Tema que va començar la guitarra del Yeray, amb el característic so de la seva Telecaster. Seguidament i amb només algun acord del piano, va ser el Joan-Solà qui va iniciar un solo amb un marcat to tristot, per seguir-lo l'Ivàn al piano, mantenint l'atmosfera de melangia. Molta melodia en el seu solo per deixar pas al Yeray per continuar la tanda de solos. Tema lent, quasi sense percussió, només alguns tocs al plat per mantenir un tempo baix, i mentre el Yeray deixant anar uns arpegis descendents, barrejats amb un solo trist, i per tornar tots plegats a l'inici del tema, cadenciós, i mentre, un silenci absolut a la Sala Xica. Realment, tenim un públic que és dels millors pel que fa al respecte vers els músics i també, respecte a la pròpia música. Un públic que d'ençà aquests 35 concerts, ha anat adquirint coneixement i comprensió vers el JAZZ.
El quart tema de la segona part va ser el "Yes and no", tema viu també, que començà el Ramiro fent una "Intro" per ràpidament afegir-se la resta de companys. Va ser el Yeray qui es va encarregar d'iniciar la melodia. Rítmicament, amb un Ramiro incommensurable, màquina precisa i ràpida, no només amb el manteniment del ritme sinó també amb la introducció de "motius" rítmics de qualitat. Mentre tant, el Yeray també llançat, fent un solo magnífic i després l'Ivàn fent el seu magnífic solo. Després, inici dels "quarts" amb el bateria i la resta de companys, i sempre a un tempo endimoniat. Un tema vibrant, realment, on la conjunció dels quatre joves músics va brillar a un gran nivell. Ja per acabar varen tornar a la "Coda", fent la melodia el Yeray i així, amb el canvi rítmic, amb tocs al canto de la caixa, i sempre el "swing" precís en els plats i xarles. Gran tema aplaudit acompanyat d'exclamacions.
Ja anàvem acabant i pel darrer tema abans del "bis" varen tocar un estàndard anomenat "Invitation" tema de Bronislau Kaper. Yeray es va encarregar de fer les presentacions dels seus companys, agrair-nos a tots la presència i audiència silenciosa i ja introduir-se en el tema. Un tema interpretat a un tempo molt superior del de la versió original. Es poden escoltar versions de l'Art Blakey & Jazz Messengers, per exemple, on és més o menys una balada. Els nostres músics la varen tocar molt més ràpida, a tempo de "BE BOP", es podria dir. Iniciada amb un ritme que ens recordava aires llatins, i que canvia a fer un "swing" per tornar al ritme trencat i fet pels cops al canto de la caixa pel Ramiro. I ja després de fer la melodia, curta, va ser el Yeray qui va iniciar el seu solo, carregat de llenguatge Jazzero que em recorda al gran Kenny Burrell, gran monstre de la guitarra de Jazz. Un ritme precís portat per la secció rítmica, amb la bateria i el contrabaix seguint plegats mentre que el piano anava fent acords de manera sincopada. Després del gran solo del Yeray va ser l'Ivàn l'encarregat de fer el seu. Mentre, bateria i contrabaix havien baixat la intensitat sonora per encabir el so del piano dins del context global de la secció rítmica. Tot i així, mantenien una pulsió precisa, amb incursions de "swing" i d'altres ritmes. Després de l'Ivàn varen començar a fer els "quarts" amb el Ramiro i així aquest gran bateria ens va poder mostrar, com ho havia fet tota la nit, el seu gran potencial. Després, varen tornar a la "coda" fent la melodia i els canvis rítmics per acabar el tema de manera sua amb una disminució rítmica i sonora. Grans i llargs aplaudiments varen aconseguir que ens toquessin el "bis" de rigor i que no va ser cap més altra que el gran tema de Charlie Parker, l'"Ornithology".
