Dissabte 23 de juliol, dia complicat amb moltes activitats alhora, la qual cosa està molt i molt bé, considerant que hi ha d'haver en aquest nostre estimat poble gent suficient per anar a les diferents convocatòries. Així va ser, i a la plaça de St. Jordi hi va haver gent suficient per mostrar-se generosa d'audiència. Aquest dia era el dedicat a l'Escola de Música Moderna Sant Vicenç i als seus combos d'alumnes i professors.
El combo de professors va estar dirigit pel David Sam, professor de piano de l'escola, acompanyat per la seva pròpia formació, amb el Marc Bahamonde a la guitarra elèctrica, Jordi Jornet "Cobre" al baix elèctric i Dani Catena a la bateria. David és un gran músic, especialitzat més en el blues, però que és capaç de tocar diferents estils, com puguin ser balades i estàndards de jazz. Els músics que el varen acompanyar varen estar a un altíssim nivell, en les seves diferents interpretacions i solos.
De fet, la nit va començar amb una gran actuació d'aquest grup liderat pel David Sam interpretant una sèrie de temes amb molta trempera, tècnica i sensibilitat. Esment especial a diversos blues que varen tocar que ens varen impressionar d'allò més.
El primer tema, a ritme de rock, un rythm&blues, amb una trempera important, amb la guitarra del Marc fent ja els seus primers rifs, va deixar pas al David a la veu, on va fer la introducció del tema. Després, ell mateix es va abocar a fer el seu solo tipus "Stride" martellejant amb suavitat el seu teclat. Marc va continuar amb un solo farcit de sensibilitat, ja des de l'inici, amb un crescendo posterior marcat per la secció rítmica. Tot seguit el tema cantat pel David, per ja anar acabant. Aplaudiments engrescats d'un públic que ja veia de quin pal aniria la nit.
Un segon tema "Mama I love you so" molt més pausat ens introduí més en l'univers musical d'aquest quartet impressionant. Tema cantat també pel David, i que ens recordava anys anteriors, tot i la versió més moderna que en varen fer. Després de la intro el Marc s'hi va posar amb un solo preciós, com n'és d'igual la melodia, acabant el rif cantat pel David, per tornar al tema.
Sense parar varen començar amb el tercer tema amb una força considerable i gran ritme. David cantant el tema, un altre rock and roll, molt més marcat que el primer, amb solos per part de tots, fins i tot amb el David a l'harmònica, amb ritme imparable ideal per ballar un bon "rock", enganxós rítmicament amb els canvis harmònics típics del blues. Tema molt aplaudit pel personal deixant pas al quart tema, amb un ritme trencat i assenyalat pel Jordi al baix. Un tema dels anys 60 de l'Steve Winwood, "Gimme some loving", i ja després dels primers versos i d'haver-los cantat repetides vegades, va començar el seu solo el Marc, amb una sensibilitat increïble, tot i les cridòries de la gent, que n'impedien l'audició amb prou claredat. Llàstima que hi hagi gent que no sap el què és més convenient per a la majoria. Seguidament qui va continuar amb el seu solo va ser el Jordi al baix, un solo esplèndid. El Dani a la bateria, va marcar uns tocs, a mode de solo però sense marcar-lo massa, però sí que va marcar uns contratemps molt ben executats. Seguidament el solo del David al piano, ric en idees i ràpid, molt ràpid i marcant el ritme trencat al final per fer la introducció al tema, ja cantat de nou pel David i ja arribar al final per acabar-lo de manera sobtada.
El cinquè tema ja ser a ritme de Boogie-Boogie, frenètic, però versionant un Blues el "Hoochie Coochie Man" del gran Willie Dixon i que va ser interpretat per primera vegada pel gran Muddy Waters. Després de la intro cantada s'hi va posar de nou el Marc, amb una trempera increïble a la guitarra, fent un gran i llarg solo, però que a nosaltres ens va semblar curt. De nou el David amb el tema i després ell mateix fent un solo "Stride" típic dels músics de Blues, solo increïble que va donar pas a la finalització del tema de manera abrupta, de cop.
