Crònica del 1er dia del 2n Festival de Jam Sessions a Sant Vicenç dels Horts

Un divendres de juliol amb música a la plaça de Sant Jordi, qui ens ho havia de dir. La veritat és que, després de la primera i única reunió amb la Imma Prat, nova Regidora de Cultura del nou Consistori, ja vàrem veure que les coses serien d’una altra manera. Una vegada presentat el projecte del 2n Festival de Jam Sessions, conjuntament amb el Juanito i el J.M. Olaya, ja ens varen oferir la possibilitat de fer-lo obert a tothom. Només faltava veure de quina manera ens ajudarien, la qual cosa vàrem saber passats pocs dies. L’ajut no ha estat total, econòmicament parlant, però deu ni do, podríem dir que quasi total.

8 de juliol, primer dia:

Doncs vàrem començar aquest divendres amb dues escoles de música i un trio de professors del Taller de Músics. Coses del directe i que mirarem de solucionar en posteriors edicions, (ja vegeu que dono per fet properes ajudes – quin babau estic fet, oi? - ), no hi havia fotògraf  “oficial” municipal, tampoc l’havíem sol·licitat en el seu moment; i entre això i els nervis del primer dia, no tenim material gràfic d’aquest primer dia. Entre el José Manuel i jo vàrem muntar l’equip que ens va cedir l’Escola de Música Sant Vicenç, mentre que l’equip de so i llums el va muntar una parella de joves, el Dani i el Martí. Del Dani s’ha de dir que, després del terrible succés de la pèrdua del pare, aquest jove, s’ha fet càrrec de l’equip de so i llums que l’altre tenia per tocar per aquests mons. Ho anàvem muntant tot i mentre tant anaven arribant els dos combos de les escoles del Taller de Músics i de l’Escola de Música Municipal d’Olesa de Montserrat. Una vegada muntat tot, primer el combo del Taller i després el d’Olesa, varen fer les seves respectives proves de so. Vàrem anar a fer una menja tots plegats i en tornar vàrem començar el primer dia de Jams del 2n Festival.

Els del Taller venien amb una formació de quintet, amb guitarra, saxo tenor, baix, bateria i veu, i varen començar amb bon peu i durant mitja hora. El primer tema, un estàndard, “Body and Soul”, ja ens va fer veure el so que tindríem, càlid i amb swing, amb bons solos de guitarra i saxo tenor. No ens deixarem pas els noms de la formació, o sigui que són aquests: Anscari Montori - guitarra elèctrica,  Josep Cordobés – bateria, Lucas Martinez - saxo tenor, Mónica Vilas - veu i Manel Fortià – contrabaix. El Manel, ja ens va acompanyar l’any passat, o sigui que benvingut i ben trobat. El segon tema, va ser una versió de l’estàndard  “Estella of Starlight”. En Lucas, cada vegada s’anava trobant més a gust, o sigui que els seus solos anaven sorgint cada vegada millors, més desenvolupats. La veu de la Mónica, tendra i sensual, s’adaptava a la perfecció als temes escollits. Més solos de l’Anscari a la guitarra i més bossanova en aquest arranjament. Manel va treballar el seu contrabaix amb la perfecció que ja se li coneix. Un solo del Josep a la bateria, i ja anar acabant . El tercer tema, també en clau de bossa, més suau encara, ens va deixar clar que la qualitat d’aquest joves músics és de gran nivell. Aquest és el nivell dels nostres joves músics que estudien al Taller. Tema aquest que, sense que te n’adonis, canvia de ritme, duplica el ritme de la bossa, introduint un registre més i una altra perspectiva musical del mateix, tot això amb un solo del Lucas al tenor. Després més de la veu dolça de la Mònica i també finalitzant la melodia. El darrer tema va ser el “Take the A train”. De fet va ser un arranjament del conegut tema del Strayhorn. Lucas, amb el seu tenor va arrencar un solo molt clar i ben executat. Li va seguir l’Anscari a la guitarra, mantenint  la pulsió rítmica que havien imposat el Josep a la bateria i el Manel al contrabaix. Mònica fent un “Skat” entre mig del tema, amb una gran claredat i harmonia. Més solos de l’Anscari a la guitarra, del Manel al contrabaix, per acabar amb els “quatres” característics del Jazz. Altra vegada el tema i així varen acabar els joves músics del Taller de Músics. Llàstima de la manca de records gràfics, que no d’acústics, ja que vàrem enregistrar tot l’àudio del concert Jam que ens varen oferir.