Un tema que en la versió original es toca a un tempo endimoniat, com feia Bird en la majoria dels seus temes, per desdir de tocar a la resta de mortals que no podien seguir aquelles línies melòdiques a tal velocitat. Els nostres músics el varen tocar fins i tot més ràpid que l'original, assumpte que m'he parat a comparar. Després de la melodia del tema, el Yeray va començar un solo increïble, amb una gran tècnica i més precisió, a més d'una gran inventiva melòdica. I sempre al darrera la secció rítmica amb un Ramiro, a tota màquina, amb l'altre monstre de la pulsió rítmica, el Joan-Solà Morales. Després del solo de l'Ivàn, una altra combinació de "quatres" amb el Ramiro i de nou el "tema", la coneguda melodia de l'"Ornithology". Llargs aplaudiments dedicat al quartet de joves músics de gran talent, els TOMA 4, els quals ens varen fer gaudir d'allò mes a tots els presents. Felicitar-los per la seva dedicació i gran feina que varen fer al llarg de les quasi dues hores de molt bona música. Un concert, on els músics varen ser els protagonistes i els qui varen decidir el "repertori", barrejant amb gran encert temes propis, amb temes aliens i estàndards, i també encertaren en la barreja rítmica, amb temes a ritme de balada i d'altres molt més vius, plens de swing. En definitiva una gran vetllada.
Miquel Tuset.
El tercer tema va ser una preciosa balada, melancòlica, del Ramiro Rosa anomenada "Catalunsha". Tema que va començar la guitarra del Yeray, amb el característic so de la seva Telecaster. Seguidament i amb només algun acord del piano, va ser el Joan-Solà qui va iniciar un solo amb un marcat to tristot, per seguir-lo l'Ivàn al piano, mantenint l'atmosfera de melangia. Molta melodia en el seu solo per deixar pas al Yeray per continuar la tanda de solos. Tema lent, quasi sense percussió, només alguns tocs al plat per mantenir un tempo baix, i mentre el Yeray deixant anar uns arpegis descendents, barrejats amb un solo trist, i per tornar tots plegats a l'inici del tema, cadenciós, i mentre, un silenci absolut a la Sala Xica. Realment, tenim un públic que és dels millors pel que fa al respecte vers els músics i també, respecte a la pròpia música. Un públic que d'ençà aquests 35 concerts, ha anat adquirint coneixement i comprensió vers el JAZZ.
El quart tema de la segona part va ser el "Yes and no", tema viu també, que començà el Ramiro fent una "Intro" per ràpidament afegir-se la resta de companys. Va ser el Yeray qui es va encarregar d'iniciar la melodia. Rítmicament, amb un Ramiro incommensurable, màquina precisa i ràpida, no només amb el manteniment del ritme sinó també amb la introducció de "motius" rítmics de qualitat. Mentre tant, el Yeray també llançat, fent un solo magnífic i després l'Ivàn fent el seu magnífic solo. Després, inici dels "quarts" amb el bateria i la resta de companys, i sempre a un tempo endimoniat. Un tema vibrant, realment, on la conjunció dels quatre joves músics va brillar a un gran nivell. Ja per acabar varen tornar a la "Coda", fent la melodia el Yeray i així, amb el canvi rítmic, amb tocs al canto de la caixa, i sempre el "swing" precís en els plats i xarles. Gran tema aplaudit acompanyat d'exclamacions.
Ja anàvem acabant i pel darrer tema abans del "bis" varen tocar un estàndard anomenat "Invitation" tema de Bronislau Kaper. Yeray es va encarregar de fer les presentacions dels seus companys, agrair-nos a tots la presència i audiència silenciosa i ja introduir-se en el tema. Un tema interpretat a un tempo molt superior del de la versió original. Es poden escoltar versions de l'Art Blakey & Jazz Messengers, per exemple, on és més o menys una balada. Els nostres músics la varen tocar molt més ràpida, a tempo de "BE BOP", es podria dir. Iniciada amb un ritme que ens recordava aires llatins, i que canvia a fer un "swing" per tornar al ritme trencat i fet pels cops al canto de la caixa pel Ramiro. I ja després de fer la melodia, curta, va ser el Yeray qui va iniciar el seu solo, carregat de llenguatge Jazzero que em recorda al gran Kenny Burrell, gran monstre de la guitarra de Jazz. Un ritme precís portat per la secció rítmica, amb la bateria i el contrabaix seguint plegats mentre que el piano anava fent acords de manera sincopada. Després del gran solo del Yeray va ser l'Ivàn l'encarregat de fer el seu. Mentre, bateria i contrabaix havien baixat la intensitat sonora per encabir el so del piano dins del context global de la secció rítmica. Tot i així, mantenien una pulsió precisa, amb incursions de "swing" i d'altres ritmes. Després de l'Ivàn varen començar a fer els "quarts" amb el Ramiro i així aquest gran bateria ens va poder mostrar, com ho havia fet tota la nit, el seu gran potencial. Després, varen tornar a la "coda" fent la melodia i els canvis rítmics per acabar el tema de manera sua amb una disminució rítmica i sonora. Grans i llargs aplaudiments varen aconseguir que ens toquessin el "bis" de rigor i que no va ser cap més altra que el gran tema de Charlie Parker, l'"Ornithology".