El sisè tema va entrar amb un rif marcat per la guitarra bàsicament però també per bateria i baix iniciant el David un solo que es va anar convertint en aires aràbics per després tornar a l'essència del tema. Gran pianista David, i on ho podem comprovar és quan remena un piano acústic. Després, Marc s'hi va afegir amb el seu solo, nítid com el que més. Marc obté aquest tipus de so de la seva guitarra Gibson, guitarra vermella tipus "Lucille" del gran B.B. King. En finalitzar-lo varen continuar amb un tema cantat en castellà, Vete no quiero verte jamás, amb el so característic dels M-Clan, i que ells varen interpretar mantenint el feeling original del grup.
Varen finalitzar la seva gran intervenció amb un rock and roll cantat pel David i continuat amb el solo del Marc a la guitarra i el del David a l'harmònica, ja per tornar al tema i acabar una actuació memorable.
Si considerem que, mentre aquests grans músics tocaven, hi havia presents els components de tres combos d'alumnes de l'escola de música Sant Vicenç, convindreu amb mi que va ésser com una mena de Master Class dedicada als propis alumnes.
Combos d'alumnes
Va començar el combo "liderat" per la cantant Isabel, i ho varen fer amb un tema funky, marcat per les guitarres i secció rítmica, tot i que va ser un tema instrumental, el qual va deixar pas a la formació completa, ja amb la Isabel per iniciar el segon tema. Aquest, el segon que varen interpretar, tenia un marcat accent bluesero, un rythm&blues, molt ben executat i cantat. Va començar a fer el seu solo a la guitarra el Rafa, també una guitarra de mitja caixa, típica de Blues. S'ha de dir que aquest combo estava format per la Isabel Jarque a la veu, Dani Catena a la bateria, Rafa Aguilar a la guitarra, Gabriel Romero a la guitarra i el Carles Jarque al baix.
Varen continuar amb un tema de Bob Dylan, una balada preciosa que varen interpretar de manera excel·lent.
Després s'hi varen ficar amb un tema dels Pretenders, "Don't remember", tema amb un ritme suau però enganxós, i amb una melodia coneguda per tots, i que vàrem poder seguir, al menys internament. Tema molt aplaudit que va donar pas al següent, mantenint el ritme cadenciós, per un Dani a la bateria que va estar immens. El tema va ser "I wonder", cantat per la Isabel perfectament, per després començar amb un curtet i precís solo el Rafa, per tornar al tema cantat i acabar-lo. Després ens van presentar un tema propi, anomenat "Avui". Comença el tema amb una intro a la guitarra, per després iniciar-lo la Isabel, cantant en català. Tema a l'estil de balada, amb una melodia prou acurada i maca, que permet a la veu fer incursions en diferents registres. Amb un solo del Rafa, per després tornar a la melodia. Gran tema, amb uns aires melancòlics però amb un missatge de caire vital i finalment positiu.
S'hi varen posar amb un tema més marxòs, "I don't need no doctor", però mantenint el ritme cadenciós que la banda havia utilitzat durant tota la nit. Cantat per la Isabel en els primers compassos per després deixar pas al solo a la guitarra del Rafa qui fa fer un rif marcat, i on es va enganxar l'altra guitarra del Gabriel, repetint-lo tots dos. Un Dani sempre al darrera de la secció rítmica però sempre al cap davant mantenint el ritme d'una manera clavada i que va ser qui es va encarregar de tancar el tema amb un redoble espectacular. Finalment varen acabar amb un tema del B. B. King anomenat "Nigth Life". Va començar la guitarra del Rafa fent el rif característic del tema per després deixar pas a la veu, bluesera, de la Isabel. Tema amb un ritme marcat per la caixa del Dani. En aquest tema hi va col·laborar el David Sam als teclats, la qual cosa va ser un luxe per a tots. Varen acabar el tema amb grans aplaudiments i ja per deixar pas al següent combo de la nit.
El segon combo van intervenir de nou el combo de professors amb el David Sam, Marc Bahamonde, Jordi Jornet, Dani Catena, Marc Ferrer a la guitarra i Marina Tuset a la veu.