I s’hi varen posar els d’Olesa i de quina manera. Durant més de 30 minuts ens varen meravellar aquests joves músics. Varen començar amb el “Straight, no Chaser” de Thelonious Monk. S’ha de dir que s’hi van posar de valent, ja des del primer tema. Va ser una sorpresa agradable veure com, no només des de les escoles “reconegudes”, sorgeixen joves músics de gran talent. Però qui eren aquests joves músics d’Olesa?: Albert Carrique, saxo alt / David Muñoz, Piano/ Òscar Latorre, Trompeta / Lluís Alcon, Bateria / Jordi Claramunt, Trombó / Martí Alcon, Baix. Tots els vents varen fer els seus solos, i tots amb una molt bona tècnica i sensibilitat musical. Tema potent, en el més pur estil Be-bop. Varen continuar amb el “Footprints del Wayne Shorter. Tema lent i a un ritme de ¾ que permet una cert cadència, ideal per anar-s’hi penjant en els solos. També adequada per l’oient, ja que agraeix un ritme cadenciós, fàcil de lligar i de seguir. Solos dels tres vents, començant per l’Òscar a la trompeta, després pel Jordi al trombó. Després s’hi va posar l’Albert amb el seu saxo alt. Varen executar uns solos preciosos, seguint perfectament l’harmonia del tema, preciós, del Wayne Shorter. Va seguir el David amb un solo de piano suau i precís. Després d’aquesta tanda de solos, varen acabar amb la coda i repetint tres vegades la darrera frase. Excel·lent interpretació. El tercer tema va ser el “So What” del Miles Davis. Tema iniciat pel baix com a leit motiv principal. El primer en desenvolupar-lo va ser el Jordi amb el su trombó. Bon solo, d’un tema que només te dos acords però que es repeteixen unes quantes vegades i que el músic ha de recordar, saber on està per fer els canvis correctes. Li va seguir l’Albert amb el seu alt, fent un molt bon solo. Seguidament l’Òscar a la trompeta, passejant-se per les escales i acords d’una manera molt elegant. Piano seguidament i més solos ja per entrar de nou el baix i acabar. El quart tema va ser el conegut “Cantaloupe Island” del Herbie Hanckok. S’ha de dir que el varen tocar a un ritme molt viu, molt més que l’original. Tot i així els hi va sonar molt ben conjuntat. L’Albert s’hi va posar amb un molt bon solo, investigant sons i seguint l’harmonia marcada per la resta dels companys. Seguidament va ser el Jordi amb el seu trombó. I sempre darrera la pulsació del tema. Per arrodonir-ho va ser l’Òscar amb un so a la trompeta fantàstic, ja quasi professional. Quins arpegis més ben clavats i nítids que ens va fer aquest jove crack. El piano del David va continuar la roda de solos d’aquest tema, clàssic de les Jams. Tema del Hanckok, que tots vàrem poder gaudir. Després del solo del piano, varen tornar-hi amb el tema i varen acabar de la manera que s’acaba, de cop.