Un tema que en la versió original es toca a un tempo endimoniat, com feia Bird en la majoria dels seus temes, per desdir de tocar a la resta de mortals que no podien seguir aquelles línies melòdiques a tal velocitat. Els nostres músics el varen tocar fins i tot més ràpid que l'original, assumpte que m'he parat a comparar. Després de la melodia del tema, el Yeray va començar un solo increïble, amb una gran tècnica i més precisió, a més d'una gran inventiva melòdica. I sempre al darrera la secció rítmica amb un Ramiro, a tota màquina, amb l'altre monstre de la pulsió rítmica, el Joan-Solà Morales. Després del solo de l'Ivàn, una altra combinació de "quatres" amb el Ramiro i de nou el "tema", la coneguda melodia de l'"Ornithology". Llargs aplaudiments dedicat al quartet de joves músics de gran talent, els TOMA 4, els quals ens varen fer gaudir d'allò mes a tots els presents. Felicitar-los per la seva dedicació i gran feina que varen fer al llarg de les quasi dues hores de molt bona música. Un concert, on els músics varen ser els protagonistes i els qui varen decidir el "repertori", barrejant amb gran encert temes propis, amb temes aliens i estàndards, i també encertaren en la barreja rítmica, amb temes a ritme de balada i d'altres molt més vius, plens de swing. En definitiva una gran vetllada.
Agrair de nou a tots els presents la seva assistència i desitjar-los que s'ho hagin passat d'allò més bé, i amb ganes de tornar-los a veure en el proper concert, que serà el 18 de maig amb els coneguts.. Afro Blue, amb Xavi Figuerola, saxo tenor / Guim García Balash, saxo alt / Xavier Algans, piano / Pepo Doménech, baix elèctric i Ricard Grau, bateria
Miquel Tuset.
.jpg){kind=link}
2 comentaris:
¡Vaya, esta vez sin fotos! Pero con video.
Sin poner en duda las cualidades que cada miembro de este Toma 4, tuve la sensación de ver 4 horizontes intentando llegar a un meridiano común con cierta dificultad. No fue, desde luego, un concierto desagradable pero el grupo tradó en hacerme partícipe, como oyente, de su música. Un plus para la mayoría de los temas propios, un doble + para el Ornithology de Parker y un +++ para Yeray Hernández (nitidez, fraseo muy limpio, acceleraciones acertadas, excellente sentido rítmico).
Amistades.
JC
Hola JC. Sí és possible que per l'oient fos així. A mi no em va semblar que intentessin arribar a una fita, segurament perquè jo ja havia escoltat el disc, i no em venia gaire de nou. I sí que no va ser gens desagradable, jo diria que al contrari, va ser molt agradable. I també tens raó en el fet de puntuar per tocar temes propis, i pel fet que el Yeray interpretés com ho va fer, de manera excel·lent. El David Pastor, un dels millors trompetes de l'estat, l'ha inclòs en el seu grup per anar de gira per les espanyes, la qual cosa ens demostra el nivell del guitarrista!! Abraçades JC, i fins el proper concert on hi haurà un canvi rítmic molt substancial amb els AFRO BLUE!!
Publica un comentari a l'entrada