Varen fer un tema molt marcat pel ritme funky i cantat per la Marina, de manera impressionant, tal i com ella ho fa, amb tot el cor. Després s'hi va posar el David fent un solo als teclats, amb un so mecànic, robòtic, per desprès canviar-lo a so d'orgue hammond. Tornem-hi amb la veu, per impressionar-nos a tots amb la força interpretativa. Fer el rif final i acabar de manera sobtada. Un molt bon tema, enganxós, ideal per ballar. Et fa bellugar l'esquelet. El segon tema va ser un tema típic de blues amb marcats canvis de ritme i cantat per la Marina amb el feeling adequat i que també et fa bellugar el cos. Gran interpretació de tots, en especial la del Marc Ferrer, que acompanyant a aquests cracks, no es va arronsar i que també va fer algun solo. Seguidament varen començar la Marina i el David sols un gospel típic de la Mahalia Jackson. Tot i el silenci inicial de dos músics, l'un al piano i l'altra a la veu, també ens vàrem trobar amb gent que, sense entendre res del que allí passava, xerraven sense cap consideració vers la resta, o sigui tots nosaltres, públic i músics. Després d'una llarga introducció d'ells dos sols, quasi sense ritme, el tema canvia finalment a un ritme ràpid i finalitza, a modo de crescendo, arribant al clímax final, apoteòsic, amb la veu de la Marina i el piano del David, junts amb una gran comunió. Gran actuació d'aquests joves músics, Marina Tuset i Marc Ferrer, acompanyats del combo de professors.
El tercer combo va estar format per la Mireia a la veu, Xavier Aymà a la bateria, Mariano al baix elèctric, Marc i Manel a les guitarres. Varen començar amb un tema amb un ritme molt marcat, i cantant la Mireia, cada vegada més, amb gran seguretat i força. Els riffs de les guitarres marcaven el ritme conjuntament amb la bateria. Primer solo de les guitarres per donar pas al tema cantat i finalitzar-lo. El segon tema va ser una balada dels Beatles, concretament del George Harrison, "Something". Per raons desconegudes, el so d'aquest combo, el so de les guitarres, va sortir distorsionat.....què hi farem! Després d'aquest preciós tema varen fer una altra balada, molt ben interpretada per la Mireia, conjuntament amb la resta de companys. Tema llarg, melòdic, que ens va emocionar. Varen seguir amb un tema marcat pel baix del Mariano, a ritme de swing, tema anomenat "I don't care", i tocat amb estil i sensibilitat per tots els joves músics. Ja em dit abans que cada vegada més se la veu més segura a l'escenari i també molt més segura cantant, i així ho constatem cada vegada que la veiem. El grup va anar seguint el tema amb aquest ritme tant marcat i varen finalitzar amb un redoble impressionant a càrrec del Xavier Aymà.
Bona actuació d'aquests joves músics, que varen donar pas al combo de professors per acabar aquesta darrera nit del 2n Festival de Jam Sessions. Varen pujar de nou el David Sam, Jordi Jornet, Marc Bahamonde i Xavier Aymà, substituint Danic Catena. El tema amb el qual varen iniciar aquesta recta final de la magnífica nit va ser un dels Specials, el "A message to you, Rudy". Un tema a ritme de reggae, interpretat magníficament per aquests grans músics. Amb un solo del Marc, tocat amb la nitidesa i claredat d'idees que el caracteritzen. Tema simpàtic i divertit que va servir per donar pas a un altre de més marxós que faria de "cirereta" per acabar aquesta magnífica nit. Tema iniciar per l'harmònica del David recolzat per un bon ritme marcat excel·lentment pel Xavi, i la resta de companys a les guitarres. Després, en David continuà el tema alternant-se amb el Marc a la guitarra, fent també veus els companys, a modo de "chorusses", i així continuà fins la finalització del tema, acabant-lo amb una parada brusca del ritme i fent un riff final tots plegats.