Després els hi va tocar als professors del Taller de Músics dirigits pel José Alberto Medina i el seu JAM trio. Coses que no s’expliquen i que després et foten, relacionades amb el so d’aquesta part del concert. Resulta que sense jo tocar el nivell d’enregistrament del meu Zoom H4, l’àudio d’aquesta part ha resultat estar saturat. Llàstima, ja que varen fer uns temes dels discos del JAM trio magnífics. L’àudio és desastrós, què hi farem. Ells van mostrar-nos el seu bon saber. Però qui eren ells? El JAM Trio és una formació estable amb el José Alberto Medina / piano, Paco Weth / contrabaix i Mariano Steinberg / bateria. Un trio de lo millor que hi ha per aquestes contrades. Ells són, un músic canari i dos argentins, però són també catalans d’adopció per voluntat pròpia. Varen tocar quatre temes dels seus discos, tots ells de gran factura i sensibilitat. Paco Weth va deixar-nos bocabadats amb les seves maneres de tocar el contrabaix. Mariano, sempre en un segon terme, ja que les músiques suaus no eren per anar-li foten cops a la bateria. O sigui que va tocar de manera sua, i participant amb el seu so, en el so global. José Alberto, que venia de la seva terra, de tocar en el Festival de Jazz de Canarias, i que ho havia fet amb un Steinway de cua, es va trobar però amb un magnífic teclat Kutzell, un dels millors teclats, i es va adaptar a la perfecció al no tant bo instrument. Solo magnífic del José Alberto, i de tots tres, després, seguint la melodia que semblava més un tema clàssic que de Jazz. Aquest és el Jazz que fan els nostres músics. Aquest primer tema es deia “Myself Portrait” del seu segon disc. El segon tema, va començar de manera extra suau, com una balada, magnífica balada. Primer a piano per després ja amb el seu solo el Paco amb el seu contrabaix. Després, José Alberto s’hi va ficar amb una gran sensibilitat i tècnica. Després, es varen tornar a trobar fent el final, d’una manera exquisida. El tercer tema ja va ser més viu, amb un Mariano entrant a ritme viu. Gran bateria que s’adapta a tots els ritmes, melodies i estils. Tema, que en la seva part central, deixava un espai per a la reflexió i per poder entrar el solo de l’Alberto. Es deia “Africanos i vivos” també del seu segon disc. Finalment van tocar un estàndard amb més swing, per entrar a la Jam. Tema amb molt de swing que inicialment repeteix el tema un parell de vegades. Després, José Alberto s’hi va ficar i de quina manera. Ritme a dojo, i melodies modernes per un tema estàndard. Ja que el tema ho sigui no vol dir que ells, a l’hora de fer els seus solos toquin com “abans”. Toquen com ara, amb la concepció moderna de les improvisacions. Solo llarg i que ens va deixar un molt bon regust de boca. Després quarts del Mariano amb el José i el Paco. Tema excel·lent, i que va deixar pas a la Jam.

Aquesta va començar convidant el José Alberto a Marina Tuset a cantar un tema, “Miss Celie’s Blues”, interpretat amb el José Alberto i el Lucas al tenor (Taller de Músics). Després que Marina fes la intro del tema, s’hi va posar el Lucas a fer un solo esplèndid, si considerem que no coneixia el tema. Només escoltant-lo, va saber utilitzar les escales i arpegis adequats. Gran talent el d’aquest jove. Després s’hi va posar el José Alberto amb un solo magnífic, suau i delicat, com és el tema, per després acabar Marina altra cop amb la melodia del tema i acabar-lo. El següent tema que varen tocar va ser el blues “Freddie Freeloader”, però ara dalt l’escenari hi havia, el José Alberto, Manel Fortià, Albert Carrique, l’Oscar Latorre, l’Anscari Montori, Lucas Martínez i Mariano Steinberg. Una vertadera Jam era la que hi havia dalt l’escenari, músics professionals conjuntament amb músics de les dues escoles que havien vingut a participar al Festival. Un tema adequat, esplèndid i igualment varen estar les diferents interpretacions dels músics. Seguidament va pujar en Dani Voroviev a tocar el piano, conjuntament amb la resta de companys, el Lucas, l’Albert, l’Òscar, Manel i el Xavi Aymà. Ja per anar acabant, amb el Xavi, Lucas, l’Òscar, Manel i jo mateix vàrem tocar el “Song for my father”. Així vàrem finalitzar el primer dia del 2n Festival de Jam Sessions a Sant Vicenç dels Horts. Miquel Tuset.