La nit havia d'acabar així, però havíem d'escoltar encara una nova veu d'una noia, la qual, acompanyada pel Marc Ferrer, van pujar d'alt l'escenari per interpretar un darrer, aquest cop sí, darrer tema. Tot i les dificultats interpretatives entre ambdós joves, els quals no havien assajat, tots plegats vàrem aplaudir amb molt de carinyo la seva interpretació.
Així vàrem donar per finalitzat el 2n Festival de Jam Sessions, donant les gràcies a tothom, public i músics que hi varen participar, i només esperar que el proper sigui al menys igual que aquest, i si podem, que sigui millor en tots els aspectes possibles. Miquel Tuset.
El primer tema, a ritme de rock, un rythm&blues, amb una trempera important, amb la guitarra del Marc fent ja els seus primers rifs, va deixar pas al David a la veu, on va fer la introducció del tema. Després, ell mateix es va abocar a fer el seu solo tipus "Stride" martellejant amb suavitat el seu teclat. Marc va continuar amb un solo farcit de sensibilitat, ja des de l'inici, amb un crescendo posterior marcat per la secció rítmica. Tot seguit el tema cantat pel David, per ja anar acabant. Aplaudiments engrescats d'un públic que ja veia de quin pal aniria la nit.
Un segon tema "Mama I love you so" molt més pausat ens introduí més en l'univers musical d'aquest quartet impressionant. Tema cantat també pel David, i que ens recordava anys anteriors, tot i la versió més moderna que en varen fer. Després de la intro el Marc s'hi va posar amb un solo preciós, com n'és d'igual la melodia, acabant el rif cantat pel David, per tornar al tema.
Sense parar varen començar amb el tercer tema amb una força considerable i gran ritme. David cantant el tema, un altre rock and roll, molt més marcat que el primer, amb solos per part de tots, fins i tot amb el David a l'harmònica, amb ritme imparable ideal per ballar un bon "rock", enganxós rítmicament amb els canvis harmònics típics del blues. Tema molt aplaudit pel personal deixant pas al quart tema, amb un ritme trencat i assenyalat pel Jordi al baix. Un tema dels anys 60 de l'Steve Winwood, "Gimme some loving", i ja després dels primers versos i d'haver-los cantat repetides vegades, va començar el seu solo el Marc, amb una sensibilitat increïble, tot i les cridòries de la gent, que n'impedien l'audició amb prou claredat. Llàstima que hi hagi gent que no sap el què és més convenient per a la majoria. Seguidament qui va continuar amb el seu solo va ser el Jordi al baix, un solo esplèndid. El Dani a la bateria, va marcar uns tocs, a mode de solo però sense marcar-lo massa, però sí que va marcar uns contratemps molt ben executats. Seguidament el solo del David al piano, ric en idees i ràpid, molt ràpid i marcant el ritme trencat al final per fer la introducció al tema, ja cantat de nou pel David i ja arribar al final per acabar-lo de manera sobtada.
El cinquè tema ja ser a ritme de Boogie-Boogie, frenètic, però versionant un Blues el "Hoochie Coochie Man" del gran Willie Dixon i que va ser interpretat per primera vegada pel gran Muddy Waters. Després de la intro cantada s'hi va posar de nou el Marc, amb una trempera increïble a la guitarra, fent un gran i llarg solo, però que a nosaltres ens va semblar curt. De nou el David amb el tema i després ell mateix fent un solo "Stride" típic dels músics de Blues, solo increïble que va donar pas a la finalització del tema de manera abrupta, de cop.
El sisè tema va entrar amb un rif marcat per la guitarra bàsicament però també per bateria i baix iniciant el David un solo que es va anar convertint en aires aràbics per després tornar a l'essència del tema. Gran pianista David, i on ho podem comprovar és quan remena un piano acústic. Després, Marc s'hi va afegir amb el seu solo, nítid com el que més. Marc obté aquest tipus de so de la seva guitarra Gibson, guitarra vermella tipus "Lucille" del gran B.B. King. En finalitzar-lo varen continuar amb un tema cantat en castellà, Vete no quiero verte jamás, amb el so característic dels M-Clan, i que ells varen interpretar mantenint el feeling original del grup.
Varen finalitzar la seva gran intervenció amb un rock and roll cantat pel David i continuat amb el solo del Marc a la guitarra i el del David a l'harmònica, ja per tornar al tema i acabar una actuació memorable.
Si considerem que, mentre aquests grans músics tocaven, hi havia presents els components de tres combos d'alumnes de l'escola de música Sant Vicenç, convindreu amb mi que va ésser com una mena de Master Class dedicada als propis alumnes.
Combos d'alumnes
Va començar el combo "liderat" per la cantant Isabel, i ho varen fer amb un tema funky, marcat per les guitarres i secció rítmica, tot i que va ser un tema instrumental, el qual va deixar pas a la formació completa, ja amb la Isabel per iniciar el segon tema. Aquest, el segon que varen interpretar, tenia un marcat accent bluesero, un rythm&blues, molt ben executat i cantat. Va començar a fer el seu solo a la guitarra el Rafa, també una guitarra de mitja caixa, típica de Blues. S'ha de dir que aquest combo estava format per la Isabel Jarque a la veu, Dani Catena a la bateria, Rafa Aguilar a la guitarra, Gabriel Romero a la guitarra i el Carles Jarque al baix.
Varen continuar amb un tema de Bob Dylan, una balada preciosa que varen interpretar de manera excel·lent.
Després s'hi varen ficar amb un tema dels Pretenders, "Don't remember", tema amb un ritme suau però enganxós, i amb una melodia coneguda per tots, i que vàrem poder seguir, al menys internament. Tema molt aplaudit que va donar pas al següent, mantenint el ritme cadenciós, per un Dani a la bateria que va estar immens. El tema va ser "I wonder", cantat per la Isabel perfectament, per després començar amb un curtet i precís solo el Rafa, per tornar al tema cantat i acabar-lo. Després ens van presentar un tema propi, anomenat "Avui". Comença el tema amb una intro a la guitarra, per després iniciar-lo la Isabel, cantant en català. Tema a l'estil de balada, amb una melodia prou acurada i maca, que permet a la veu fer incursions en diferents registres. Amb un solo del Rafa, per després tornar a la melodia. Gran tema, amb uns aires melancòlics però amb un missatge de caire vital i finalment positiu.
S'hi varen posar amb un tema més marxòs, "I don't need no doctor", però mantenint el ritme cadenciós que la banda havia utilitzat durant tota la nit. Cantat per la Isabel en els primers compassos per després deixar pas al solo a la guitarra del Rafa qui fa fer un rif marcat, i on es va enganxar l'altra guitarra del Gabriel, repetint-lo tots dos. Un Dani sempre al darrera de la secció rítmica però sempre al cap davant mantenint el ritme d'una manera clavada i que va ser qui es va encarregar de tancar el tema amb un redoble espectacular. Finalment varen acabar amb un tema del B. B. King anomenat "Nigth Life". Va començar la guitarra del Rafa fent el rif característic del tema per després deixar pas a la veu, bluesera, de la Isabel. Tema amb un ritme marcat per la caixa del Dani. En aquest tema hi va col·laborar el David Sam als teclats, la qual cosa va ser un luxe per a tots. Varen acabar el tema amb grans aplaudiments i ja per deixar pas al següent combo de la nit.
El segon combo van intervenir de nou el combo de professors amb el David Sam, Marc Bahamonde, Jordi Jornet, Dani Catena, Marc Ferrer a la guitarra i Marina Tuset a la veu.
Varen fer un tema molt marcat pel ritme funky i cantat per la Marina, de manera impressionant, tal i com ella ho fa, amb tot el cor. Després s'hi va posar el David fent un solo als teclats, amb un so mecànic, robòtic, per desprès canviar-lo a so d'orgue hammond. Tornem-hi amb la veu, per impressionar-nos a tots amb la força interpretativa. Fer el rif final i acabar de manera sobtada. Un molt bon tema, enganxós, ideal per ballar. Et fa bellugar l'esquelet. El segon tema va ser un tema típic de blues amb marcats canvis de ritme i cantat per la Marina amb el feeling adequat i que també et fa bellugar el cos. Gran interpretació de tots, en especial la del Marc Ferrer, que acompanyant a aquests cracks, no es va arronsar i que també va fer algun solo. Seguidament varen començar la Marina i el David sols un gospel típic de la Mahalia Jackson. Tot i el silenci inicial de dos músics, l'un al piano i l'altra a la veu, també ens vàrem trobar amb gent que, sense entendre res del que allí passava, xerraven sense cap consideració vers la resta, o sigui tots nosaltres, públic i músics. Després d'una llarga introducció d'ells dos sols, quasi sense ritme, el tema canvia finalment a un ritme ràpid i finalitza, a modo de crescendo, arribant al clímax final, apoteòsic, amb la veu de la Marina i el piano del David, junts amb una gran comunió. Gran actuació d'aquests joves músics, Marina Tuset i Marc Ferrer, acompanyats del combo de professors.
El tercer combo va estar format per la Mireia a la veu, Xavier Aymà a la bateria, Mariano al baix elèctric, Marc i Manel a les guitarres. Varen començar amb un tema amb un ritme molt marcat, i cantant la Mireia, cada vegada més, amb gran seguretat i força. Els riffs de les guitarres marcaven el ritme conjuntament amb la bateria. Primer solo de les guitarres per donar pas al tema cantat i finalitzar-lo. El segon tema va ser una balada dels Beatles, concretament del George Harrison, "Something". Per raons desconegudes, el so d'aquest combo, el so de les guitarres, va sortir distorsionat.....què hi farem! Després d'aquest preciós tema varen fer una altra balada, molt ben interpretada per la Mireia, conjuntament amb la resta de companys. Tema llarg, melòdic, que ens va emocionar. Varen seguir amb un tema marcat pel baix del Mariano, a ritme de swing, tema anomenat "I don't care", i tocat amb estil i sensibilitat per tots els joves músics. Ja em dit abans que cada vegada més se la veu més segura a l'escenari i també molt més segura cantant, i així ho constatem cada vegada que la veiem. El grup va anar seguint el tema amb aquest ritme tant marcat i varen finalitzar amb un redoble impressionant a càrrec del Xavier Aymà.
Bona actuació d'aquests joves músics, que varen donar pas al combo de professors per acabar aquesta darrera nit del 2n Festival de Jam Sessions. Varen pujar de nou el David Sam, Jordi Jornet, Marc Bahamonde i Xavier Aymà, substituint Danic Catena. El tema amb el qual varen iniciar aquesta recta final de la magnífica nit va ser un dels Specials, el "A message to you, Rudy". Un tema a ritme de reggae, interpretat magníficament per aquests grans músics. Amb un solo del Marc, tocat amb la nitidesa i claredat d'idees que el caracteritzen. Tema simpàtic i divertit que va servir per donar pas a un altre de més marxós que faria de "cirereta" per acabar aquesta magnífica nit. Tema iniciar per l'harmònica del David recolzat per un bon ritme marcat excel·lentment pel Xavi, i la resta de companys a les guitarres. Després, en David continuà el tema alternant-se amb el Marc a la guitarra, fent també veus els companys, a modo de "chorusses", i així continuà fins la finalització del tema, acabant-lo amb una parada brusca del ritme i fent un riff final tots plegats.
La nit havia d'acabar així, però havíem d'escoltar encara una nova veu d'una noia, la qual, acompanyada pel Marc Ferrer, van pujar d'alt l'escenari per interpretar un darrer, aquest cop sí, darrer tema. Tot i les dificultats interpretatives entre ambdós joves, els quals no havien assajat, tots plegats vàrem aplaudir amb molt de carinyo la seva interpretació.
Així vàrem donar per finalitzat el 2n Festival de Jam Sessions, donant les gràcies a tothom, public i músics que hi varen participar, i només esperar que el proper sigui al menys igual que aquest, i si podem, que sigui millor en tots els aspectes possibles. Miquel Tuset.
.jpg){kind=link}
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada